L’incendi a la Vall d’Aro podria fer replantejar polítiques
Castell-Platja d’Aro defensa que la desbrossada estava autoritzada pel pla Alfa de la Generalitat en fase I
Santa Cristina diu que, si les subvencions arribessin abans, podrien avançar els treballs
L’incendi que divendres va cremar 71 hectàrees majoritàriament forestals, però que va vorejar zones urbanes al voltant de diverses urbanitzacions de Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro, ahir encara no es donava per extingit per part dels Bombers de la Generalitat, que continuaven remullant alguns punts de vegetació fumejant, després que diumenge es declarés controlat. Arran de les crítiques pel fet que s’originés en unes simples tasques de prevenció, això podria fer replantejar polítiques com ara el pla Alfa, que en nivell I permetia encara els treballs de desbrossament o el calendari d’adjudicació dels ajuts de la Generalitat per mantenir netes les franges, que no es confirmen fins a la primavera.
En el cas de Castell-Platja d’Aro, l’alcalde, Maurici Jiménez, defugia ahir les excuses. En els pròxims dies faran balanç, però defensava que l’empresa contractada “estava fent bé la feina, d’acord amb els protocols del pla Alfa”, i argumentava que haver avançat feines a la primavera hauria fet que “el sotabosc pogués haver tornat a créixer amb les pluges”.
A Platja d’Aro, Jiménez sostenia que tenen capacitat per avançar els treballs, amb una taxa de recàrrec en l’IBI que van introduir el 2020, també criticada aleshores. Però d’altra banda el regidor de Medi Ambient de Santa Cristina, David Segarra, un municipi que encara no ha optat pel recurs i que depèn de les subvencions de la Generalitat, ahir apostava per “canviar la dinàmica d’uns ajuts que es confirmen el 20 de març, i que, després del procés de contractació, et veus obligat a fer-los entre juny i juliol o ajornar-los fins a l’octubre”. Els dos consistoris ara sospesen què fer. I temen que, si ajornen tasques pendents i els afecten altres incendis aquest estiu, tornin a rebre igualment.
Tant Jiménez com Segarra coincideixen que la ràpida i nodrida actuació de mitjans terrestres i aeris dels bombers catalans i d’altres administracions, com ara els hidroavions de l'exèrcit que van assistir a la crida del GRAF, va permetre contenir l’avenç de les flames i pal·liar uns estralls que malgrat la cendrosa estampa d’aquest cap de setmana, confien que es recuperi pel que fa a suredes o arbustos com ara el bruc.
L’origen del desbrossament, confirmat
El cap de guàrdia dels Agents Rurals divendres, Jordi Tornés, dona per tancada la investigació de l’origen del foc per part d’una brigada de tres operaris amb desbrossadores a motor, després d’haver comprovat que diverses pedres al lloc del focus presentaven cops per l’acció de les eines. No se’n van sortir extingint les primeres flames amb el dipòsit d’aigua d’emergència. Tornés alertava del risc de guspires fins i tot amb eines manuals. I assumia que l’obligació preventiva de dur eines d’extinció, en aquest cas, va quedar curta.