Amb gel o amb llet?

Meitat castellà, meitat francès. Així defineix la llengua catalana Moussa Simagan, un jove de 35 anys de la República de Guinea que des de fa dos estius serveix còctels i sangria als turistes al passeig marítim de Salou. "Sempre miro les notícies en català, però no tinc oportunitat de parlar-lo en el dia a dia", reconeix. Amb els clients, la majoria britànics i alemanys, la conversa és en anglès, en castellà o en francès. Una situació que no l'ha fet desistir d'aprendre el català, que ja compta entre els cinc idiomes que comprèn i parla. "El millor mètode és escoltar la gent, sobretot a la televisió", confessa.

La seva llengua materna queda lluny de tot. És el manika, una de les vuit que es parlen a la República de Guinea a més del francès, que és l'oficial. Llicenciat en Sociologia per la Universitat de Kankan, en Moussa va arribar a Espanya fa tres anys i ara ha fet cap a la Costa Daurada. Al marge de repartir copes adornades amb bengales i palletes fluorescents gegants, la nova feina li ha rebel·lat petits secrets, com el cafè amb gel, que aquí no li demana quasi ningú, a excepció d'algun autòcton. De fet, fins l'any passat no sabia què era. El mateix li va passar a un dels seus companys de feina, l'Ernesto Raül Severino, un dominicà de 25 anys que ha trobat en una noia catalana la solució als seus dubtes lingüístics.

"Em començo a entendre en castellà i en català", diu la Jarina, que és polonesa i fa dos mesos que viu a Artesa de Lleida, on treballa de cambrera a Can Manos, un dels bars més concorreguts d'aquest poble del Segrià. Abans, havia estat a Lleida, Almacelles, Gimenells i Sucs. Amb prou feines es defensa en castellà i encara no s'atreveix a parlar català.

L'anècdota de la qual ara es riu és amb un dels primers clients que va atendre a Can Manos i que li demanava: "Un tallat, sisplau". Ella el va entendre a mitges, però va concloure que es tractava d'un trifàsic i es va tornar boja rere el taulell buscant l'ampolla de Sisplau per abocar-ne un raig. La mestressa li va aclarir el dubte.

Rus, alemany, ucraïnès i polonès

"Estic contenta perquè no m'ha costat trobar feina i la gent d'Artesa m'ha rebut molt bé", explica la Jarina. El sector hostaler ha trobat en la immigració la mà d'obra que no troba al mercat local. Va treballar 17 anys a Polònia, però no arribava a final de mes i va optar per venir a Catalunya. Parla rus, alemany, ucraïnès i polonès: "En castellà em començo a entendre i a poc a poc aprendré el català". Diu que la majoria li parla en català, però que ja comença a conèixer els clients i el que prenen, amb la qual cosa no s'equivoca. La majoria de cambrers estrangers de Lleida entenen el client quan se'ls demana quelcom en català, però davant el dubte, repeteixen la comanda per si l'han entès bé o demanen si els la pot repetir en castellà. És la tàctica més emprada pels qui no dominen encara la fonètica catalana, sobretot davant de la comanda més complicada, el cafè amb gel, que en alguns casos, acaba sent amb llet.

"Un cafè amb la llet descremada i molt curt de cafè" no és cap problema per a la Yesi, la cambrera del restaurant Terra de Lua del carrer Sardenya, a Barcelona. Ella pren nota i li tradueix al castellà al seu amo, Chao, que s'encarrega de la cafetera. En Chao és xinès i no entén el català i té problemes amb el castellà. Quan fa sis mesos va agafar el bar que portava una família gallega va buscar personal que dominés el castellà. Hi treballen la Yesenia Merchan, que fa sis anys que va arribar de l'Equador, un noi brasiler, un argentí i un xilè.

"No és difícil -diu la Yesi quan se li pregunta si té problemes per entendre el català-, en dos dies aprens què és un tallat i un entrepà de pernil o de formatge". Va fer un curs de català fa anys, quan treballava en un geriàtric. Després s'ha dedicat sobretot a la restauració i ha après a parlar sobre la marxa: "La pràctica compta molt, i hi ha paraules que fas servir constantment". Riu quan se li pregunta si confon el cafè amb gel amb el cafè amb llet. I assegura que després de tants anys no seria massa professional si encara no hagués après a distingir-ho. Sovint aplica la prova del nou, que és fer repetir al client què vol.