La làpida de mossèn Sellas

L’aplec de Sant Aniol d’aquest any, que va tenir lloc ahir, va incloure un acte que surt del que és habitual: van celebrar la col·locació, de nou, a l’interior de l’ermita, de la làpida d’un capellà, mossèn Joan Sellas, que va ser rector de Sant Aniol al segle XIX. La peça de pedra havia estat víctima d’uns vàndals, però la van recuperar i la van restaurar. Va ser el retorn d’un element modest del patrimoni de l’Alta Garrotxa, però coincideix amb el fet que el personatge enterrat a què es refereix la làpida va ser molt respectat i estimat pels habitants de la zona, aleshores molt poblada.

L’investigador local Josep Vilar, que de l’Alta Garrotxa en sap un niu, explica que dos segles enrere a cap capellà li agradava que el destinessin a un racó de món com era Sant Aniol i de seguida que podien marxaven, però que mossèn Sellas va ser una excepció perquè s’hi va estar trenta anys i, pel que sembla, molt a gust. Es veu, a més, que a diferència dels seus col·legues era obert de mires i, per exemple, deixava fer balls a l’interior de la rectoria els diumenges a la tarda, a l’hivern, quan feia massa fred per fer-los a fora. “Això ho sabem –diu Vilar a Històries de l’Alta Garrotxa (Editorial Gavarres)– perquè el capellà que el va substituir, mossèn Salvador Gassull, ho va denunciar per escrit i ho va prohibir.”

Aquell rector permissiu, que havia nascut a Riudaura el 1808, va morir el 1881, quan tenia 72 anys. No és estrany que l’església s’omplís a vessar el dia de l’enterrament i que hi hagués gent que s’hagués de quedar a fora, segons s’explica en la documentació conservada. A l’ofici hi van participar quatre capellans i les despulles les van posar en un nínxol del petit cementiri que hi havia adossat al temple.

Destrossa i recuperació

A finals de la dècada del 1980, el nínxol va ser saquejat i la làpida, llençada i trossejada. Sortosament, uns anys més tard uns excursionistes gironins, els Mascort, ho van trobar i es van endur els trossos a Girona per restaurar la peça. Si es va salvar aquell record físic i emocional ha estat, per tant, gràcies al seu bon seny. El 2012 –relata Vilar– l’Ajuntament de Montagut i Oix i els Amics de Sant Aniol d’Aguja es van posar en contacte amb els Mascort per reposar la làpida al seu lloc. “Va ser donada amb generositat i agraïment”, diu Vilar, que llavors era regidor. L’octubre de l’any passat la van dur a l’ermita, en espera de l’acte de reposició d’ahir.

L’aplec dels francesos –com es coneix també la festa anual a Sant Aniol perquè hi assisteix gent del Vallespir que porten la imatge del sant i a qui els de la banda garrotxina van a esperar al coll de Clarioles– va ser molt concorreguda, com sempre. Hi va haver missa, sardanes, una arrossada popular, l’elecció de la pubilla i l’hereu, una actuació d’en Manelic de Pera... Pel que fa a l’Aplec de Sant Aniol, doncs, la pandèmia ja és història.