RAMON RIAL
COORDINADOR DEL POSTGRAU EN CULTURA RELIGIOSA DE LA UNIVERSITAT DE VIC
“Per entendre la societat ens cal formació religiosa”
Una expressió com “anar d’Herodes a Pilat” avui molts nanos no són capaços d’entendre-la. I com aquesta, mil
Per a molts el campanar és un problema de son i no saben que és un element cultural que ens ha marcat la vida i el temps
Conèixer la Bíblia permet a una persona, més enllà de les seves pròpies creences, entendre el món cultural en què vivim
Al gener comença a la Universitat de Vic un postgrau en cultura religiosa adreçat principalment a mestres d’educació primària i professors de secundària i batxillerat que vulguin aprofundir en el coneixement religiós de la nostra societat. El curs, impulsat per la Fundació Vedruna Catalunya, es farà bàsicament en línia, però durant l’any hi haurà excursions per conèixer sobre el terreny part del llegat històric religiós del nostre país. La idea del postgrau, explica Ramon Rial, el coordinador per part de la Fundació Vedruna Catalunya –l’altre coordinador és Joan Callarisa, de la UVic–, “és facilitar als docents la base necessària perquè tinguin un coneixement sòlid de les nostres arrels cristianes però també de la diversitat religiosa que avui hi ha al país”. Si els docents tenen aquest coneixement el podran traslladar als seus alumnes i així aquests tindran les coordenades imprescindibles per entendre el món.
El cas és que cada vegada hi ha menys cultura religiosa...
Nosaltres partim de la base que la cultura religiosa és un element necessari i imprescindible en la formació de qualsevol alumne, de qualsevol persona, des de molts punts de vista. En primer lloc, és una qüestió d’alfabetització; per entendre la societat en què vivim avui cal formació religiosa. Des del punt de vista mateix de la llengua, sense saber la nostra tradició religiosa no s’entenen la majoria de frases fetes i populars; també fa falta conèixer les nostres arrels cristianes per entendre l’art, la música, els mites, les nostres festes, la literatura en general. Per això considerem que és important que es pugui capacitar un alumne en aquesta cultura perquè pugui entendre el món i la seva societat, i per això hi ha d’haver docents que tinguin aquesta base. És que fins i tot hi ha moltes pel·lícules que no es poden entendre sense un coneixement previ dels mites o de fenòmens religiosos!
Què és el mínim que hauria de saber en matèria de cultura religiosa avui una persona?
Per començar i en el món en què vivim, el que cal entendre primer és el fenomen de la diversitat i de les diferències, i viure aquestes diferències no en negatiu sinó en positiu. Hem de fer que els nostres joves tinguin la mentalitat oberta i sàpiguen viure amb la diversitat per evitar fenòmens com la radicalització i que s’allunyin dels motlles que s’han generat al voltant d’altres religions i que l’únic que fan és allunyar-nos de l’altre. Penso que entre les religions hi ha més coses que ens uneixen que no pas ens separen i, per tant, els alumnes ho han de saber. Però a part d’això entenc que un alumne ha de tenir una base de coneixement d’elements bíblics, una base d’elements d’expressió religiosa, a través de l’art, de la música, fins i tot a través de la gastronomia, perquè tot això ens ajuda a entendre la realitat que tenim avui.
Les nostres arrels cristianes ens porten a la Bíblia, la gran desconeguda avui entre les noves generacions.
Conèixer la Bíblia permet a una persona, més enllà de les seves pròpies creences, entendre el món cultural en què vivim. Molts professors es queixen que els arriben alumnes a la universitat amb un nivell molt baix quant a coneixement de l’art, per exemple. No entenen un quadre perquè no saben la tradició cristiana. Nosaltres, quan parlem de cultura religiosa, ho fem en un sentit ampli perquè agafem totes les religions, però també tenim molt clar que el 90 per cent del patrimoni català és d’origen catòlic i que, per tant, no es tracta tant d’ensenyar les religions en tants per cent sinó que es tracta d’ensenyar l’entorn i respondre a la societat que tenim avui. Un nano ha de poder saber quina és la funció d’un campanar!
Què vol dir?
Avui ens trobem que per a molts el campanar és un problema de son, de si poden dormir o no pel soroll, quan el que s’ha de saber del campanar és que és un element cultural que ens ha marcat la vida i el temps i la manera de fer de la gent. També ens trobem que hi ha nanos que van a un museu i el troben avorrit perquè no entenen res. No han entrat en el joc del simbolisme ni en la interpretació de l’art i no entenen què volen dir les pintures, què representen. Com deia abans, el que cal és un procés d’alfabetització en aquest camp.
Aquest desconeixement dels nens i dels joves el veuen a les seves escoles?
Això és el que hem detectat, que hi ha infants que no saben ni què significa el Nadal ni quin simbolisme tenen els Reis. Al marge del que cregui cada un, creiem que les persones han de saber el sentit i el perquè de les coses. Una expressió com “anar d’Herodes a Pilat” avui molts nanos no són capaços d’entendre-la, cosa que vol dir que aquests mateixos nanos no estan capacitats per entendre segons quines novel·les o segons quins textos. I com aquesta frase, mil. També hi ha una cosa: avui i al nostre país cada cop és més desconeguda la Quaresma, però, en canvi, cada vegada hem popularitzat més l’existència del Ramadà... I si busquem el perquè de la Quaresma i el perquè del Ramadà trobarem que al darrere hi ha la necessitat de trobar-se a un mateix, que és el sentit final d’aquestes celebracions, que és comú a totes les religions.
A les vostres escoles no només hi venen nens catòlics.
Tenim infants catòlics i d’altres religions i molts que els seus pares, tot i venir d’una tradició catòlica, ara no creuen i no són practicants. Creiem que tots han de tenir aquests coneixements, sense segregar per pensament. Nosaltres, a la classe de religió, el que pretenem és ajudar a entendre i que després els alumnes puguin trobar respostes a les preguntes transcendentals que es fan. El que dèiem abans dels Reis: que sàpiguen per què n’hi ha un de blanc, un de negre i un de ros, i que tot té una explicació.
Però, malgrat el desconeixement, quan hi ha jornades de portes obertes en centres de culte i quan es fan conferències interreligioses sempre hi va molta gent.
Sí, la gent té ganes de conèixer perquè el coneixement ajuda a trobar respostes. La religió és buscar el perquè, el sentit de les coses, i no només des d’un punt de vista historicista o artístic, sinó també per entendre avui les guerres, els enfrontaments, que de lluny o de prop arrelen en les diferències religioses.
Quan es diu que es vol treure la filosofia com a assignatura a l’ESO, que es vol marginar les humanitats...
Ens esgarrifem. La persona humana és una persona profundament humanística; està bé que en aquest món d’avui la digitalització, les noves tecnologies, la ciència tinguin un pes, i tant, només faltaria, però hem de saber-ho equilibrar amb la resposta humana. Les persones tenim un compositiu ètic molt important i les humanitats ajuden a descobrir aquesta ètica de les persones. Precisament crec que, donant força a les humanitats en l’ensenyament, el fenomen del fet religiós hauria de ser un element comú, no divisor ni gens separador, que ajudés a donar resposta a les preguntes que ens fem les persones.
Avui la religió es veu ‘antimoderna’.
Sí, no fer religió queda modern. Però cal fer un gir en això perquè entendre la religió no vol dir que hagis de pensar d’una manera. Estem parlant de cultura. El papa Francesc acaba de dir fa poc que el que hem de fer a les escoles cristianes és humanitzar, donar aquesta alfabetització necessària per entendre el món d’avui. Insisteixo que el fet religiós no l’hem de mirar com a passat sinó com una realitat que vivim en el present. Les preguntes sobre per què existeixo o quin és l’origen del món els nanos d’avui també se les fan i està bé que puguin conèixer l’origen del món en la Bíblia sabent que és un poema i que el puguin comparar amb altres mites. Han d’entendre què és un mite, què és una poesia i que en cap cas la Bíblia és una lectura científica. També la gent nouvinguda ha de saber a on ha anat a parar i conèixer la història i la tradició d’on viuen ara.
El nostre món avui líquid, gasós pràcticament, té a veure també amb l’allunyament de les religions i de la transcendència?
Segurament. Anem massa de pressa. Com que no ens és necessari per viure el dia a dia, hem potenciat altres elements i hem deixat aquest pòsit humà per després. Però penso que ens comencem a adonar que és necessari abordar el fet religiós. Nosaltres no som partidaris d’una única manera d’abordar el fet religiós, penso que el que és important és abordar-lo. Les diferents maneres que puguem tenir són legítimes.
Parli’m una mica del postgrau. Quin és el pla d’estudis?
Bàsicament té cinc mòduls (i trenta crèdits obligatoris). El primer mòdul està relacionat amb el fet sociològic i de coneixement de la realitat actual. Es diu Fet religiós i societat. Ètica i espiritualitat. També mostrarem quin és el mapa religiós de Catalunya i el Baròmetre sobre la Religiositat, i per això tindrem gent del departament d’Afers Religiosos que ens ajudaran a interpretar quina és la situació a Catalunya. Farem el plantejament que l’ésser humà és, per si mateix, un ésser espiritual.
El segon mòdul es diu ‘Bíblia i tradició judeocristiana’.
Ens interessa que s’entengui el sentit de la Bíblia i el seu procés de creació com a “llibre dels llibres”. Coneixerem els diferents gèneres literaris que inclou la Bíblia, aprofundirem en l’hermenèutica de la seva lectura, ens aproximarem a la interpretació de mites i adquirirem coneixements per poder-la llegir amb els ulls del segle XXI. Un tercer bloc posa l’accent en l’art i l’expressió religiosa, és a dir, com el fet religiós s’expressa a través de la pintura, l’escultura, l’arquitectura, la música... Hi ha un quart bloc que se centra en la diversitat religiosa i al diàleg interreligiós. Parlarem de les bases conceptuals i històriques de l’islam, el budisme, l’hinduisme, parlarem dels llibres sagrats de les diferents tradicions religioses...
I el darrer bloc?
Estarà més dedicat a posar sobre la taula l’enfocament del fet religiós a l’escola: com podem abordar la religió a l’escola coneixent realitats, institucions, metodologies i maneres de fer. El postgrau dura un any, de gener a setembre, i serà bàsicament en línia dos dies a la setmana però inclou trobades presencials. Hi ha elements que s’han de veure i tocar, no es poden explicar des d’una pantalla.
Quines trobades?
Anirem a Vallbona de les Monges per entendre què és la vida monàstica; anirem a veure museus, el MNAC i el Museu Episcopal de Vic; anirem a Ripoll per fer la interpretació de la seva portalada, visitarem Manresa i Montserrat, i més, però encara no tenim lligades totes les sortides. La idea és que hi ha coses que s’han de veure en directe, com la música si anem a un concert. Hem de tenir gent que ens la faci entendre en directe. Aquestes sortides també volem que generin una cohesió del grup.
Per què Vedruna fa aquest postgrau?
Penso que la institució sempre s’ha mostrat oberta, dialogant, compromesa amb l’entorn, amb ganes de respondre a la realitat. La Fundació Vedruna és una entitat que vol escoltar la societat, que vol respondre al fet social que tenim.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.