El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona per bo el pla i termini de 20 anys proposat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de la Generalitat per buidar l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. El dipòsit ja fa gairebé vuit anys que va quedar clausurat i que no hi entren residus, arran de diverses sentències que ordenaven un buidatge que des d’aleshores no ha avançat. El nou pla de l’ARC, pla sobre el qual l’Ajuntament i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) havien presentat un incident d’execució de sentència, estipula buidar-lo per fases fins al 2041. El tribunal veu raonable el termini i a més accepta, en contra de l’opinió del consistori i la PAAC, l’emplaçament del nou abocador, a 25 quilòmetres del primer.

I és aquest darrer punt el que ara amoïna més el territori, que després de dues dècades de lluita veu com l’abocador es podria tornar a situar en un indret proper. El tribunal desestima que el fet que el nou abocador estigui a 25 quilòmetres de Vacamorta signifiqui un incompliment de la sentència ferma com reclamaven l’Ajuntament i la PAAC. “La sentència va examinar la il·legalitat de l’abocador i va ordenar restaurar el paratge a la situació originària, però no va determinar el lloc en què haurien de dipositar-se els residus”, afirmen els magistrats de l’alt tribunal català. Entre les alternatives que al seu moment va plantejar la Generalitat, però, hi havia legalitzar nous dipòsits en dues altres argileres situades a poques desenes de metres de Vacamorta.

Gairebé la meitat dels residus del dipòsit (el 49%) són fangs procedents de plantes de tractament de residus i d’aigua; seguits d’un 27% de residus d’indústries; un 13% de construcció (terra i pedres); un 5% de processos químics orgànics, i, en menor mesura, residus d’indústries tèxtils i pelleteres o de fusta i paper (un 2% cadascun).