Europa tasta la “nova normalitat” climàtica
Els experts avisen que les sequeres seran cada cop més freqüents
El sud i l’oest continentals, els més afectats
Europa ha patit aquest estiu una de les pitjors onades de calor de la seva història. Una persistència inusual –en certs indrets– de temperatures extremes que, combinada amb la falta de pluges, ha portat sequeres i devastadors incendis forestals.
L’agència meteorològica de l’ONU (OMM) certifica que el Vell Continent va registrar el seu sisè mes de juliol més càlid –gairebé mig grau més de temperatura que la mitjana del període 1991-2020 en diverses zones– i altres regions del planeta.
El termòmetre s’ha disparat especialment a l’Europa occidental i sud-occidental, víctimes de la canícula ja des de mitjan juliol. Així, la península Ibèrica i Irlanda han batut rècords de calor, mentre al sud d’Anglaterra s’arribava per primer cop als 40 graus. També el País de Gal·les i Escòcia registraven unes temperatures elevades inèdites. La calor s’ha anat desplaçant cap al nord i cap a l’est i ha afectat altres indrets més plujosos com ara Alemanya, els Països Baixos i certes parts d’Escandinàvia.
El Po perd cabal a Itàlia
A Noruega, per exemple, el govern va anunciar la setmana passada que, si la capacitat dels embassaments se situava a nivells crítics a causa de la falta de precipitacions al sud del país, deixaria d’exportar energia hidroelèctrica per tal d’assegurar primer les seves reserves d’aigua. Al sud, Grècia tornava a cremar i, a Itàlia, la imatge de la sequera era la del Po, el riu més llarg i cabalós del país, que ha arribat aquest estiu al seu nivell més baix dels darrers 70 anys. La davallada va obligar a restriccions d’aigua al nord d’Itàlia i va afectar la seva potent indústria agroalimentària.
Segons l’Observatori Europeu de la Sequera de la UE, el 45% del territori del bloc estava ja sota alerta de sequera a mitjan juliol i el 15% en alerta roja, fet que va dur Brussel·les a advertir d’una situació “crítica” a diverses regions. Els experts alerten que, amb el canvi climàtic, cada cop seran més freqüents els hiverns secs i els estius tòrrids, de manera que la falta d’aigua es convertirà en la “nova normalitat”, sobretot cap a l’Europa occidental i mediterrània.
