El TSJC porta al Constitucional el decret i la llei del català
Considera que la nova normativa infringeix diversos articles de la Carta Magna
Defensa que les dues normatives introdueixen un model que “trenca” la paritat de les dues llengües oficials
El decret llei sobre els projectes lingüístics als centres educatius a Catalunya i la llei sobre el català a l’escola infringeixen diversos articles de la Constitució, segons defensa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TJSC va anunciar ahir que portava davant del Tribunal Constitucional (TC) els dos documents. La sala, entre d’altres, defensa que les dues normatives introdueixen un model que “trenca” la paritat de les llengües oficials, que xoca amb la interpretació que el mateix TC va fer sobre la llengua en la sentència de l’Estatut i que s’afecten drets fonamentals.
Davant la nova normativa –aprovada al Parlament a principis de juny pels grups d’ERC, Junts, el PSC i els comuns–, el TSJC ja va declarar que era impossible fer complir la sentència del 2020, però plantejava la possibilitat de presentar la qüestió d’inconstitucionalitat. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’han mostrat favorables a presentar l’escrit al TC. La Generalitat, per la seva banda, també s’hi ha mostrat favorable per defensar la constitucionalitat dels textos legals davant del mateix TC. Finalment, l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) creu que no cal plantejar cap qüestió al TC i demana al TSJC que obligui a complir la sentència, i l’associació Hablamos Español veu bé presentar la qüestió al TC però vol saber primer si ja ho ha fet el govern espanyol.
En la seva interlocutòria, la sala contenciosa del TSJC retreu a la Generalitat que hagi “utilitzat de manera abusiva la institució de la legislació d’urgència”, fent un ús “arbitrari” d’aquesta, en usar de forma “irregular” el decret llei amb la “voluntat manifesta d’apartar-se del compliment” de la sentència del 25%. També afirma la seva “inequívoca” voluntat de “bloquejar” l’aplicació de la sentència i, amb això, “la garantia de l’ús docent del castellà en termes constitucionalment acceptables”.