Obres, equipaments i el dia a dia dels pobles més petits
El fons de cooperació garanteix als municipis recursos addicionals cada any per tirar endavant obres que depassen els pressupostos
El suport tècnic i humà, però, és vital per als pobles petits
La Diputació gironina és la porta recurrent on van a picar els edils dels 221 municipis de la demarcació. El fons de cooperació que cada any distribueixen és el mannà que garanteix, principalment als pobles petits, plantejar-se obres ambicioses, però també als de poblacions de major volum, per sufragar equipaments o la conservació de patrimoni immobiliari o natural. El catàleg de propietats de l’ens és innombrable: com a béns, només a la ciutat de Girona, i seus a banda, hi trobaríem els Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants o la Casa de Cultura, i comarques enfora, el Palau de l’Abat del Monestir de Sant Feliu de Guíxols o les coves de Serinyà i el dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, per il·lustrar-ho amb pinzellada impressionista. Pel camí, també van preservar la Fageda d’en Jordà, la Ciutadella de Roses o el poblat ibèric d’Ullastret, gràcies a la dedicació de persones com el director del Museu d’Arqueologia, el doctor Miquel Oliva i Prat, amb deixebles delegats al territori, entre els quals es podria destacar Lluís Esteva i Cruañas o el calongí Pere Caner –del qual enguany es commemora el centenari del seu naixement.
Però els 200 anys de tasca sobre el territori són també difícilment sintetitzables. Carreteres, ponts, obres benèfiques i accions més petites, com per exemple l’arribada de línies telefòniques i cabines públiques als pobles fins aleshores desconnectats de la xarxa de telefonia, encara als anys setanta del segle passat.
El dia a dia quotidià
Però en el rerefons també hi ha molta feina administrativa necessària, que testimonien els 3 quilòmetres lineals que abasta l’arxiu de la Diputació, una burocràcia que dona suport sobretot als pobles petits, 25 dels quals comparteixen un cos de 10 secretaris interventors que els faciliten tramitar l’activitat quotidiana. O el suport als tràmits d’expropiacions, un procés complex però necessari per eixamplar vials o executar canalitzacions de serveis i instal·lar dipòsits d’aigua contra els incendis. Al marge també ofereixen suport jurídic per aclarir disputes i contenciosos entre els consistoris i els propietaris privats.
Però tot plegat, també, amb una vocació de transparència que els ha empès a digitalitzar actes de plens –tant de la Diputació com dels municipis– i documentació d’interès, o l’esforç per ampliar la formació del personal tècnic dels ajuntaments.