Els nous administradors d'Intervida volen prohibir que les ONG inverteixin en empreses privades

Els nous administradors d'Intervida, investigada per un presumpte desviament de fons cap a la creació d'empreses i institucions privades, advoquen per a revisar la normativa que regula la gestió de les fundacions, perquè quedi "explícitament prohibit" invertir els recursos econòmics de reserva en aquest tipus de negocis i només puguin destinar-los a finalitats amb garantia assegurada, com fons del Tresor.

Així ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press Àngel Miret, un dels tres administradors judicials que gestionen la fundació des del juliol, quan una jutge de Barcelona va acordar intervenir l'ONG i sis entitats més properes a aquesta i suspendre temporalment les persones que formen part del patronat arran d'una querella presentada per la Fiscalia per un presumpte delicte continuat d'estafa o apropiació indeguda.

Segons Miret, la finalitat fundacional d'Intervida "és la protecció i defensa, sobretot, de la infància al tercer món" i, per tant, a l'hora de gestionar els diners que els padrins donen per a aquest objectiu "concret", "l'únic que has de fer és agafar els diners i invertir-los en aquesta finalitat, no tens dret a fer res més". "I, en tot cas, quan tens una reserva, l'has de gestionar amb extrema prudència", ha afegit.

Tot i això, Miret ha reconegut que Intervida va fer "inversions arriscades", tot i que ha insistit que això "no vol dir que s'hagi perdut els diners" que van aportar els afiliats, dels quals uns 70.000 s'han donat de baixa després de tenir notícia de la suposada malversació de fons procedents de l'apadrinament de nens presumptament comesa pels anteriors gestors.
L'administrador, expert en l'àmbit de la cooperació humanitària i professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, considera que l'interrogant sobre els recursos de la fundació no és tant "de quina manera es van gestionar, sinó la naturalesa de la destinació".

En aquest sentit, per a Miret el debat se centra en si la inversió dels fons de reserva, que permeten gestionar una empresa en períodes de crisis, "ha de ser cautelosa, de bon pare de família, o ha de ser més arriscada", opció per la qual es van inclinar els anteriors gestors de l'entitat.

"Aquí el que és discutible és fer inversions en empreses constructores o, fins i tot, en empreses bancàries a Llatinoamèrica", ha concretat l'administrador, qui ha recordat que aquest tipus de gestió dels recursos no és un frau.

Segons ell, tot i això, "una fundació no és res més que un capital que es dóna per a una utilitat", i no val "l'excusa" que la inversió en negocis privats permet obtenir més beneficis, ja que "té un risc".

Miret té en compte que els diners amb els quals disposa Intervida no és de la fundació, sinó de terceres persones, i que, per tant, l'única funció ha de ser "traslladar eficientment els diners del donant al nen". "Tot el que surti del paràmetre és il·legítim, el que no vol dir il·legal, ja que això ho decidirà el jutge", ha afirmat.

Gestió "cautelosa i prudent"
L'administrador ha insistit que des d'ara la Fundació Intervida portarà a terme una "administració cautelosa i prudent" dels recursos econòmics i ha assenyalat que procediran a la liquidació de les inversions considerades de risc.

Amb la nova línia d'actuació, pretenen convertir les inversions en diners líquid i invertir-ho "directament al tercer món" o "nodrir els fons de reserva a partir de la màxima prudència financera".

Sobre la qüestió, Miret ha explicat que actualment Intervida és titular d'una sèrie de béns que es van adquirir en l'anterior etapa per mitjà d'aquestes inversions en empreses privades i ha assenyalat que el procés per a desprendre's d'ells "no és fàcil", ja que "tampoc es poden liquidar d'un dia per l'altre".

Més mecanismes de control
Miret també ha cregut necessari que l'Administració revisi el sistema de gestió de les organitzacions no governamentals, ja que la naturalesa de les fundacions ha canviat i han passat de ser petites associacions controlades per poques persones a entitats "amb centenars i milers d'utilitzats, que mouen milers de milions de pessetes i que tenen presència a tot el món".

L'administrador ha apuntat que la normativa actual dóna instruments de control, tot i que aquests potser "no són suficients", i ha apostat per "revisar els mecanismes de control perquè la societat recuperi la confiança" en aquest tipus de fundacions, ja que hi ha projectes d'Intervida que funcionen des de fa anys i l'entitat "ha fet coses molt ben fetes i ha alleugerit molt de sofriment".

Per a l'administrador, tot i això, "algunes sembla que s'han fet malament, però això no vol dir que tot el sistema estigui 'espatllat' i, per descomptat, tampoc la resta d'entitats". "I Déu ens lliuri que demà la cooperació al Primer Món s'acabi en sec per la pèrdua de confiança en les institucions", ha conclòs.