No hi ha qui ho freni

La cara més antipàtica, si parlem de menjar, és aquella que reflecteix les alteracions de la conducta alimentària que tenen el punt de partida en un trastorn psicològic greu. Durant els mesos més crítics de la pandèmia han estat freqüents els titulars que assenyalaven un increment preocupant del nombre d’aquestes alteracions. Però quina és la situació actual, un cop la societat ha recuperat una certa normalitat prepandèmica?

La cap de la unitat de trastorns alimentaris de l’hospital Clínic, la doctora Teia Plana, admet la preocupació que genera observar com el retorn a una situació similar a la que hi havia abans de l’esclat del coronavirus “no està comportant una disminució del nombre de casos de joves amb trastorns de la conducta alimentària, ni una millora notable dels casos diagnosticats en el moment àlgid de la crisi”. “Durant el confinament va augmentar el nombre de factors de risc –detalla– com ara la desocupació i el consum de xarxes, i alhora va disminuir el nombre d’espais de protecció com ara l’escola. Però comptàvem que la situació milloraria quan el virus donés un respir i no s’estan complint els pronòstics.” La doctora Plana explica que l’augment del nombre de casos poc després de l’esclat de la pandèmia s’explica per diversos motius, si bé també els van arribar molts joves que ja patien el problema però que els pares no ho van detectar fins que el confinament no els va obligar a seure cada dia a la mateixa taula a dinar. La situació actual, més de dos anys després de l’inici de la pandèmia, “és que no paren d’arribar visites”, subratlla.

El cap del servei de psiquiatria de l’hospital Germans Trias i Pujol –popularment batejat com a Can Ruti–, Joan de Pablo, confirma que els presagis més optimistes no s’han complert: “Hi ha hagut un empitjorament global de la salut mental i dels trastorns lligats a l’alimentació. Semblava que el confinament els havia agreujat, però ja fa molts mesos que es va posar fi al tancament i, en canvi, les patologies no només persisteixen, sinó que continuen creixent en quantitat i en gravetat.”

Si parlem de trastorns de la conducta alimentària (TCA), l’anorèxia i la bulímia continuen sent les patologies més comunes, però darrerament ha anat creixent de manera significativa el nombre de casos de vigorèxia. Ara s’hi afegeix també l’ortorèxia, l’obsessió per menjar de manera saludable, tot i que encara no es considera un TCA. “S’ha de vigilar molt de quina manera es transmet la importància de menjar sa, perquè es poden arribar a considerar tabú aliments que són necessaris i que, sense coneixement, no són substituïts per cap alternativa. Les dietes s’han desmedicalitzat i es busquen a les xarxes”, alerta la doctora Plana. Atès que la gran majoria de persones que tenen un TCA són joves, la cap de la unitat de trastorns alimentaris del Clínic ofereix alguns consells als pares i mares: “És molt important fomentar l’autoestima i evitar el reforç emocional vinculat a la imatge, fent-los entendre que les èpoques dels canvis corporals arriben, però també marxen. També és important donar-los un bon exemple pel que fa als hàbits alimentaris i actuar en cas de detectar conductes que ens resulten estranyes, tant pel que fa a l’alimentació com al comportament. I ajudar-los a tenir esperit crític amb tota la informació que reben”.

En aquest sentit, el cap del servei de psiquiatria de l’hospital badaloní recepta als progenitors: “Transmetre un model de respecte i acceptació cap al propi cos, fugint d’obeir cap model, ja que, actualment, la pressió social provoca que tothom vulgui estar prim. I és necessari seguir incidint en el control dels continguts de les xarxes que resulten tòxics.” El doctor Joan de Pablo recorda que la majoria de pacients que arriben a la consulta de Can Ruti per un problema lligat a l’alimentació continuen sent dones joves, “les que més suporten la pressió social i el model basat en l’aprimament”, i assegura que els professionals que atenen aquestes patologies estan superats per la gran quantitat de casos que han d’assumir: “És un problema molt greu i tenim dificultats per atendre els malalts. No sabem què està passant.”

Fonts del Departament de Salut asseguren que l’atenció a la salut mental “és un objectiu prioritari aquesta legislatura” i com a prova citen les diferents accions que s’han desenvolupat durant el darrer any. Recorden que s’ha aprovat el primer pla de prevenció del suïcidi de Catalunya, que ja s’està desplegant, i també s’ha posat en marxa el programa de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària de salut, incorporant fins ara 346 referents de benestar emocional, que se centren en la prevenció, en la detecció precoç de risc psicobiosocial i en l’acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania. D’altra banda, segons les mateixes fonts, s’han desplegat els deu equips guia d’atenció a l’alta complexitat per a adolescents i joves i s’ha signat un conveni amb el Departament de Justícia en salut mental i addiccions a les presons, en l’àmbit de la justícia juvenil i el de les mesures penals alternatives. En paral·lel, s’ha posat en marxa el telèfon de prevenció del suïcidi 061 Salut Respon, afegint-hi atenció especialitzada i resolució, i al juliol està prevista la presentació dels equips d’atenció a la crisi infantil i juvenil en salut mental, que duran a terme una intervenció de proximitat al domicili, amb l’objectiu d’evitar un empitjorament i una evolució lenta de la patologia de salut mental i la posterior cronificació.