L’escolarització universal de tots els infants
Josep Calassanç, un dels precursors de l’escolarització de tots els infants, impulsà l’escola gratuïta amb uns criteris innovadors, com l’organització de les classes per edats i la necessitat de confeccionar llibres dedicats a aquest ensenyament, així com programes pedagògics per a cada edat.
Aquesta visió de l’ensenyament obrí en la seva època l’esforç de posar-ho a l’abast de tots els infants. La formació que preconitzà amb l’Escola Pia fou una de les més agosarades del seu temps atès que es fonamentava en la formació i el coneixement dels ensenyaments tècnics a través de criteris pedagògics de valoració de cada infant.
Sant Josep Calassanç estudià arts, filosofia i dret a l’Estudi General de Lleida (1570-1577), teologia al de València (1578-1579), al d’Alcalà d’Henares 1579-1580) i al de Lleida (1581-1583).
Fou ordenat sacerdot el 1583 i esdevingué secretari del bisbe de Barbastre (1584-1585) i acompanyà el bisbe electe de Lleida Gaspar Joan de la Figuera en la visita apostòlica del monestir de Montserrat, com a confessor i examinador (1585-1586). El 1587 fou traslladat a la diòcesi d’Urgell, on exercí com a mestre de cerimònies (1587-1588), per la qual cosa aplicà les reformes litúrgiques ordenades pel Concili de Trento, i de secretari del capítol de canonges, responsabilitat que li exigí intervenir en els afers diocesans i en el problema que creaven els bandolers. A més d’arxipreste, va ser visitador i reformador de l’arxiprestat de Tremp i dels de Sort, Túria i Cardós.
Fou rector no residencial de Claverol i hi fundà una obra pia que durà fins a la desamortització. El poble, agraït, celebra la festa major el dia de Sant Josep Calassanç.
Renuncià als seus càrrecs en la diòcesi d’Urgell i marxà a Roma, on es relacionà amb diverses confraries, com la de la Doctrina Cristiana, que l’aproximà a les necessitats dels desvalguts en una gran ciutat com aquella. Fou preceptor de la família Colonna.
Conscient de la marginació existent entre els infants obrí la primera escola gratuïta el 1597 a l’església de Santa Dorotea del Trastevere. L’ensenyament s’hi feia utilitzant la llengua materna dels infants per a les primeres lletres, no el llatí. Aquella iniciativa esdevindria la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia el 1617, elevada el 1622 a orde religiós amb finalitats educatives. El 1640 creà un centre superior de matemàtiques i ciències a Florència.
Es relacionà amb les personalitats més notables de l’època, com Galileu o Tommaso Campanella, frare dominic ben conegut per la utopia i a qui Josep Calassanç acollí a Frascati quan fou alliberat de la presó, i impulsà una concepció del sacerdoci com a element actiu en el món del treball. El 1643 el Sant Ofici imposà a Josep Calassanç un arrest domiciliari per falsa acusació. Campanella escrigué una Apologia de l’Escola Pia, publicada en català dins la col·lecció Textos Pedagògics (Eumo, 37).
A Catalunya, la primera Escola Pia fou oberta a Guissona el 1638, però les vicissituds de la guerra dels Segadors n’impediren la consolidació. Uns anys més tard, el 1683, a Moià, s’obrí la que és considerada el bressol de l’Escola Pia a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol. Actualment, hi ha escoles pies en trenta-tres països d’arreu del món: nou a Europa, catorze a Amèrica, cinc a Àfrica i cinc a Àsia.
Benet XIV el beatificà l’any 1748 i Climent XIII el canonitzà l’any 1767. Pius XII el proclamà el 1948 patró de les escoles populars cristianes.