L'exposició pública del cens electoral que fan alguns ajuntaments també és il·legal
Les dades del cens no poden estar a la vista de tothom i el padró no pot ser utilitzat per a finalitats propagandístiques
Abans d'unes eleccions els ciutadans poden anar a comprovar als ajuntaments si figuren en el cens electoral, però en bastants casos el que fa el consistori és penjar les llistes i que qualsevol les pugui consultar. Aquesta actuació és il·legal, assenyala l'advocat Pep Matas. Els ciutadans tenen dret a verificar les dades del cens, però s'ha de fer d'una manera que es garanteixi la privacitat. En el cas de les llistes que es pengen en els col·legis electorals, Matas assenyala que és un cas diferent, ja que «té la funció d'indicar-te allà on te toca votar» en el cas que hi hagi diferents meses. En el cas, però, que hi hagués algú que estigués apuntant dades de la llista, el president de la mesa corresponent hauria d'actuar i «impedir-ho».
El cens només és accessible a les candidatures amb la finalitat «de fer propaganda», informa Matas, que assenyala que en aquest cas també hi ha «picaresca». «Hi ha candidatures que es presenten només per tenir el cens», denuncia, per tal de «comercialitzar dades». En aquests casos, per intentar enxampar-los, l'administració col·loca una espècie de «trampes», que són dades incorrectes, diferents en cada cas, per tal de descobrir els infractors. Tot i així, aquests casos normalment són molt difícils de demostrar.
Els ajuntaments també fan sovint un ús indegut del padró, ja que l'usen, per exemple, per convidar a actes i per felicitar algú pel naixement d'un fill. Matas recorda que el padró serveix únicament per «acreditar domicili, perquè la gent pugui votar i per a notificacions», i no per a «finalitats propagandístiques o de cortesia». «Se'n pot informar de coses que puguin interessar, però no per convidar o felicitar ningú.» Quan es faci aquest ús incorrecte el ciutadà té tot el dret de denunciar el cas.
Nota pública
En l'àmbit universitari la publicació de notes va portar molt de rebombori i va ser molt discutida. Finalment la llei orgànica d'universitats permet penjar les dades de l'alumne i la corresponent nota, però únicament dins de l'àmbit universitari. Això no obliga, però, a fer-ho així, i la decisió queda en mans de cada professor. Aquest cas ha esdevingut una excepció discutible a la norma general.
Projecte Actual
La Diputació de Girona ha engegat el projecte Actual, pioner a Catalunya i a l'Estat espanyol. Es tracta d'unificar el tractament, la consulta i l'ús de la informació essencial dels municipis que permet consultar tots els acords municipals a través del web de la Diputació. Aquest projecte és del tot legal, i en el cas que alguna acta difongués alguna dada no permesa el responsable seria l'ajuntament.
Els sobres
Un altre cas comú i denunciable és el de la «finestra indiscreta», com anomena Matas la finestra que hi ha en alguns sobres per tal d'aprofitar les dades de nom i adreça que ja figuren en l'escrit de dins. El problema és quan els papers de dins estan mal col·locats i en lloc de veure's a l'exterior aquestes dades se'n poden veure d'altres de privades, com ara comunicacions bancàries o de resultats mèdics.
Cedir el padró
També es produeix sovint el cas en què un ajuntament rep la sol·licitud de particulars per tal d'utilitzar el padró en promocions típiques, per exemple destinades a gent que acaba de fer quaranta o cinquanta anys. Aquests casos es produeixen «sovint», denuncia Matas, que assenyala que «el que s'ha de fer és recórrer a altres formes de fer publicitat», ja que aquest cas és il·legal.
