Conjura de Geis i els rectors per rellançar l’UCE
Es comprometen a potenciar-la i a enfortir la Xarxa Vives
La Universitat de Perpinyà, en el seu programa d’intercanvi
La consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, es va comprometre ahir a fer un “esforç institucional i econòmic” per rellançar la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) si se’n “repensa” el paper de manera conjunta per mirar de guanyar influència com a espai de projecció del sistema universitari dels Països Catalans. “Hi ha voluntat política, lideratge i el compromís dels rectors”, va constatar, en una inèdita taula rodona a Prada al costat dels set màxims dirigents de les universitats públiques presencials de Catalunya (UB, UAB, UPC, UPF, URV, UdG i UdL), que així s’hi van pronunciar també en les seves intervencions. Josep Pallarès (URV) apostava per definir abans “què n’espera la societat”, de l’UCE, i, a partir de definir-ne l’objectiu, “posar-hi les eines i alinear les institucions”. Per Oriol Amat (UPF), la cita de Prada és “un tresor infrautilitzat” que avui té un impacte baix als Països Catalans i que segons ell es podria millorar “incorporant a la governança” les mateixes universitats o actors com ara sindicats, patronals i organitzacions socials. A més, instava la resta d’universitats, com ja ha fet la UPF, a reconèixer crèdits per cursos de l’UCE. Daniel Crespo (UPC) es va afegir a aquesta iniciativa i també veu bé “implicar-se més” en el seu funcionament. En aquest sentit, es fixava l’objectiu d’incorporar “sang nova” al sistema universitari en general, també a l’UCE, i fins i tot a l’Institut d’Estudis Catalans, proposant als nous universitaris que es matriculin que s’associïn a entitats filials del mateix IEC. “Hem d’atacar la línia vermella d’afrontar altres sistemes de governança i de retre comptes a la societat, com ha de fer l’UCE. Hauríem de ser molt més capaços d’explicar-nos i d’explicar el que fem”, raonava al seu torn Joan Guàrdia (UB), que destacava la capacitat per treballar de manera consensuada que té tot el sistema universitari català. “Totes les universitats dels Països Catalans ens hem d’implicar i treballar en l’UCE per fer-la més potent”, reclamava Javier Lafuente (UAB), president de la Xarxa Vives.
Precisament, els ponents van apostar també per potenciar aquesta xarxa, que agrupa les dotze universitats públiques de parla catalana, i que Geis veu “absolutament desaprofitada”. La consellera va anunciar que finalment s’han pogut desbloquejar les relacions i la Universitat de Perpinyà s’integrarà al programa Joan Fuster, una mena d’Erasmus per facilitar estades i intercanvis d’estudiants a la comunitat universitària dels Països Catalans.
La consellera, amoïnada per l’extrema dreta
Geis va exposar les prioritats del seu departament l’any vinent, que inclouen continuar augmentant el pressupost, implantar un pla de xoc per afavorir el relleu generacional i la lluita contra la precarització, potenciar la transferència amb el mercat laboral i entrar en la internacionalització amb mesures per impulsar la mobilitat i aspectes de governança. La consellera troba una “amenaça” la nova llei d’universitats que impulsa el govern espanyol, i va reclamar als grups al Congrés que la combatin, perquè no reconeix especificitats com els graus de tres anys i 180 crèdits. Segons Geis, la suma dels projectes que li han presentat les universitats puja a més de 3.500 milions, el triple del pressupost de la conselleria. “Només és possible afrontar-ho amb la independència”, recordava. En aquest sentit, si bé evitava pronunciar-se sobre les polèmiques partidistes al voltant del govern, recordava que ella no entén la independència “sense estar compromesa amb el dia a dia de les persones”.
Geis va expressar també la preocupació pel creixement de l’extrema dreta a la universitat. “És una realitat que tenim i hem de ser molt rigorosos, contundents i discrets”, exposava, i instava els rectors a actuar “sense cap fissura”. “El sistema universitari no pot ser neutral, ha de defensar els drets i llibertats, el debat i la crítica”, destacava.
Els rectors també van fer les seves propostes, que inclouen una millora del finançament, de la qualitat de l’ensenyament, de la governança, del compromís social i de l’aposta per la innovació.
