L’oci nocturn recupera el pols
Bars i discoteques no fa ni cinc mesos que estan oberts sense restriccions de cap mena
Les entrades els dies assenyalats o els dissabtes s’esgoten al cap de poc de posar-se a la venda
Les patronals del sector i el govern es reuneixen dilluns que ve a proposta del president Aragonès per estudiar noves compensacions
Dilluns hi ha una reunió entre el sector i la Generalitat
Un Sant Joan amb entrades exhaurides a la majoria de discoteques catalanes i bars musicals va donar, el cap de setmana passat, el tret de sortida a una temporada d’estiu que es preveu molt bona pel que fa a l’oci nocturn a tot el país, tant a ciutats com a zones turístiques de costa, especialment a localitats com ara Salou o Platja d’Aro, ja plena de turistes. Ajuda a l’optimisme l’allargament dels horaris, que des de l’1 de juny els caps de setmana és fins a les sis del matí les discoteques i fins a dos quarts de quatre de la matinada els bars.
Encara no fa cinc mesos que els locals de nit van poder obrir sense limitacions –va ser l’11 de febrer– i les discoteques i bars de nit ja funcionen com abans de la pandèmia. També s’han pràcticament eliminat les festes il·legals que tants problemes van causar a la via pública quan els locals d’oci legals estaven tancats. Perdut el Cap d’Any, el carnestoltes primer, després la Setmana Santa, i el cap de setmana passat de Sant Joan han deixat molt bones sensacions.
Una de les coses de la pandèmia que ha vingut per quedar-se és la venda anticipada d’entrades, “sobretot quan punxa algun DJ conegut”, assegura Joaquim Boadas, secretari general de la patronal Fecasarm, que assegura que “quan les entrades es posen a la venda, al cap de pocs minuts s’exhaureixen”. Explica que tot i que per Sant Joan molta festa es va fer al carrer, per tirar petards i fer fogueres com és tradició, “ moltes discoteques havien posat a la venda les entrades una setmana abans i es van acabar en un moment, sobretot tot el que són zones VIP”. Segons Boadas, ara mateix “si no has comprat l’entrada abans és difícil entrar en un local, sobretot si és una data important, com aquesta que deia de Sant Joan, però fins i tot si és un dissabte qualsevol”.
Aquestes bones entrades i la satisfacció del sector no amaga que els amos dels negocis tardaran anys a compensar les pèrdues generades durant els dos anys d’aturada per la pandèmia. El sector calcula en 6.457 milions d’euros les pèrdues generades per dos anys d’inactivitat, i manté que la Generalitat només els ha compensat amb menys d’un 1%, ja que, diu el sector, les cinc línies d’ajuts aprovades fins avui sumen només un total de 52 milions.
Reunió el dia 4
Les diferents patronals i associacions que representen l’oci nocturn i el govern es reuniran precisament dilluns que ve a la tarda a la seu del Departament de Treball per estudiar noves compensacions. La trobada amb el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, es farà a proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a resposta a una carta del sector que li van enviar a mitjan mes de maig. A les queixes de la patronal, el president va reconèixer que, efectivament, l’oci nocturn és “un dels sectors més afectats per les restriccions sanitàries obligades per la pandèmia”, i va admetre que li cal ajuda.
L’oci nocturn reclama ara una línia d’ajuts extraordinària de 108 milions d’euros, que seria l’equivalent a prop d’un 3% de les pèrdues que han tingut. En la carta adreçada al president Aragonès, la patronal Fecasarm li recordava que el govern “hauria d’haver aprovat una mesura d’ajuda econòmica per cada mesura restrictiva o pròrroga d’aquesta, tal com s’hi havia compromès”; li retreia que “si no disposava dels recursos promesos per pal·liar les duríssimes restriccions imposades, s’hauria d’haver esforçat per cercar fórmules que fessin compatible el dret a la llibertat d’empresa i la protecció de la salut tal com van fer-ho altres comunitats autònomes”, i li recordava que “les mesures desproporcionades, arbitràries, ineficaces i contraproduents que es van prendre des del govern no van solucionar el problema, ja que Catalunya va presentar les pitjors dades epidemiològiques del conjunt de l’Estat, van servir per fomentar els botellots, els desordres públics i les festes clandestines, i va arruïnar tot un sector econòmic del qual depenen 37.000 famílies”.
David López, president de la Fecasarm, de l’Associació Front Marítim Barceloneta (AFM) i també director adjunt del Grup Costa Este, confia que aquesta reunió, “convocada des de dalt de tot, serveixi perquè finalment se’ns compensi d’una manera digna i eficient”. Recorda que l’oci nocturn “va romandre totalment tancat 20 mesos dels 23 que van durar les restriccions”.
Un altre daltabaix que ha patit el sector ha estat, com en el de la restauració, la falta de personal. Alguns locals tot just ara “estan acabant de configurar els seus equips”, explica Joaquim Boadas, que recorda que “la falta de personal ha sigut un problema important, entre altres coses perquè molta gent del sector va marxar de Catalunya, que va ser la comunitat més restrictiva quant a activitat de restauració i oci nocturn, i van marxar a comunitats on hi havia més estabilitat i, per tant, feina, com ara Andalusia o Madrid, a part que també hi va haver molta gent que va deixar el sector i es va buscar altres feines més estables”. “Ha sigut un problema molt gran que avui encara arrosseguem”, manté, i recorda que “ha sigut un problema haver de formar de nou molts equips que normalment cada any repetien”.