Un 25,2% de l’alumnat d’ESO a Girona necessita suport
El percentatge de secundària supera en quasi sis punts el de Catalunya (19,1%) i és més gran que el de primària (17,3%)
L’Ajuntament presenta el pla per a l’equitat educativa i preveu 55 actuacions fins al 2025
Un 25,24% de l’alumnat dels centres de secundària de la ciutat de Girona té necessitats específiques de suport educatiu (NESE), segons dades del curs 2020/21. El percentatge total representa sis punts més que l’índex català (19,15%) i és més elevat als centres públics (28,45%) que als centres privats (21,19%). Les dades estan incloses en el pla municipal per a l’equitat educativa, presentat ahir a la tarda i que inclou 55 actuacions en 4 anys.
A Girona, les necessitats de suport educatiu (NESE) –que són degudes tant a característiques de l’alumnat com a l’entorn socioeconòmic– són menys accentuades en l’etapa de primària que en la de secundària. El total de l’alumnat (de 6 a 12 anys) a qui cal reforç és d’un 17,37% a la ciutat, un 1,5% més que a Catalunya. A primària hi ha un 20,89% d’escolars d’origen estranger.
El pla, presentat ahir a l’auditori Josep Irla de la Generalitat, s’allargarà durant quatre cursos, des de l’actual 2021/22 fins al 2024/25. Inclou 55 actuacions, com ara la revisió de l’adscripció dels centres de primària a secundària i l’equilibri d’assignacions de places de matrícula viva [vegeu gràfic].
El pla continua el pacte contra la segregació, aprovat per ple el 2020, i la nova zonificació escolar a primària, vigent des d’aquest curs.
El pla, però, no especifica quins recursos econòmics s’hi destinaran. El regidor d’Educació, Àdam Bertran, va dir ahir que caldrà “distribuir” els diners de manera diferent per facilitar una ciutat “més generadora d’igualtat d’oportunitats”. L’edil també va comentar que tots els centres, públics, privats i concertats, han de contribuir a l’equitat.
Al principi de l’acte hi va prendre part el vicealcalde de Girona, Quim Ayats (ERC), i l’especialista en sociologia de l’educació i equitat educativa i investigadora postdoctoral del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sheila González, va fer una ponència. Al final de l’acte, González va participar en un col·loqui amb Bertran i el director dels serveis territorials d’educació, Adam Manyé.
El pla s’obre a institucions, entitats i organitzacions perquè s’hi adhereixin. S’obrirà un formulari al web de l’Ajuntament. El consistori informa que el seguiment d’implementació es farà en el marc del Consell Municipal d’Educació i cada mes de desembre hi haurà un informe anual sobre les actuacions desenvolupades. El pla, de 23 objectius específics, té 83 indicadors d’avaluació.
Cal recordar que Girona està entre els 10 municipis de Catalunya amb més segregació escolar, segons un estudi elaborat pel Síndic de Greuges el juliol del 2016. El següent informe del Síndic serà d’aquí a dos anys.
“Un pas endavant»
D’altra banda, el director de l’escola Dalmau i Carles, Aaron Fortuny, valora que el pla “és un pas endavant per a Girona” i significa “posar fil a l’agulla” en un àmbit necessari. Destaca que l’estudi fa referència als desequilibris dins de la ciutat, com ara l’índex socioeconòmic territorial (IST) i a les diferències entre “el centre de Girona i la perifèria”.
L’escola Dalmau i Carles, al barri de Can Gibert, és un dels set centres de màxima complexitat. Hi ha 376 alumnes, incloent-hi els sis que han arribat a mig curs (matrícula viva). El Carme Auguet, Cassià Costal, Vila-roja, Font de la Pólvora i Santa Eugènia (primària) i l’institut Santa Eugènia són els altres sis.
A l’hora de fer una valoració general, també hi veu un avenç Pere Albertí, antic director de l’institut de Montilivi durant deu anys. Albertí, regidor de Guanyem (a l’oposició), destaca que un 80% del pla és una bona eina “per garantir el dret a l’educació i evitar l’exclusió i la marginació”. El document incorpora, entre d’altres, aportacions del seu grup i d’entitats com ara el Moviment de Renovació Pedagògica.
L’antic professor lamenta, però, que el nombre de places de primer d’ESO no atengui totes les sol·licituds, cosa que podria fer que s’incrementés la ràtio per classe. “Augmentar la ràtio no és la solució”, afirma.
Segons dades del Consell Escolar Municipal (CEM), al Sobrequés i a Montilivi hi ha un excés de sol·licituds i, en canvi, passa el contrari a l’Ermessenda.