Quan medicar-se és un luxe
Augmenta el nombre de persones que per problemes econòmics no poden pagar el tractament mèdic que necessiten elles o els seus fills
L’ONG Banc Farmacèutic adverteix que aquesta quantitat superarà a finals d’enguany, a Catalunya, els 250.000 pacients, un 3,3% del total de la població
La pobresa farmacèutica es va disparar un 30% el 2021
Persones amb malalties cardiovasculars, respiratòries o múltiples patologies, pacients oncològics, trasplantats, nens amb TDAH, grans i petits amb trastorns mentals... La pandèmia ha fet que es dispari el nombre de persones que no poden pagar el tractament mèdic que necessiten elles o els seus fills. Ens hem familiaritzat amb conceptes com ara pobresa energètica i pobresa habitacional, però la pobresa farmacèutica, malalts que no tenen prou recursos per comprar els medicaments prescrits pels professionals sanitaris que els atenen, és encara una gran desconeguda.
Segons el sistema actual de copagament, tenen accés gratuït als medicaments inclosos en el sistema nacional de salut els pensionistes amb rendes més baixes, els receptors de la renda mínima vital i els aturats que no tenen dret a subsidi, entre d’altres, però per a la majoria de col·lectius, el percentatge que han d’assumir se situa entre el 10% i el 60% del cost. Per a moltes persones i famílies vulnerables, que ja tenen problemes per pagar el menjar o el lloguer, l’import resultant és massa alt i no poden assumir-lo, cosa que agreuja les seves patologies, en fa aparèixer de noves i fins i tot posa en perill la seva vida.
Segons els resultats provisionals del baròmetre sanitari del CIS, el 2,3% de la població espanyola reconeix haver deixat d’adquirir medicaments prescrits per motius econòmics, però les entitats que treballen sobre el terreny alerten que la magnitud del problema és molt superior. El Banc Farmacèutic, associació que treballa a casa nostra per minimitzar els problemes d’accés a medicaments i també a productes sanitaris que no es venen amb recepta, indica que el primer trimestre del 2021 la pobresa farmacèutica es va enlairar un 30% respecte a l’exercici anterior. L’ONG calcula que a finals d’aquest any hi haurà fins a un 3,3% de la població –més de 250.000 persones a Catalunya– que no podrà pagar els medicaments que un professional sanitari li ha receptat per vetllar per la seva salut o la dels seus fills.
Perfils més diversos
Com explica el gerent del Banc Farmacèutic, Javier Vinzia, en el cas d’aquesta entitat els usuaris han estat tradicionalment malalts crònics amb targeta sanitària que han de pagar un mínim de 20 euros mensuals de tractament. El Fons Social de Medicaments els finança sis mesos la medicació, però Vinzia destaca que la problemàtica va molt més enllà. “Hi ha molta gent en situació irregular que no té accés al sistema de copagament i l’última reforma dels medicaments inclosos a la Seguretat Social en va excloure més de 400, de manera que hi ha molts medicaments que no estan cofinançats, a més de tots els que es venen sense recepta i els de parafarmàcia”, posa com a exemple.
Precisament, per atendre l’augment de la demanda i els diversos perfils d’afectats, durant la crisi sanitària el Banc Farmacèutic va obrir noves línies d’ajuda, com ara el Fons Social d’Emergència, que ajuda persones i famílies que no tenen accés a la sanitat pública. El problema és que els recursos són finits. L’any passat, el Fons Social de Medicaments va esgotar els diners previstos per a tot l’any al febrer.
“Fem molt ús del Banc Farmacèutic i també de la Creu Roja, però són pedaços; no tenen els recursos suficients per atendre tanta gent que ho necessita”, constata Mercè Gil, treballadora social. “Ens trobem amb molts malalts del cor que no poden pagar-se la medicació, trasplantats i pacients oncològics que no poden seguir els tractaments indicats perquè inclouen moltes coses, són cares i n’hi ha que ni tan sols entren per la Seguretat Social.” A més, recorda Gil, molts treballadors socials atenen persones que treballen en l’economia submergida, així que tenen una economia molt precària i, en molts casos –els que no estan empadronats–, no tenen accés a cap tipus de copagament.
Anàlisi de dades
En vista d’aquest drama que constaten tots els professionals del sector i que s’ha agreujat arran de la pandèmia, fa dos mesos que la comissió de Salut del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya ha començat a recopilar dades per fer un retrat de la situació actual. “Pensem que no són les entitats del tercer sector les que han de solucionar el problema, per això volem recollir tota la casuística i fer un estudi per elevar-lo a l’administració pública, que és la que ha d’aplicar les polítiques necessàries per garantir que tothom té accés als medicaments que necessita; la nostra sanitat és de les millors que hi ha, però té mancances i s’han d’atacar”, defensa Gil.
L’any passat, la Creu Roja va ajudar 2.300 persones que no podien pagar-se els productes sanitaris que necessitaven: un 70% eren dones. Eva González, tècnica de Salut de l’entitat, explica que el projecte d’ajudes i acompanyament es va iniciar fa deu anys, quan es va veure que cada vegada hi havia més pacients amb dificultats econòmiques derivats dels CAP i també persones que participaven en programes interns de la Creu Roja i es detectava que no seguien els tractaments prescrits pel metge. “Vam començar amb productes farmacològics, però també ens hem anat obrint a altres necessitats, com productes i tractaments òptics, odontològics i vacunes: hi ha moltes famílies amb fills amb al·lèrgia que no es poden permetre pagar els 120 euros a l’any que costen les vacunes que necessiten.”
Com explica González, la vergonya i l’estigma fan que hi hagi persones que no admetin davant del metge o la doctora que no es poden pagar la medicació que els recepta, però pel perfil de famílies que atenen, amb “una gran multiproblemàtica tant en l’àmbit econòmic com social”, a vegades ni tan sols saben verbalitzar aquest problema perquè “no en són conscients: cuidar-se és l’última cosa en què pensen”. Per això, a la Creu Roja no només ajuden a pagar tractaments mèdics, sinó que fan un acompanyament integral, intentant reduir la gran bretxa digital oberta amb la pandèmia, ajudant a fer tràmits com els d’exempcions i reduccions del copagament, i fent tallers i xerrades d’hàbits saludables i altres temes relacionats amb la salut.
Des del Banc Farmacèutic fins als treballadors i treballadores socials i la Creu Roja, tots els implicats en aquest tipus de programes destaquen la importància de combinar les ajudes per comprar medicaments amb eines de prevenció, acompanyament, informació i suport al malalt. També remarquen el treball conjunt que, un cop detectat que un pacient té problemes econòmics, fan amb els professionals sanitaris per veure si la medicació que pren aquella persona té algun equivalent més assequible. També consideren que s’hauria de reduir la burocràcia per accedir a ajudes públiques i també rebaixes o exempcions en el pagament dels medicaments. Insten, però, a ampliar el grau de cobertura. “Les ajudes en odontologia són les més difícils de cobrir. La Creu Roja té conveni amb col·legis professionals i fundacions per poder-hi derivar persones que ho necessiten, però hi ha molta llista d’espera; s’haurien d’incloure més serveis odontològics a la cartera dels serveis sanitaris”, posa com a exemple la tècnica de Salut de la Creu Roja.