Els entorns d’aprenentatge del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà
El Govern ha iniciat el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua
Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi
Set experts acadèmics han fet l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats
Darrerament el català es troba en el centre del debat públic, i un dels punts de reflexió més habituals és la manera com s’aprèn. Quins són, els entorns d’aprenentatge del català? Segons l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana , el sistema educatiu es configura com el principal instrument per a l’accés al coneixement del català per a la població que no el té com a llengua familiar. Pel que fa a les persones nascudes fora, quan han cursat tot l’ensenyament primari a Catalunya a partir dels anys noranta, obtenen un nivell similar de coneixement de català al de la població autòctona. En canvi, les persones que no han adquirit aquesta llengua en el sistema educatiu reglat, necessiten trobar entorns d’aprenentatge propicis en espais com els laborals.
Per això, una de les reflexions del Pacte Nacional per la Llengua és que cal incrementar l’accés a la llengua i diversificar les motivacions per adquirir-la. Per això, cal conscienciar tots els àmbits de la societat per tal que serveixin com a motor d’aprenentatge lingüístic, ja tinguin caràcter laboral, socioeconòmic, comunicatiu com d’oferta cultural, entre molts altres. L’aprenentatge del català per part dels nous parlants no pot descansar exclusivament sobre el sistema educatiu i en motivacions de caràcter personal, apunta l’informe mencionat anteriorment.
En els contextos laborals, per exemple, el marc legal vigent descarta l’establiment d’obligacions lingüístiques personals, però permet regular les activitats de les empreses, tant en les seves comunicacions com en la selecció de personal competent. Per això els experts indiquen que cal facilitar en tots els processos de formació professional i ocupacional l’adquisició dels coneixements de català adequats a les funcions dels treballadors en cada sector.
En els serveis públics, per posar un altre exemple, s’hi atenen persones en situació de vulnerabilitat (judicial, policial, sociosanitari, assistencial, etc.) i per tant també és imprescindible que els processos de formació, selecció i assignació dels llocs de treball assegurin la competència del personal en les llengües oficials, perquè no sols és un principi d’igualtat i de qualitat del servei, sinó que és part indissociable de la competència professional, de la qual depèn la qualitat de vida dels usuaris i la convivència.
El Govern fa una crida a persones de tots els orígens a aportar el seu punt de vista i propostes en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua, el qual ha d’animar tota la societat catalana a definir les prioritats per ampliar el coneixement de la llengua a tota la població, assegurar la pervivència del català i confirmar-ne el seu caràcter cohesionador. Tothom qui vulgui participar, trobarà la informació de com fer-ho a la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua.