Societat

L'Audiència de Barcelona rebutja allargar l'estada a la presó del violador de la Vall d'Hebrón

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha desestimat la petició de la fiscalia d’allargar l’estada a la presó d’un agressor sexual que ha de sortir al carrer aquest mes de setembre amb “un risc de reincidència molt alt”, segons els psicòlegs que l’han tractat.

La resolució de l’Audiència fa a miques els arguments del ministeri públic, al qual recorda que la justícia no funciona segons una conveniència “social o política” o responent a un “suposat interès públic o general”, sinó que ho ha de fer en la més estricta aplicació de la llei.

El reclús objecte de la polèmica és José Rodríguez, que a mitjans de la dècada dels 90 es va guanyar el sobrenom de Violador de la Vall d’Hebron i una condemna global de més de 300 anys de presó. En la fase d’execució de la sentència es va acordar l’any 1998 un compliment màxim de 20 anys de presó i un sistema de reducció de pena segons el qual Rodríguez liquidava la seva pena el 22 de setembre del 2007. Tal com recorda ara el tribunal de la secció cinquena, aquesta decisió va prendre “fermesa perquè ningú la va recórrer”, tampoc la fiscalia.

Informes psicològics
Prenent com a base els informes dels psicòlegs, la fiscalia pretenia ara que el Violador de la Vall d’Hebron complís un total de 30 anys de presó –màxim temps de condemna previst al Codi Penal–, fet que suposaria afegir 14 anys més d’estada entre reixes als 16 que ja hi porta. Aquesta petició va ser secundada per l’advocada de l’acusació particular, María José Varela.

No és el moment
La resolució de l’Audiència comença recordant que el tràmit de la fiscalia és irregular perquè és una petició sobre un tràmit processal, el del llicenciament d’un reclús, que encara no s’ha produït. Tot i aquesta crítica formal, el tribunal entra a analitzar el fons de “la petició de la fiscalia” que rebutja –entre altres coses– per no atemptar contra el concepte de la “seguretat jurídica” i el de la “immodificabilitat de les resolucions fermes”.

Si es donessin per bons els arguments del ministeri públic, el tribunal entén que s’estarien “vulnerant aspectes fonamentals de l’Estat de dret” i que s’estaria més a prop “de la pura arbitrarietat”. Els magistrats acaben demanant a la fiscalia que no es mogui per interessos polítics i que apliqui la llei. La decisió de l’Audiènica no és ferma i es pot recórrer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.