El cinturó que no està a l’altura
La B-40 projectada el 1966 només té fets 7 dels més de 50 km previstos i manté la polèmica del traçat i necessitat
Junts i ERC volen que l’Estat els la transfereixi per enterrar-la fins a Granollers i discrepen del tram Terrassa-Sabadell
Un munt de traçats, de debats, de trobades entre governs de totes les administracions, de visites ministerials, de manifestacions i de polèmica política han acompanyat el projecte del quart cinturó, B-40 o autovia orbital, projectat per l’Estat el 1966 dins d’una infraestructura més àmplia per crear un corredor alternatiu a l’AP-7. Gairebé seixanta anys després d’aquesta connexió de les ciutats de la segona corona de la regió metropolitana de Barcelona, des de Vilafranca del Penedès fins a Mataró, només s’han executat 7 dels 52 km previstos, deixant de banda el tram de 17 km que va impulsar el govern de la Generalitat el 1995 entre la Roca del Vallès i Mataró, conegut com a C-60. De la resta, dos trams no connectats en funcionament, i amb anys de retard, entre Abrera i Olesa, i de Viladecavalls a Terrassa, i un altre al mig en obres i que ja acumula onze anys de retard.
Aquesta radiografia és l’exemple de les divisions socials i polítiques que encara provoca aquesta infraestructura i que es van tornar a posar de manifest el 10 de juny passat quan el govern de la Generalitat va decidir no assistir a la presentació que la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va fer d’un suposat acord sobre el futur de les infraestructures del Vallès, amb els alcaldes de Sabadell i Terrassa i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, una socialista i dos exalcaldes que van deixar el partit. Es presentava una setmana després de saber-se que el 2021 va ser l’any de menys execució pressupostada de l’Estat a Catalunya des del 2015, que el govern català interpretava com una neteja d’imatge que tampoc serviria per formalitzar l’acord de paraula en un conveni per traspassar la titularitat, la gestió i els diners –a través de la disposició addicional tercera de l’Estatut– del tram d’aquesta autovia entre Terrassa i Sabadell, en format de ronda. L’acord verbal estableix que el govern català faci l’estudi informatiu i en determini el traçat, adjudiqui i executi les obres. Un plantejament perquè en nou anys estigui feta la connexió fins a Sabadell des d’una rotonda on el quart cinturó s’acaba ara a Terrassa i connectant també amb la B-24 a Castellar del Vallès. Un traçat pactat en el pla de mobilitat del Vallès del febrer del 2021, que ja no agradava a ERC, que hi va presentar esmenes.
La ministra continua dient que el conveni està preparat mentre retreu a l’executiu català que el paralitza, i des del govern reclamen conèixer les concrecions del traspàs. No hi ha data prevista ni pressa perquè això succeeixi, i menys quan l’any que ve hi ha eleccions municipals, i és un tema molt sensible.
Discrepància, però també acord entre socis
Entre els socis, Junts i ERC, hi ha discrepàncies històriques que es van tornar a posar de manifest en el ple del Parlament del 8 de juliol arran d’una moció presentada pel PSC amb l’objectiu de visualitzar-les. Es va aprovar amb els vots de JxCat, el PSC, Vox, Cs i el PP, però amb els vots en contra d’ERC, la CUP i els comuns, i es demanava acordar el mecanisme amb el govern espanyol per redactar el projecte d’aquesta ronda entre Terrassa i Sabadell garantint-ne l’execució des de la Generalitat formalitzant un conveni en què la Moncloa es comprometi a finançar.
ERC considera que es tracta d’un projecte “caduc” i defensa prioritzar l’alternativa ferroviària amb un tren orbital, però també amb interconnexions (R4 i R8 i enllaç amb els FGC), i altres millores al transport públic. No volen sentir a parlar d’una transferència per a aquesta execució que no consideren “la solució a la mobilitat al Vallès”, i tampoc que es financi a través de la disposició addicional tercera perquè “és utilitzar els recursos que són de la Generalitat per decidir allò que vol executar l’Estat”, va explicar l’exalcalde de Sabadell Juli Fernández. Amb JxCat coincideixen en el fet que s’enterri definitivament el projecte del quart cinturó i per això van presentar esmenes, que no va prosperar, perquè els transferissin tots els recursos projectats per executar la totalitat de la B-40 –del pendent i encara més a les beceroles fins a Granollers– i una altra perquè s’eliminin les reserves urbanístiques ja fetes per al traçat i sigui la Generalitat que decideixi com executar les millores de mobilitat al Vallès Occidental i al Vallès Oriental.
El govern espanyol continua assegurant que el quart cinturó fins a Granollers no es farà si no hi ha consens, que no existeix. Fins a tres vegades ha caducat el tràmit ambiental, i la Campanya contra el Quart Cinturó, que agrupa unes 300 entitats, també ha impulsat diversos contenciosos contra les tramitacions.
La voluntat compartida del govern català és que el concepte d’autovia orbital passi a la història –“no el volem treure de l’UCI”, en paraules de Fernández– i que el debat i el disseny se circumscriguin estrictament a Catalunya. De fet, la Generalitat el va treure de la planificació del pla territorial metropolità de Barcelona, però no obsta que hi ha diferències polítiques en la projecció de la mobilitat al Vallès Occidental i al Vallès Oriental, començant pel tram viari entre Terrassa i Sabadell. ERC vol la millora de les vies existents, com ara l’N-150, i la connexió de la C-58 amb Castellar, i el diputat de JxCat Ramon Tremosa li recordava que el pla de mobilitat del Vallès aprovat el 2021 recull fer la connexió dels sistemes viaris com a ronda nord de Terrassa i Sabadell i que va ser resultat d’un llarg procés de negociació i “un consens que ja hi és” entre administracions, cambres de comerç, patronals, sindicats, entitats i ciutadans i es van tractar “66 al·legacions”.
També el vicepresident, Jordi Puigneró, el 15 de juliol passat, deixava clar que el govern “farà les obres” perquè són “imprescindibles” per a les capitals vallesanes. Però assegurava que l’executiu “no es fia d’aquest tipus de garanties” basades només en anuncis i paraules del govern espanyol.