Els pantans tenen un 36,5% menys d’aigua que fa un any
L’alerta hidrològica per sequera ja és vigent a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l’Anoia-Gaià
Tant les conques internes com el sistema de l’Ebre es veuen afectats per la falta de pluges i retrocedeixen
Avui fa un any, Catalunya disposava d’un 36,5% més de reserves d’aigua. Uns mesos en què les precipitacions han estat escasses i mal repartides han provocat que els pantans i embassaments catalans hagin vist reduïda notablement la seva capacitat d’emmagatzematge. Aquesta mateixa setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, expressava la seva preocupació per l’evolució de la sequera. Les previsions de pluja per a l’agost no són “gens bones”, tot i que aquests dies les temperatures han començat a anar a la baixa després d’un juny i un juliol extremament calorosos.
En vista d’aquesta situació preocupant, demà passat es reunirà la Comissió Interdepartamental de la Sequera, just després de la reunió del consell executiu, per estudiar la situació i valorar noves mesures. “Som conscients que en relació amb la disponibilitat de l’aigua la situació és complicada”, va reconèixer Aragonès per avaluar la convocatòria de la comissió, que ha de permetre prendre decisions coordinades i àgils si la situació s’agreuja. I és que, a principis de setmana, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va declarar l’alerta hidrològica per sequera a la capçalera del riu Ter, el Llobregat mitjà i l’Anoia-Gaià, amb 135 municipis afectats. Això implica limitacions com ara la reducció d’aigua per a reg agrícola, i per a usos ramaders, industrials i també recreatius. Des de feia dies ja hi havia alerta per sequera en l’àmbit de l’aqüífer de Carme Capellades, a la zona de l’Anoia.
Les conques internes
Catalunya es divideix en dues conques principals des del punt de vista hídric. D’una banda, les anomenades conques internes –sistemes que neixen i moren dins de territori català– i, de l’altra, el sistema de l’Ebre –dependent de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i que afecta altres comunitats–. En el primer grup, la situació és complicada. Els embassaments estan al 44%, mentre que avui fa un any estaven al 80,59%. Això significa que s’han perdut 36,54 punts respecte al 2021, que tampoc va ser un any especialment reeixit pel que fa a les pluges. Tot i la preocupació que suposen aquestes dades, cal recordar que encara queden molt lluny del 20% que es va registrar durant la sequera del 2008.
El sistema Ter-Llobregat és el més poblat de Catalunya, i les reserves estan al 45%. Per tant, es troba en prealerta, una fase que no implica restriccions. Si no plou, aquesta zona podria entrar en fase d’alerta a finals de setembre o principis d’octubre. I és que els dos principals embassaments d’aquest sistema, Sau i Susqueda, han perdut molt volum. El primer emmagatzema actualment 69,73 hm³, quan té una capacitat de 165,26. Respecte a l’any passat, ha perdut un 34,01% d’aigua. El mateix passa amb Susqueda. Pot contenir fins a 233 hm³ i ara només n’hi ha 114,19 i està al 49,01%. Fa un any eren 204,64 i estava al 87,83%. Aquesta mateixa situació es reprodueix de manera sistemàtica als pantans de la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes.
El sistema de l’Ebre
Si les conques internes estan en hores baixes, el mateix passa amb el sistema de l’Ebre. Fins a un 26,14% ha retrocedit respecte a fa un any: aleshores estava al 73,76% de capacitat i ara s’ha reduït fins al 47,62%. Com en el cas anterior, tots els embassaments que s’hi inclouen estan pitjor: Baserca, Camarasa, Canelles, Cavallers, Guiamets, Oliana, Rialb, Riba-roja d’Ebre, Talarn i Terradets.
