La sentència del 25%, inaplicable
El TSJC reconeix que la llei actual no permet aplicar la sentència del castellà
Vol que el TC valori si el decret i la llei de les llengües són constitucionals
Cambray ho valora com una victòria
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut que, amb la nova legislació sobre les llengües a les escoles, és impossible aplicar la sentència que imposa el 25% de castellà a tot el sistema educatiu. Però això no significa que renunciï a fer aplicar aquest percentatge, sinó que planteja traslladar al Tribunal Constitucional (TC) el decret llei que posa el focus en els projectes lingüístics i la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament perquè el tribunal dictamini sobre la seva constitucionalitat, com demana l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). En una providència amb data de l’1 de juliol el TSJC va donar deu dies a la Generalitat, l’AEB i la fiscalia perquè es pronunciïn sobre la pertinència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat sobre els dos instruments jurídics que el govern –amb el suport dels comuns i el PSC, en el cas de la llei– ha plantejat com a resposta a la sentència. L’execució forçosa de la sentència queda en suspens.
Després que el Parlament convalidés el decret llei que dona al Departament d’Educació la responsabilitat de validar els projectes lingüístics dels centres educatius, i que s’aprovés per una àmplia majoria la llei que estableix que el català és llengua vehicular i el castellà és curricular, faltava veure si el TSJC acceptava aquestes iniciatives com a resposta a la sentència que imposa el 25% de castellà a l’horari lectiu de tot el sistema educatiu. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha defensat sempre que és impossible aplicar aquest percentatge des del punt de vista pedagògic. La sentència respon a una denúncia presentada pel Ministeri d’Educació el 2015, que estava llavors en mans del popular José Ignacio Wert i aleshores regia la Lomqe. Ara no només el ministeri està en mans dels socialistes sinó que ha canviat la llei educativa. La Lomloe planteja un ensenyament més competencial, en què els aprenentatges s’interconnecten i es fa més difícil mantenir l’ensenyament de les assignatures d’una forma independent. Un model educatiu, a més, que moltes escoles de Catalunya segueixen des d’abans que entrés en vigor la Lomloe.
Cambray, satisfet
Gonzàlez-Cambray va interpretar ahir la decisió del TSJC com una victòria, ja que considera que corrobora aquest plantejament. “Celebro que el TSJC admeti i constati la impossibilitat d’aplicar percentatges en les llengües, el 25% a les aules. Aquesta és una primera victòria i una gran notícia, és el primer pas perquè a cap aula del país s’hi apliqui el 25% del castellà”, va declarar. “Aquesta gran notícia i fantàstica victòria d’avui el que fa és refermar el model d’escola catalana, i això ha passat gràcies a tota la feina que s’ha fet des de tots els àmbits del país; el català és una qüestió de país”, va afegir. El conseller va destacar, a més, la “tranquil·litat” amb què començaran el curs vinent els centres educatius pel que fa a la sentència. Quant a l’eventual inconstitucionalitat del dos instruments jurídics, es va limitar a dir que segueixin “els tràmits jurídics que hagin de seguir”.
El TSJC considera que el decret i la llei fan impossible executar la sentència, però manifesta “dubtes seriosos sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat”. D’aquesta validesa depèn que el tribunal decideixi que és impossible aplicar la sentència o bé que la faci executar. “Això ens obliga a plantejar la qüestió davant del TC”, diu el TSJC. El tribunal adverteix que la llei estableix el castellà com a llengua d’ús curricular, “en contradicció amb el fonament constitucional que va determinar la sentència, i que es va concretar en el reconeixement del castellà com a llengua vehicular”. La sentència del 25%, assenyala, es basa en un model de conjunció lingüística, cosa que no permet la nova normativa. També es qüestiona si la situació requeria la urgència del decret llei.
Des del departament es va recordar ahir que fa dos mesos el Constitucional ja va resoldre a favor del govern en una qüestió similar. El TSJC i el Suprem havien obligat la Generalitat a pagar la seva part de les escoles bressol als ajuntaments que ho havien reclamat. El govern va canviar la normativa, una decisió que el TSJC va veure inconstitucional. El TC va concloure que el govern tenia la potestat de canviar la legislació, cosa que impossibilitava el compliment de la primera sentència. Respecte de la idoneïtat del decret llei, el departament assenyala que el TC ja ha avalat aquest mètode en altres ocasions.
El TSJC no va tenir en compte la petició de l’AEB d’imposar a Gonzàlez-Cambray una multa de 1.500 euros diaris mentre no consti que tots els alumnes reben almenys un 25% de docència en castellà, que l’entitat considera llengua vehicular. Tampoc atén la petició que es requereixi a les direccions que informin si en els projectes lingüístics dels seus centres apareixen el català i el castellà com a llengües vehiculars i quantes hores lectives s’imparteixen a cadascuna. L’AEB va fer ahir una piulada a Twitter en què afirma que no defallirà “fins a aconseguir la fi de la immersió, per moltes pedres que posin al camí els que vulneren els nostres drets des de fa més de tres dècades”.
