Obres al pont ferroviari de Ripoll per reactivar l’R3
Adif vol evitar problemes greus i haver-la de tallar més temps que no pas ara
Els representants institucionals esperen que ajudi a millorar les prestacions
Adif va iniciar ahir la segona fase de les obres de millora del pont ferroviari sobre el riu Ter de l’R3 a Ripoll i totes les autoritats assistents van coincidir a remarcar, amb lleus matisos, la importància que tenen per al futur d’aquesta infraestructura. El subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, va contextualitzar aquesta actuació en diferents projectes de millora a la línia que han de completar la seva modernització, i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, van destacar la importància d’una obra que ha estat llargament reivindicada, però deixaven clar que cal continuar invertint en la línia perquè sigui realment un transport competitiu per als ripollesos.
Sigui com sigui, aquesta actuació, que ha obligat a tancar el tram al trànsit ferroviari fins a principi de setembre i a activar un transport alternatiu per carretera i fins a Puigcerdà i la connexió internacional amb els ferrocarrils de l’SNCF a la Tor de Querol-Enveig, és rellevant per evitar ensurts futurs importants. No en va el subdirector d’Infraestructura i Via d’Adif, Ignacio Meana, va remarcar que ara s’executa com un treball de manteniment que evitarà afectacions més greus futures i que, en cas de no fer-se, caldria aleshores dur a terme una actuació més contundent amb més dies de tancament del trànsit ferroviari. Com a fase prèvia a aquesta actuació, Adif hi ha dut a terme diverses inspeccions i l’anàlisi de l’estat estructural d’aquest viaducte, de 145 metres de longitud, situat entre la sortida de l’estació de Ripoll i el túnel que travessa part del nucli urbà en direcció nord. Aquesta actuació està inclosa en el pla de millores Transformem Rodalies, dotat amb 1,1 milions d’euros.
La intervenció preveu dotar aquesta estructura de les màximes prestacions protegint-la de condicions atmosfèriques adverses i reduint-ne les necessitats de manteniment.
La primera fase de les obres, ja iniciada, consisteix en l’adequació d’accessos als llits dels rius Ter i Freser i el muntatge de bastides i elements auxiliars necessaris per a l’execució de les obres. També s’està netejant, regularitzant i impermeabilitzant l’estructura amb l’aplicació de poliuretà, que incrementa la durabilitat d’aquest tipus d’estructures. Per a la segona fase, cal aixecar els carrils, el balast i les travesses i restituir-los. A part, es duen a terme diversos treballs de millora a l’estructura, com ara el sanejament del formigó i la injecció de morter.
Aprofitant la realització d’aquestes obres, Adif hi executa altres actuacions. Es tracta de millores en un pont metàl·lic de més de vint metres al barranc dels corriments, entre Ribes i Planoles, amb una inversió total de 110.000 euros i tasques de manteniment de la via, la catenària, les instal·lacions de seguretat i comunicacions i els treballs geotècnics per projectar la millora dels túnels del Cargol, Crenat i Sant Esteve.
LES FRASES
Un llarg historial de reivindicacions i incidents
Tot i el seu caràcter internacional –és la línia ferroviària més recta entre Barcelona i París–, l’R3 registra un historial de problemes i de reivindicacions del territori iniciats poc després del tancament, l’any 1980, del Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, que és precisament el seu punt d’origen gràcies a les mines de carbó d’Ogassa. La reivindicació la va iniciar l’associació ripollesa Net i Bonic, quan va posar tots els polítics de la comarca sobre un trenet turístic i els va passejar entre Ogassa i Ripoll. El punt culminant de la protesta liderada per aquesta entitat, al capdavant de la qual hi havia Amós Miguélez, va ser el Tren dels Gladiols, un Talgo –aleshores la joia de Renfe– entre Barcelona i París per l’R3 i la xarxa francesa per Tolosa. El nom dels gladiols prové de la plantada d’aquest tipus de flor que feien a l’arribada a cada estació. Aquest acte reivindicatiu va activar els representants polítics i dels sectors econòmics i socials de la comarca. Al llarg de tots aquests anys, hi ha hagut altres entitats que han treballats per evitar la degradació i el tancament del tram de muntanya d’aquesta línia, el que recorre el Ripollès i la Cerdanya. Primer, s’hi va sumar El Ripollès Existeix i, durant els últims anys, la plataforma Perquè no ens Fotin el Tren. A la reivindicació, també s’hi van anar afegint les institucions cerdanes i d’altres comarques. Les millores que s’hi han anat duent a terme no han estat encara suficients per fer competitiu el tram de muntanya. La reivindicació, doncs, es manté.
