Entitats memorialistes veuen “insuficient” l’avantprojecte de la llei catalana de memòria democràtica

Diverses entitats per a la memòria històrica han criticat l’avantprojecte de la llei catalana de memòria democràtica. En roda de premsa al Parlament, organitzacions integrades a l’Ateneu Memòria Popular han assegurat que la proposta de text és “insuficient” i han remarcat que tot i que hi ha limitacions competencials “a nivell català es pot treballar molt i molt bé”. En aquest sentit, Sònia Olivella, d’Irídia, ha dit que cal garantir els drets “reals” i ha assegurat que “sense memòria, justícia i reparació no hi haurà una democràcia plena perquè no hi haurà una garantia suficient de drets fonamentals”. Per tal de millorar el text, les entitats han presentat al·legacions a la norma.

Entre els temes que creuen que cal millorar hi ha el fet que al seu parer la llei no garanteix la consecució del dret a la justícia. Asseguren que és un dret “conculcat durant molts anys” i tot i que admeten que en gran part l’acció està limitada per les competències i pel sistema judicial, remarquen que “a nivell català es pot anar més enllà de la retòrica”. En aquest sentit proposen la creació d’una oficina d’informació i assistència a les víctimes del franquisme, que s’ofereixi assistència jurídica i psicosocial i que se’ls acompanyi per tal de garantir els seus drets.

També critiquen que al text de la llei s’hi recull que només s’ha de reconèixer i reparar els represaliats per tribunals i consells de guerra a nivell català, de manera que els represaliats pel TOP en quedarien fora.

En matèria de fosses comunes remarquen que s’ha de garantir la judicialització dels processos d’obertura, que són proves de crims de guerra.

A banda, han denunciat que a dia d’avui no es garanteix el dret a la reparació especialment pel que fa a la ressignificació dels espais i símbols del franquisme. En aquest punt han admès que la norma catalana en alguns aspectes podrà fer-hi poc, ja que les competències són de l’Estat. Des de les entitats han denunciat el cas de la comissaria de Via Laietana, que han recordat que és “un espai símbol de la tortura i la topografia del terror” i han reclamat que deixi de ser una comissaria i passi a ser un espai de memòria i reparació.

A banda, han proposat establir el 14 d’abril com a data d’homenatge a totes les víctimes i represaliats “com a dia de reivindicació dels valors humans i democràtics”.

Les entitats també han aprofitat per demanar una nova llei de memòria democràtica a l’Estat per “superar les insuficiències” de l’actual i que “doni suport” a les polítiques que s’estan impulsant en diverses comunitats autònomes.

Malgrat les mancances que han assenyalat de la llei, les entitats han remarcat que és motiu de celebració que s’estigui tramitant l’avantprojecte i que hi hagi voluntat d’arribar a consensos amb les organitzacions memorialistes.

Abans de la roda de premsa els representants de les entitats s’han reunit amb el PSC, ERC, Junts, CUP i comuns per exposar-los les al·legacions.