Caminades arreu de les comarques gironines contra els abusos i maltractaments a la gent gran

Coincidint amb el dia mundial de la presa de consciència contra la problemàtica, s’han fet marxes arreu de la demarcació de Girona. A Blanes (Selva), per exemple, hi han participat una cinquantena de persones. “Moltes vegades sentim que fem nosa, que ens ignoren i no som res”, lamenta la portaveu del col·lectiu al municipi, Maria Rosa Tatay. Les diferents caminades, que s’han tancat amb la lectura del manifest unitari, també volen sensibilitzar que la violència contra la tercera edat té moltes cares. “Sovint pensem que són cops i crits, però la deixadesa del sistema també contribueix a incrementar el problema”, diu un metge de família del CAP, Javier O’Farrill.

Diferents municipis gironins han volgut cridar 'No' als maltractaments i abusos a la gent gran. Aquest 15 de juny se celebra el dia mundial de la presa de consciència d'aquest problema, que sovint queda invisibilitzat. Perquè la societat en prengui consciència, s'han fet caminades arreu de la demarcació. Al Baix Empordà, per exemple, a llocs com la Bisbal, Santa Cristina o Platja d'Aro. I a la Selva, a Blanes. Aquí, hi ha hagut quatre columnes que han sortit des de diferents punts del municipi (al davant del CAP 2, a la rotonda dels Focs...) i que s'han ajuntat a Sa Palomera. L'objectiu: reivindicar que el sistema i les administracions no donin l'esquena a l'aïllament i els maltractaments a la tercera edat. "A vegades pensem que la violència és que et colpegin o et cridin, però la veritat és que aquests abusos tenen moltes cares al darrere", explica el metge de família del CAP. Javier O'Farrell, que també pertany al sindicat Metges de Catalunya, explica que la pandèmia també ha deixat moltes famílies "sense els recursos adequats" per donar assistència als seus majors. I que a tot això, també se li afegeix la manca de recursos del sistema sanitari i assistencial. "L'atenció primària, per exemple, no té els recursos que li caldrien per poder detectar aquestes situacions i poder-hi actuar; la deixadesa de les administracions cap a la tercera edat també contribueix a incrementar aquestes violències", lamenta O'Farrell.

A Blanes, després de la caminada solidària, la manifestació s'ha tancat amb la lectura del manifest unitari que ha consensuat el Consell de la Gent Gran de Catalunya. L'escrit subratlla que els maltractaments a la gent gran són un problema d'abast "mundial", que pot afectar qualsevol persona "independentment de la classe social o entorn de residència" i que "majoritàriament" la pateix "la població femenina". El manifest lamenta, però, que aquests abusos s'acostumen "a amagar" perquè es consideren "un assumpte essencialment privat". A més, l'escrit també lamenta que durant el confinament per la covid-19 hi hagi hagut residents que hagin sofert "processos d'abandonament social"; en part, per la manca de recursos i personal assistencial. "És un problema global de tot Europa i cal que els estats incorporin programes per solucionar l'aïllament no desitjat de les persones grans", clama el manifest. "Les persones més grans de 65 anys som un 20% de la població, i suficientment vàlides per defensa els nostres drets i evitar que els maltractaments vagin en augment", conclou l'escrit.

La portaveu del casal Benet Ribas de Blanes, Maria Rosa Tatay, que ha parlat en representació de la gent gran del municipi, lamenta que moltes vegades se sentin que fan "nosa". "Quan anem a qualsevol entitat o administració, no ens deixen ni parlar si no tenim cita prèvia; i a vegades no sabem ni com demanar-la", critica. "Això és molt trist, perquè fa que aquestes persones se sentin ignorades o que no són res", diu Tatay, que també lamenta que hi hagi famílies que no deixin que les persones grans ajudin a la llar. "Es parla molt de violència masclista i de gènere, però molt poc de violència contra la gent gran", afegeix la portaveu del casal. "Esperem que dies com avui serveixin per visibilitzar la problemàtica, perquè tots ens farem grans", ha conclòs.