Societat
Metges de l'Hospital de Bellvitge implanten el primer cor artificial de l'Estat
És la primera intervenció d'aquest tipus que es fa a l'Estat encara que a la resta del món se n'han practicat més de 300
Metges de l'Hospital de Bellvitge han implantat el primer cor artificial de l'Estat a una dona de 43 anys que no podia sotmetre's a un trasplantament i que feia més de dos mesos que estava ingressada a l'hospital, segons ha informat el centre sanitari.
A la pacient, que tenia una insuficiència cardíaca terminal i que no responia al tractament farmacològic, se li va implantar el cor artificial en el tòrax el passat 5 de juny, un dispositiu de 120 mil·límetres de longitud i 30 mil·límetres de diàmetre.
El responsable del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'hospital de Bellvitge, Eduard Castells, ha explicat que l'aparell està recobert de titani i exteriorment d'un material biocompatible que levita magnèticament i impulsa la sang des del ventricle del cor fins a l'artèria aorta.
El doctor ha afegit que l'objectiu d'aquest mecanisme és substituir l'activitat del ventricle esquerre, que en aquest cas és el que no funcionava en la malalta.
El sistema funciona gràcies a unes bateries externes que s'alimenten amb corrent elèctric estàndard, que pesen uns dos quilos i tenen una autonomia cadascuna d'elles de 4 hores, cosa que proporciona a la pacient total mobilitat i autonomia durant aquest període de temps.
Vida relativament normal
La pacient pot fer una vida relativament normal, passejar pel carrer o fer les feines domèstiques, segons ha comentat Josep Roca, adjunt de cardiologia, qui ha destacat que ara la seva qualitat de vida és millor, "encara que no li recomanem que vagi d'excursió al camp o que faci esforços".
La dona ha de portar les bateries en una bossa i no pot fer grans esforços, però "és un avanç molt important tenint en compte que si no haguéssim fet aquesta intervenció la seva esperança de vida era d'unes poques setmanes", segons els metges.
Aquesta és la primera intervenció d'aquestes característiques que es fa a l'Estat encara que a la resta del món se n'han practicat unes 300, i és difícil calcular el temps que la dona viurà amb el seu nou cor artificial.
"A Espanya -ha puntualitzat Castells- el sistema de trasplantaments funciona molt bé i hi ha molts donants, per la qual cosa mai fins ara havíem tingut la necessitat d'aplicar aquesta alternativa, encara que aquest cas era especial perquè la pacient no es podia sotmetre a un trasplantament en aquest moment".
Els responsables de l'operació no han descartat que la malaltia que pateix la dona, que no han revelat i que ha impedit el trasplantament, remeti durant els pròxims mesos i pugui sotmetre's a un trasplantament.
De les 300 persones que viuen gràcies a aquest sistema, el que ha viscut més és un ciutadà nord-americà que fa set anys que porta un cor artificial com aquest.
Alemanya i els països de la Unió Europea són els llocs en els quals s'han dut a terme més operacions d'aquestes característiques i segons Eduard Castells, amb ells es pretén que ningú mori per una aturada cardíaca en un hospital especialitzat.
A la pacient, que tenia una insuficiència cardíaca terminal i que no responia al tractament farmacològic, se li va implantar el cor artificial en el tòrax el passat 5 de juny, un dispositiu de 120 mil·límetres de longitud i 30 mil·límetres de diàmetre.
El responsable del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'hospital de Bellvitge, Eduard Castells, ha explicat que l'aparell està recobert de titani i exteriorment d'un material biocompatible que levita magnèticament i impulsa la sang des del ventricle del cor fins a l'artèria aorta.
El doctor ha afegit que l'objectiu d'aquest mecanisme és substituir l'activitat del ventricle esquerre, que en aquest cas és el que no funcionava en la malalta.
El sistema funciona gràcies a unes bateries externes que s'alimenten amb corrent elèctric estàndard, que pesen uns dos quilos i tenen una autonomia cadascuna d'elles de 4 hores, cosa que proporciona a la pacient total mobilitat i autonomia durant aquest període de temps.
Vida relativament normal
La pacient pot fer una vida relativament normal, passejar pel carrer o fer les feines domèstiques, segons ha comentat Josep Roca, adjunt de cardiologia, qui ha destacat que ara la seva qualitat de vida és millor, "encara que no li recomanem que vagi d'excursió al camp o que faci esforços".
La dona ha de portar les bateries en una bossa i no pot fer grans esforços, però "és un avanç molt important tenint en compte que si no haguéssim fet aquesta intervenció la seva esperança de vida era d'unes poques setmanes", segons els metges.
Aquesta és la primera intervenció d'aquestes característiques que es fa a l'Estat encara que a la resta del món se n'han practicat unes 300, i és difícil calcular el temps que la dona viurà amb el seu nou cor artificial.
"A Espanya -ha puntualitzat Castells- el sistema de trasplantaments funciona molt bé i hi ha molts donants, per la qual cosa mai fins ara havíem tingut la necessitat d'aplicar aquesta alternativa, encara que aquest cas era especial perquè la pacient no es podia sotmetre a un trasplantament en aquest moment".
Els responsables de l'operació no han descartat que la malaltia que pateix la dona, que no han revelat i que ha impedit el trasplantament, remeti durant els pròxims mesos i pugui sotmetre's a un trasplantament.
De les 300 persones que viuen gràcies a aquest sistema, el que ha viscut més és un ciutadà nord-americà que fa set anys que porta un cor artificial com aquest.
Alemanya i els països de la Unió Europea són els llocs en els quals s'han dut a terme més operacions d'aquestes característiques i segons Eduard Castells, amb ells es pretén que ningú mori per una aturada cardíaca en un hospital especialitzat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
