"El cervell d'una persona agressiva funciona diferent"

La personalitat agressiva neix o es fa? Aquesta és la qüestió que Emil F. Coccaro, cap del departament de psiquiatria de la Universitat de Chicago, fa anys que investiga. Precisament ahir va pronunciar una conferència sobre els mecanismes cerebrals de l’agressivitat al museu CosmoCaixa.

¿El cervell d’una persona agressiva és diferent?
Hi ha estudis que mostren que persones amb problemes d’agressivitat tenen menys quantitat de matèria grisa a les parts frontals del cervell. Els seus circuits cerebrals funcionen de manera una mica diferent. En persones agressives, l’activitat de l’escorça frontal és més baixa i la de la subescorça és més activa. És com si tinguessin l’accelerador pitjat al màxim i els frens no els funcionessin.

Quina part de l’agressivitat s’explica per la biologia i quina per l’entorn social?
Hi ha factors biològics, genètics i ambientals. La influència de l’entorn és fonamental. Per exemple, ser testimoni d’agressions o de conductes agressives per part dels pares predisposa a la violència. Són factors ambientals que, a la llarga, es poden traduir en factors biològics.

Per què la reacció dels agressius és diferent?
La gent amb problemes d’agressivitat mal interpreta els senyals que rep d’altres persones i els veu com a senyals hostils. Tenen una percepció que la gent sana no té i que els fa reaccionar de forma agressiva.

També hi ha estudis que mostren que en persones agressives hi ha dèficit de serotonina al cervell, la mateixa substància que manca en quadres depressius.
La serotonina es reparteix per tot el cervell i afecta moltes funcions cerebrals. Índexs baixos de serotonina poden causar depressió, agressivitat i ansietat.

¿Es podria, doncs, arribar a combatre l’agressivitat amb fàrmacs?
Sí, sabem que l’agressivitat es pot tractar combinant fàrmacs i psicoteràpia. Els fàrmacs ajuden a augmentar el límit, el punt que encén l’agressisivitat en una persona. Tothom té un límit i les persones agressives el tenen molt baix. Amb fàrmacs podem fer que l’agressivitat trigui més a aparèixer. Amb la teràpia cognitivoconductual es pot ensenyar els pacients a reconèixer les situacions en què apareix l’agressivitat i controlar-les.

La sensació és que ara hi ha més agressivitat que anys enrere: a les escoles, al carrer, a casa... Comparteix aquesta percepció?
La veritat..., no n’estic segur. No sé si la gent cada cop és més agressiva o si ara s’identifiquen més els episodis violents perquè es busquen. El cert és que el ritme de vida cada cop és més accelerat. Fa només dues generacions hi havia un pare que treballava i una mare que es quedava a casa i estabilitzava la situació. Ara pare i mare són fora de casa i això pot afectar... Però hi ha més factors. Per exemple, un taxista em deia ahir que quan vostès van fer el canvi als euros els preus van pujar, però els salaris es van mantenir. Això també afecta la qualitat de vida... Avui dia, amb el correu electrònic, Internet, tothom vol respostes ràpides.

¿Les persones més desfavorides tenen més números per esdevenir agressives?
Sí, absolutament. Com més de prop vius la pobresa, pitjor vius. I com més difícil és la vida, més baix és el límit i abans apareix l’agressivitat.

Tothom té un límit... Quan comença a ser patològica l’agressivitat?
Quan causa problemes. Si perds amics o tens problemes a la feina o a l’escola per culpa de la teva conducta, hi ha una agressivitat patològica. Una persona sana no salta per qualsevol cosa i no té discussions verbals cada dia. Les persones agressives tenen dos o més episodis violents per setmana i reaccionen de forma desmesurada sense justificació.

¿Si l’agressiu és un malalt, és menys responsable?
Encara que la reacció sigui impulsiva, això no els fa menys culpables, perquè no es produeix de forma prou ràpida perquè no s’adonin del que estan fent.