Mor als 89 anys la cuinera i escriptora Georgina Regàs

Els creadors sempre són recordats, a banda de les seves qualitats, per la seva obra. Aquest serà el cas de Georgina Regàs i Pagès, que va morir ahir a vuitanta-nou anys. Cuinera, divulgadora de la cuina tradicional, autora de més d’una vintena de llibres, el llegat de Regàs és ja un referent. Un treball que s’ha centrat molt durant gairebé dues dècades en la investigació del món de la confitura. De fet, ara fa uns divuit anys, Regàs, que havia nascut a Barcelona, es va enamorar del Baix Empordà i de Torrent, on fa fundar el Museu de la Confitura; un laboratori de prestigi per continuar treballant i evolucionant. Si la cuina és creació, Georgina Regàs ja era filla de Xavier Regàs, un autor, traductor i adaptador dramàtic, director i productor. Després de la guerra, Xavier Regàs va actuar com a empresari i va organitzar, no sense polèmiques, els cicles de teatre llatí.

La família Regàs es va exiliar a l’inici del franquisme. El seu pare havia estat cap de serveis de la Generalitat durant la República. Va estar en un camp de concentració a França i també internada als Països Baixos. En esclatar la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona. Als vint-i-un, Georgina Regàs va decidir anar-se’n a viure a Anglaterra, on va treballar com a secretària del doctor Josep Trueta a Oxford, durant tres anys. Va viure un cert temps a Salzburg, on es va casar, i va tornar a Barcelona el 1968, on va començar a treballar al despatx del seu germà, Oriol, promotor cultural i fundador de locals tan mítics com el Bocaccio de Barcelona. Treballà divuit anys amb el seu germà i anys més tard va decidir compaginar-ho amb la posada en marxa d’una cuina a Torrent i la confecció de confitures. Posteriorment, va muntar una botiga de menjars preparats a Palafrugell, però no va deixar mai de fer les famoses confitures.