Rafael Ribó fa el pregó de la festa major de Tor

“És molt important que no perdeu aquest sentit de comunitat”, deia, ahir al vespre, l’encara síndic de greuges, Rafael Ribó, als veïns de Tor. Prèviament, els havia parlat de drets, “que estan més enllà de les lleis”, i de la diversitat d’un país de 7,8 milions d’habitants on 200.000 persones encara no tenen cap dret. Eren algunes de les paraules de Ribó –que, dimecres, deixarà el càrrec– en el pregó de la festa major d’aquest poble que va trepitjar ara fa gairebé seixanta anys com a minyó escolta. Arran d’aquella visita dels escoltes, uns nois “que anaven amb pantaló curt”, com recordava Pep Collelldemont, que llavors era “un capellanet de 23 anys”, es va cuinar, el dissabte de Setmana Santa, un xai a l’ast. Va ser el primer cop i, des de llavors, Tor ha mantingut aquesta festa del xai per Setmana Santa.

Aquest és el punt de partida que explica que Rafael Ribó i dos companys més d’aquella visita de fa prop de seixanta anys –no estaven segurs si era el 1964 o el 1965– fossin, ahir, els convidats a fer el pregó en aquest petit poble d’un centenar d’habitants i que aquest cap de setmana celebra una festa major que inclou, entre d’altres, un sopar popular –divendres, eren 200 comensals–, sardanes i el tradicional pregó que, cada any, porta algun personatge reconegut al poble. Segons va explicar Collelldemont, feia molts anys que intentaven portar Ribó, que, per la seva banda, va explicar que quan va rebre la proposta no s’ho va pensar malgrat haver rebutjat moltes propostes de fer pregons en altres llocs. “No accepto mai si no hi tinc un lligam”, va dir i, tal com va quedar demostrat, tant ell com els dos companys, llavors minyons escoltes, que el van acompanyar, el lligam amb Tor ha quedat per sempre. “Potser l’any que ve vinc a tastar el xai”, va dir i Collelldemont li va agafar la paraula: “Queda en peu.”