Prova pilot a les Garrigues Altes contra l’èxode rural

Dels més d’un centenar de sistemes urbans que identifica el planejament territorial català, el que ha perdut més població aquest segle –un 24% en els darrers vint anys, en què el conjunt de Catalunya en canvi n’ha guanyat un percentatge similar– és el de les Garrigues Altes, una agrupació de vuit municipis (Bellaguarda, Bovera, el Cogul, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, el Soleràs i els Torms) situats al sud-oest de la comarca, al límit amb el Priorat, el Segrià i la Ribera d’Ebre, que tot just sumen avui poc més de 2.200 habitants. Entre tots. És per això que el Departament de la Vicepresidència va decidir començar per aquí al març la prova pilot del Programa d’Arrelament i Equitat Territorial, un projecte “d’impacte”, segons el secretari d’Estratègia, Informació i Coordinació Territorial, Xavier Fornells, amb què, durant un període aproximat de tres anys, vol incidir de manera intensiva en tot allò que pot ajudar a combatre l’èxode rural, en principi en totes les polítiques de la conselleria que hi tenen incidència, que no són poques. La idea, això sí, es mirar-ho d’ampliar aviat a la resta de conselleries amb la futura aprovació de l’Estatut del Municipi Rural, en afers com les polítiques socials o les ràtios educatives. Es preveu destinar un import d’uns 3 milions d’euros al conjunt d’accions.

D’entrada, per facilitar les tramitacions i enfortir la coordinació, els vuit ajuntaments implicats, que de fet ja feia uns anys que treballaven en projectes i estratègies conjuntes de desenvolupament local, s’han constituït jurídicament en comunitat de municipis, figura a partir de la qual, amb l’ajut d’un gerent, podran ampliar també la col·laboració i els àmbits de treball comuns a aspectes com la recuperació del parc d’habitatge envellit, el retorn del talent jove, el foment de les oportunitats de negoci i ocupació, l’educació i la continuïtat de les escoles rurals, la millora de la imatge de les Garrigues Altes, el foment de l’activitat agroalimentària a petita escala, els serveis a la gent gran i famílies joves o la planificació i gestió de l’espai forestal. Des del govern, a més, se’ls ha instat que en aquest marc es posin d’acord per concretar on van serveis públics que hauran de compartir per ser viables, com l’escola, la llar d’infants, la piscina o la llar de jubilats.

Vicepresidència, pel seu cantó, hi actuarà d’entrada, sempre de manera consensuada, també amb tot un seguit de polítiques que són de la seva competència. Per exemple, en la redacció d’un pla d’ordenació urbanística (POUM) intermunicipal conjunt per als que encara no en tenen, que potenciarà elements d’interès singulars com les masies, així com d’una diagnosi del paisatge per donar valor tant al patrimoni ambiental com al dels nuclis urbans. En aquest sentit, també aprofitarà per estudiar-hi l’ordenació dels espais oberts per endreçar la possible implantació d’energies renovables i els usos i edificacions en sòl no urbanitzable. A banda, s’ha compromès a dur la fibra òptica a tots els municipis, que es considera bàsica per incentivar el teletreball –avui la meitat ja en tenen–, i a arranjar els camins rurals, i ha encarregat a l’Incasòl un estudi sobre com es poden rehabilitar i convertir en pisos de lloguer social edificis en desús que són de propietat municipal en almenys cinc dels pobles, per a la qual cosa hi haurà ajuts específics.

En l’àmbit de la connectivitat física, sense anar més lluny, l’1 d’agost passat el govern va presentar un acord amb la Diputació de Lleida, amb qui se’n faran càrrec a mitges, que farà possible l’adequació de tres carreteres clau per a la zona que han generat moltes queixes –fins i tot a l’abril hi va haver talls de protesta– pel seu mal estat actual, i que ara es preveu que s’eixamplin i se n’arrangi el ferm. Es tracta, en concret, del camí asfaltat de Torrebesses a Castelldans –de facto l’anomenat eix transversal de les Garrigues, que connecta l’eix de l’Ebre (C-12) amb l’AP-2, i que ara passarà a mans de la Generalitat, que el considera prioritari–; la C-233 entre la Granadella i el Soleràs, i la pista dels Torms a Bellaguarda. La voluntat és tenir els projectes redactats entre la primavera i l’estiu vinent per iniciar les obres a final d’any o principi del 2024. En l’àmbit del transport, també ja hi ha un acord per dur-hi més freqüències de bus amb Lleida i les Borges Blanques, i s’ha començat a treballar en un projecte per millorar-hi i complementar-hi el transport a demanda implantat tot just el 2021.

Tot i la dinàmica de pèrdua de residents, el govern considera que les Garrigues Altes presenta possibles punts forts que es poden potenciar, com la capacitat d’acollida d’activitats rústiques, ambientals, energètiques, col·lectives a l’aire lliure i d’allotjaments turístics. També hi serien una oportunitat el patrimoni històric dels pobles, i edificacions que es podrien reconvertir per allotjar-hi activitat econòmica i nou habitatge.

“Vaig estar estudiant polítiques contra el despoblament que van fer per exemple a Itàlia, i allà mesures de subvenció que es van implantar, com ara regalar cases o oferir feines en l’àmbit rural, van fracassar perquè quan es va acabar la subvenció van tornar a perdre població”, explica Fornells, que conclou: “Aquí havíem de buscar alternatives diferents, i derivar-hi inversions en tot el que puguem per al més important, que és que la gent tingui feina.”