estat espanyol
Espanya notifica les dues primeres morts per hepatitis infantil d’origen desconegut
Les víctimes mortals són dos dels tres nens que van haver de ser trasplantats
A l’Estat hi ha hagut un total de 46 casos
Espanya ha detectat fins avui 46 casos d’hepatitis infantil d’origen desconegut en menors de 0 a 16 anys, dels quals 38 tenien menys de 10 anys; d’ells, tres van requerir un trasplantament de fetge, dos dels quals van morir a les 24 hores de l’operació.
Així, des de l’últim informe “Hepatitis no A-E aguda greu de causa desconeguda en nens menors de 10 anys. Situació a Espanya” del 17 de juny, Espanya ha sumat nou casos més, però el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) ha deixat clar en la seva actualització d’aquest dijous que tant el nombre de casos com el de “trasplantaments observats es troben dins dels esperats segons les estimacions realitzades amb dades dels anys previs”.
“No s’observa un augment dels casos d’hepatitis greu d’origen no conegut en nens de 0 a 16 anys en el període de gener a maig de 2022 comparat amb el mateix període dels cinc anys anteriors”, com tampoc una “major incidència d’hepatitis fulminants en l’edat pediàtrica que requereixin trasplantament hepàtic” respecte a la mitjana estimada per al mateix període entre 2012 i 2021.
L’any passat, i el mateix en 2020, 8 menors de 16 anys van necessitar un nou fetge; en 2019 van ser sis i en 2018 i 2017 van ser tres en tots dos casos.
Madrid, la regió amb més casos
Fins ara, quatre nens han rebut un trasplantament hepàtic enguany, tres d’ells per aquesta hepatitis de causa desconeguda, dels quals dues no van poder superar la intervenció.
Un dels petits morts, detalla, és un nen de 6 anys resident a Múrcia que va iniciar símptomes el passat 2 de juliol; dues setmanes després, el dia 18, va ser traslladat a un hospital de Madrid per a trasplantament en situació greu (edema cerebral), que se li va practicar el 29 d’aquest mes, però el petit va morir a les 24 hores de la intervenció.
L’altre és un bebè de 15 mesos d’Andalusia, que va ingressar a la fi de juny amb quadre de gastroenteritis aguda amb cultiu positiu per a adenovirus en situació crítica (encefalopatia i coagulopatia greu) que també va necessitar un trasplantament hepàtic urgent, però va morir en les següents 24 hores.
Donada la gravetat del cas, el CCAES ha incorporat en l’informe que ha actualitzat aquest dijous el cas d’aquest nen que s’està investigant de manera retrospectiva.
També hi ha una tercera nena que ha requerit trasplantament, una menor de 3 anys d’Aragó, però que en el seu cas, ara té “bona evolució clínica”.
Per comunitats, Madrid reflecteix la xifra major amb 15; li segueixen Catalunya (9); Galícia (5); Balears (4); Castella-la Manxa i Múrcia (3); Castella i Lleó i Andalusia (2, en totes dues comunitats, sense comptar el nen mort en l’última incorporat ara) i Aragó i Canàries, tots dos amb 1.
El primer dels nens va iniciar símptomes el 2 de gener i el de l’últim cas notificat, el 2 de juliol. L’edat mitjana dels casos és de 5,3 anys. La major part (29, un 64,4%) són nenes i la resta, 16 nens (35,6%), “observant-se una major proporció de nenes sobretot en el grup de 0 a 5 anys.
Cinc són menors d’1 any, i 3 d’ells, que van començar la simptomatologia a la fi de juny, són dos nounats de 3 i 5 dies que van ingressar en l’UCI i un nen de 48 dies en què s’ha detectat enterovirus, en un d’ells a més adenovirus i en un altre SARS-CoV-2.
Els símptomes notificats amb major freqüència són malestar (26 casos; 65%), vòmits (26 casos; 59%), febre (23 casos; 58%) i dolor abdominal (21 casos; 50%). Es va notificar icterícia en 20 casos (50%), diarrea en 12 casos (29%), símptomes respiratoris en 10 casos (25%) i rash (erupció cutània) en 9 casos (23%).
L’informe conclou que “la principal hipòtesi causal es troba entorn de la infecció per Adenovirus, havent-se associat de forma molt significativa als casos del Regne Unit (on es van detectar els primers casos a principis d’abril) i a un percentatge important dels casos detectats en la resta del món”.