L’ensenyament racionalista: l’Escola Moderna
L’Escola Moderna oberta a Barcelona per Francesc Ferrer i Guàrdia i Clémence Jacquinet ha esdevingut una icona dels moviments de renovació pedagògica del segle XX. Hi haurà «escoles modernes» i edicions/traduccions dels seus textos bàsics a Europa, a Amèrica, a l’Índia, a Austràlia i al Japó.
L’Escola Moderna de Barcelona, fundada el 1901 per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigida per Clémence Jacquinet, ha estat un referent internacional del moviment de renovació pedagògica. Molts dels principis bàsics d’aquest moviment, com la coeducació, el laicisme, el paper educatiu dels jocs, els treballs manuals i el contacte amb la natura, la supressió dels càstigs corporals, l’avaluació contínua, la primacia del raonament i del coneixement experimental allunyat de tot dogmatisme..., la implicació dels pares, han inspirat, al llarg del segle XX, la majoria de sistemes educatius del món avançat. Altres idees, com ara el seu caràcter privat (i, doncs, l’admissió amb quotes, que serien variables, segons la capacitat econòmica de cada família) han estat més qüestionades.
L’Escola Moderna de Barcelona ha tingut un ressò internacional extraordinari, especialment després de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, el seu fundador, acusat injustament d’ésser un dels inspiradors de la revolta popular de juliol de 1909 als barris de Barcelona. Des de 1908, hi hagué assaigs de crear escoles modernes a Luján, Buenos Aires, Mendoza, Santa Fe, Mar del Plata i altres ciutats argentines. Només una, la de Rosario (1926), durarà. El mateix 1909, es creà una Escola Nova a São Paulo (Brasil); el 1910, l’École Ferrer de Lausana (Suïssa); el 1911, la New York City Modern School o Ferrer Center a Nova York, i la Modern School de Perth (Austràlia). A partir de 1912, hi haurà una Escola Moderna en diferents ciutats del Brasil: São Paulo, Ceará, Petrópolis, Porto Alegre i l’Escola Racional Francisco Ferrer a Belém do Pará. Al 1913, el sabadellenc Albà Rosell aconseguí posar en funcionament la primera escola racionalista de l’Uruguai. El 1914 es fundà l’escola Gimnasio Moderno a Bogotà, que seria dirigida uns anys (1915-1918) per l’eminent geògraf Pau Vila, que havia creat, abans, l’Escola Horaciana de Barcelona (1905-1912). El 1915 es posà en marxa la Ferrer Colony and Ferrer Modern School, a Piscataway Township (New Jersey). El 1915 es constituí una Escuela Moderna a Ciutat de Mèxic. El 1920 aparegué la Modern School a Nova Delhi (Índia). El 1933 sorgeix una altra Modern School a Lakewood, New Jersey. Al 2014, l’Haute École Francisco Ferrer de Brussel·les, el Lycée Ferrer de Grande-Synthe (França), l’École Autonome Francisco Ferrer de Tubize (Bèlgica) o els Quartier Ferrer de Rennes i de Lieja són mostres de l’impacte de la trajectòria vital i la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Ara, la denominació Modern School ha arribat a designar escoles privades, mixtes i atentes a la formació d’elits, tal com es desprèn de les webs de les Modern School de Bedford (Gran Bretanya), Alexandria (Egipte), Beirut (Líban), Nagpur o Aliganj (Índia).
Els llibres de Ferrer i Guàrdia de presentació de l’Escola Moderna van ser ben aviat traduïts a l’anglès (Nova York, 1910, Londres, 1913), al francès (Brussel·les, 1913), a l’italià (Ginebra, 1914), al rus (Sant Petersburg-Moscou, 1920), a l’alemany (Berlín, 1923), al japonès (Tòquio, 1933). A París, Ferrer i Guàrdia dirigí la revista L’École renovée (1908-1909).
A Nova York (i, més tard, a Stelton, New Jersey) es publicà, durant anys, una revista mensual il·lustrada feta amb una gran cura: el magazín The Modern School.
Les reedicions de textos de l’Escola Moderna i Francesc Ferrer i Guàrdia i sobre aquesta escola i el seu fundador, i els treballs de recerca i els assaigs sobre el tema s’han incrementat, a tot arreu, a partir dels anys 1970, així com la represa de l’interès pels temes educatius i els moviments llibertaris.