“Les estafes amoroses tenen un patró lingüístic comú”

Vaig participar en el cas de Rodrigo Nogueira, que és un estafador famós, per analitzar si ell estava al darrere de vuit perfils anònims a la xarxa. Vaig analitzar, des del punt de vista lingüístic, si la forma d’escriure aquestes converses corresponia a la forma d’escriure de Rodrigo Nogueira, que ja teníem en altres perfils, i es va corroborar. Em va cridar molt l’atenció la forma que tenia de seduir les víctimes i de manipular-les. Llavors vaig participar en un altre cas i vaig veure que sorgien les mateixes estratègies per manipular les víctimes. Vaig pensar que havia de muntar un estudi per veure com són aquestes estratègies comunes a tots els estafadors. Vaig estar en casos de diferents estafadors, vaig fer recerca i es va corroborar que, efectivament, hi ha un modus operandi lingüístic comú en tots aquests tipus d’estafadors per manipular les seves víctimes i aconseguir els diners.

Aquest modus operandi té tres fases que són molt importants per entendre com es produeix. La primera etapa és la de la captació, després l’estafa i, finalment, el desemmascarament. La primera etapa, que és la més important de totes, és com ell busca les víctimes. No va indiscriminadament a les plataformes de lligar.

Exactament. Ell sap molt bé quina víctima anirà a buscar.

Rastreja aquestes plataformes i veu diferents perfils de dones. Dones que sembla que són benestants econòmicament. Busca advocades, informàtiques..., gent que guanyi diners. Llavors busca el seu perfil en altres xarxes per saber quins són els seus gustos: quin tipus de menjar li agrada, si llegeix, quin tipus d’esport fa... I, a partir d’aquí, crea una identitat que sigui atractiva per a la víctima. No tant des del punt de vista físic com intel·lectual.

Majoritàriament fan servir fotos de debò perquè després, en la relació, ells passen al pla físic. Una altra cosa que fan, a part de crear aquesta identitat modelada als gustos de la víctima, és crear un cercle social de confiança. Per exemple, se’n van a una xarxa social professional com ara Linkedin i afegeixen amics que puguin tenir en comú. Llavors, quan la víctima fa el procés contrari i busca informació d’aquell noi que li interessa, veu que tenen amics en comú. Això fa que la víctima abaixi les alertes.

Es dediquen a això i no fan res més. Per crear una unió sentimental utilitzen les informacions que han extret de les xarxes, que deixem tots sense adonar-nos-en, perquè vegi que tenen moltes coses en comú. Tot és molt similar a la víctima. A més a més, després creen històries personals que barregen coses verídiques amb falses amb les quals la víctima es pugui identificar.

Si detecten que la víctima té debilitat pels nens, creen històries que tinguin a veure amb els nens. O es fan passar per voluntaris del que sigui. Creen històries personals perquè la víctima tingui més simpatia per aquella persona.

El d’identificar si algú és un estafador en sèrie. Després, si les víctimes guarden tot l’historial de conversa, podem identificar el modus operandi dels estafadors i comprovar que les víctimes no els estan donant voluntàriament els diners, que això és el que és difícil de demostrar des del punt de vista judicial. Amb les frases que hi ha en les converses podem demostrar que ella no donava els diners de forma voluntària perquè hi havia un engany.

Per exemple, al principi solen utilitzar molt paraules clau com confiança, honestedat. Ho utilitzen per crear en la víctima el que en diem constructes mentals, que això és real. Aquestes frases s’utilitzaran durant tota la relació i, sobretot, al final. Quan la víctima li diu: “M’estàs enganyant”, ell li diu: “Com pots pensar això de mi?” Els diuen coses com “Sempre em passen coses a mi” i “Com pots pensar això de mi, que sempre t’he dit que volia algú de confiança”.

Alguns tipus de paraules creen una jerarquia en la relació. Ell li fa pensar que ella és qui té el poder, per exemple, a través de les adulacions. Li fa pensar que està en una posició superior, però és totalment el contrari. És una de les proves per demostrar en un judici que part de les estratègies estan vinculades a la violència de gènere. Per exemple, diminutius com listilla són formes implícites d’un llenguatge abusiu.

El love bombing és una estratègia que s’utilitza moltíssim, dins també de les estratègies de la violència de gènere. És una de les tècniques del control coercitiu. El que fan és enviar missatges de forma contínua i reiterada per controlar la víctima i aïllar-la: “Com estàs? Estic pensant molt en tu”; “Què fas parlant amb aquests ara? Va, vinga, deixa el telèfon”. El que fan és controlar-la d’una forma que ella no li pot dir que no. Com que hi ha aquest missatge d’amor, no pot dir: “Deixa’m, que ets un pesat.” L’estafador sap llegir molt bé els altres. Sap què necessites, tot el que t’agrada i t’ho farà saber.

No hi ha un perfil de víctima i, de fet, no m’agrada parlar de perfil de víctima en general. Sí que és veritat que moltes d’elles estan obertes a l’amor, per això estan en aquest tipus de plataformes. L’únic que tenen en comú és que tenen una posició econòmica bona, que tenen diners, que és l’únic que a ells els interessa. Moltes vegades tenim la idea que són noies ingènues, que necessiten l’amor etern, i no és així. De fet, totes són molt bones persones perquè, al final, el que estan fent és ajudar algú que els diu que necessita alguna cosa i elles li ho donen.

Exacte. I això és una de les coses que les frena a l’hora de denunciar-los. Els frena tant l’autocrítica –“Ostres, com m’ha pogut passar això a mi?– com el judici social –“Jo ja t’ho vaig dir, hi havia alguna cosa que no m’acabava d’encaixar”–. I, després, la dificultat en el judici de demostrar que allò no era voluntari. He vist sentències molt dures contra les dones que deien que era impossible que algú es cregués això. Després hi ha una altra cosa: tenien una persona que era ideal, un amant fantàstic, i passa a ser totalment un malvat. Finalment, els tenen por perquè apliquen estratègies de control coercitiu, estratègies típiques de violència de gènere. Acaben amenaçant, abusant psicològicament, físicament... Acaben de conèixer una persona totalment diferent que les amenaça, les extorqueix, i alguns d’ells han actuat contra els seus familiars.

Igual que veiem que l’estafador, a través del llenguatge, és capaç de crear una realitat en la víctima a través de les paraules, això també ho podem utilitzar pel costat bo. També podem ajudar la víctima, juntament amb un psicòleg, i, a través del llenguatge, podem assessorar-les perquè millorin la forma amb què elles perceben el seu jo i fan que els altres el percebin. Per exemple, en els casos de violència de gènere moltes vegades diem que la víctima torna a acabar amb una persona que és un maltractador. Per què passa això? No perquè la persona estigui buscant aquest tipus de relacions, sinó perquè moltes vegades elles projecten un jo insegur que els maltractadors o estafadors reconeixen. Són petits senyals lingüístics. Si millorem o bloquegem aquests senyals són menys vulnerables.

Per exemple, en com s’estan descrivint. En una reunió de treball, quan volen fer una proposta ja comencen atenuant el seu llenguatge. Diuen: “Jo crec, a mi em sembla, potser us sembla una ximpleria, podríem fer...” Tot això són atenuants quan ella podria dir: “Jo crec que s’ha de fer això” o “Per què no fem això?” La teva seguretat impactarà en com et perceben ells.

La gran majoria, segons les perícies dels criminòlegs, són persones amb un perfil psicòpata perquè no mostren després remordiments sincers, molts mostren una actitud xulesca. Això ho hem pogut veure, per exemple, en l’Albert Cavallé i en un judici per estafa amorosa al Carmelo Hernando, que també es va mostrar molt desafiador amb els advocats i la jutgessa. Sempre es presenten com uns amants fantàstics, afectuosos, amb un alt poder adquisitiu en molts casos, i, una vegada s’han guanyat la confiança, canvien al perfil de víctima que necessita favors i, a més a més, són molt exigents.

I tant!

N’hi ha moltíssimes també. Normalment els homes denuncien menys.

Moltes vegades els homes tenen més vergonya. La manera que tenen de pescar és diferent. Normalment elles no es presenten com a persones adinerades, sinó com a iguals o, fins i tot, com a víctimes.

S’ha disparat el nombre de casos una barbaritat i encara no han sortit les dades del 2021 i del 2022. Però estic segura que ha crescut molt més. De fet, a Llatinoamèrica s’ha disparat el nombre de delictes per estafes amoroses amb criptomonedes.

Una cosa que es pot fer és fer conèixer que hi ha aquest tipus de delictes perquè molta gent no pensa que és una cosa que passa quotidianament. Les que explico al llibre són situacions molt greus perquè no només hi ha l’estafa econòmica, sinó que també hi ha estratègies de violència de gènere. Són estafes que tenen conseqüències psicològiques molt greus per a les víctimes.

Hi ha molta impunitat encara per la desconeixença de com funcionen aquest tipus d’estafes i costa molt demostrar en seu judicial totes aquestes petites estafes que es produeixen. Cal demostrar que les víctimes no donen els diners de forma voluntària, tot i que l’estafador, òbviament, no les ha amenaçant amb una pistola.