Els gorgs: piscines naturals o ecosistemes a protegir?

Estiu, gorg i facilitat d’accés són elements que, combinats, de ben segur deriven en conflictes entre la necessitat de bany, l’estat ecològic del riu i la propietat privada. La pandèmia, la creixent manca de recursos de cada cop més població per viatjar lluny, les onades de calor provocades pel canvi climàtic i la manca de pressupost i de recursos humans de les administracions provoquen que en alguns llocs aquesta gestió no estigui guiada pels objectius de conservació i ús públic que els rius necessiten actualment i, per tant, esdevingui poc adequada.

El riu ha de ser un indret que refresqui qui hi camina, qui l’admira, qui l’estudia, qui hi conviu, qui el pinta... però no ha de ser lloc per a cremes solars, tovalloles damunt les roques, grans flotadors de plàstic, neveres vora l’aigua fresca, música i, fins i tot, reserves per internet.

La gestió dels gorgs ha d’incloure la conservació de la biodiversitat, la geodiversitat, la qualitat de les aigües i la tranquil·litat dels veïns i les veïnes o els usuaris habituals del riu... Alhora, la gestió ha de permetre evitar que es converteixin en piscines en el medi natural, amb el seu aparcament, aforament, pagament i estada vora el riu.

Cal que s’hi desenvolupin constants i ambiciosos programes d’educació ambiental que vagin més enllà de tenir persones vigilants o informadores que no deixa de ser un mal pedaç per solucionar una emergència. Una educació ambiental que no s’ha de fer només durant la temporada de bany, sinó durant tot l’any i amb un equip estable d’educador@s ambientals que treballi amb objectius a llarg termini.

Estem escrivint des del gorg de Can Poeti (les Planes d’Hostoles), un indret que reuneix molts dels ingredients que permeten analitzar aquests conflictes i quines solucions cal emprendre per una major sensibilització ambiental. Aquest gorg, com molts d’altres, és una peça clau en aquesta transició socioecològica que hem de fer pel bé del planeta. Un indret a gestionar per tal de recuperar el bon estat dels ecosistemes, aconseguir un ús sostenible d’aquests espais i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. I és aquí on considerem que les administracions competents necessiten un canvi: assumir que la gestió territorial dels gorgs i rius ha de proporcionar també espais per a la presa de decisions de manera democràtica per cercar la millor solució en el conflicte existent entre natura, propietat privada i ús.

La gestió del territori ha d’incorporar una participació real i sòlida de tots els actors implicats per realitzar propostes més independents i horitzontals que permetin trobar la millor solució possible al conflicte de la sobrefreqüentació dels gorgs.