La bretxa digital creix en el segon any postpandèmia
Set de cada deu persones ateses per Càritas a la demarcació tenen dificultats per accedir a la tecnologia que permet treballar, estudiar o fer tràmits
El problema ja no afecta només la gent gran
Les dificultats d’accés a tràmits telemàtics, o rutines com ara teletreballar o estudiar a distància, creixen entre la mostra de persones analitzades per Càritas, 310 entrevistades de les 27.998 que van ser ateses l’any passat a les comarques gironines, i aquesta bretxa digital ja estimen que afecta set de cada deu persones que han de recórrer a l’entitat per aconseguir inserció laboral, residencial o menjar. El nou marc establert arran de la covid-19 no se supera.
En cas extrem, només un 12,7% de les famílies sondejades no disposaven de cap mitjà d’accés a internet, però s’hi entrecreuen molts altres obstacles. Des dels murs de les llars que dificulten l’accés a la cobertura mòbil o un wifi fiable, fins a la capacitat econòmica per pagar la factura mensual d’internet o disposar d’un ordinador o una impressora, passant per les habilitats per fer servir la tecnologia, com recordava el responsable d’anàlisi social de Càritas, Caye Gómez.
La transició de moltes activitats, i fins i tot de la relació quotidiana amb empreses de treball temporal per alternar feines o horaris, o la tendència a la supressió d’oficines bancàries i retallades de personal d’atenció han forçat moltes persones a dependre de dispositius com ara mòbils o tauletes. Fins a un 54% de les persones entrevistades per l’entitat diocesana en viuen al marge, però la xifra s’enfila quan s’aprecia que en poques llars ateses per Càritas les famílies disposen d’un ordinador. Només en un 33% dels habitatges hi ha, com a mínim, un portàtil, i l’ordinador amb torre està en perill d’extinció: tan sols n’hi havia en un 9,2% de les llars que van participar en les entrevistes.
Cal acompanyament
Un dels tòpics en matèria de bretxa digital és la dificultat de la gent gran, que hi és, perquè un 80,1% dels més grans de 65 anys, segons dades de Càritas, estan en situació d’exclusió digital. Però és una mancança, sobretot a l’hora de fer tràmits, que es pot pal·liar amb l’acompanyament que presten des de l’entitat i que reclamen a les altres administracions i institucions. Gómez i Agustí Bazaga, del servei de suport a tràmits, insistien que no és un problema exclusivament generacional, i que, a banda de suport formatiu, calen recursos tècnics d’ús i accés lliure.
Un recurs que van destacar són els agents de dinamització digital, que han aplicat algunes administracions, com ara ajuntaments, per assistir els usuaris que hi arriben per fer tràmits, però lamentaven que sovint són llocs de treball efímers, subjectes a subvencions trimestrals, semestrals o anuals, i que quan s’esgoten són amortitzats, de vegades reemplaçats posteriorment per nous contractats que comencen de zero altre cop.
I a més de reclamar la recuperació de canals presencials i telefònics, que fins fa dos anys funcionaven amb normalitat, i que en la seva absència minven l’autoestima de molts afectats, també assenyalen que hi ha famílies més joves, d’entre 35 i 50 anys, amb manca o dèficit d’aparells. Progenitors i fills s’han de disputar aleshores l’ús de l’aparell, o demanar torn per fer servir un únic ordinador a la llar per estudiar, cercar feina o atendre diversos comptes d’usuari amb els tràmits associats.
LES XIFRES
“Torni demà” amb cita prèvia
L’escriptor castellà Mariano José de Larra ja ironitzava fa gairebé dos segles sobre la lentitud de la burocràcia estatal, i ara les crítiques –velocitat a banda o per la manca de recursos humans per renovar un DNI, un passaport o anar a trànsit– s’universalitzen cap a altres administracions o els bancs. Agustí Bazaga, del servei de suport a tràmits de Càritas, trobava ahir “inversemblant que els recursos i els horaris de les sucursals s’hagin escurçat”, fins a l’extrem que alguna oficina ha tancat per vacances en ple juliol. I qüestionava l’abús de la cita prèvia, “que no és necessària en moltes ocasions per resoldre una consulta breu, que potser és urgent i neguitosa”, en qüestió de segons.
Progressivament, amb la retirada de restriccions, Bazaga explicava que a Hisenda i alguns ajuntaments han recuperat eficiència, però no pas a la Seguretat Social, on per canviar un número de telèfon associat a un expedient van fer tràmits presencials i van acabar en l’atzucac de les sol·licituds virtuals.