Els naixements a Girona no remunten
Del gener al juny van néixer 2.821 nens a la demarcació, la xifra més baixa des del 2016
Fins a la setmana 30 hi va haver una estimació de 4.196 morts, un 5,59% més que l’any passat
El nombre de naixements a les comarques de Girona continua sense remuntar i es manté clarament a la baixa. Segons l’estadística d’estimació mensual de naixements publicada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), durant el primer semestre d’aquest any se’n van registrar 2.821. Són només 24 menys que els del mateix període del 2021 (2.845), però es tracta de la xifra més baixa dels últims set anys. El 2016 n’hi va haver 3.542 entre el gener i el juny, amb la qual cosa la caiguda de naixements a la demarcació ha estat aquest 2022 d’un 20,36% respecte del 2016.
La tendència des de llavors ha estat clarament descendent. Amb l’excepció d’un petit repunt el 2020, des del 2016 cada any hi ha hagut menys naixements que en l’any anterior durant el primer semestre. Dels 3.542 del 2016 es va passar als 3.372 del 2017 (-4,89%). El 2018 hi va haver 3.332 naixements (-1,19%) i el 2019, 3.090 (-7,26%). El 2020, any de l’esclat de la pandèmia, es va reproduir l’únic increment des del 2016, amb 3.142 naixements (+1,68%). L’any passat, el 2021, hi va haver la davallada més forta de la sèrie i per primer cop es va baixar dels 3.000 naixements entre el gener i el juny. N’hi va haver 2.845, cosa que significa un descens del 9,45% respecte del 2020.
En el conjunt de Catalunya, el nombre de naixements s’ha incrementat del gener al juny respecte del mateix període del 2021. Concretament, s’ha passat dels 27.225 de l’any passat als 27.653 d’aquest any, cosa que significa un 1,57% més. A Tarragona, com a Girona, els naixements han continuat baixant, de 2.857 a 2.812 (-1,58%). En canvi, a les dues demarcacions restants han pujat. A la de Lleida han passat de 1.485 naixements a 1.576 (+6,13%) i a la de Barcelona, de 20.038 a 20.444 d’aquest any (+2,03%).
Durant aquest primer semestre, el mes amb més naixements a Girona va ser el maig, amb 525, i el mes amb menys naixements va ser el febrer, amb 419.
Més defuncions
Les defuncions a les comarques de Girona, a diferència dels naixements, han augmentat al llarg d’aquest any. Fins a la setmana 30 (25 de juliol) se n’han produït 4.196, segons les estimacions del nombre de defuncions setmanals publicades per l’INE. Aquesta és la xifra més alta de defuncions a la demarcació durant el primer semestre de l’any des del 2018 i suposa un increment del 5,59% respecte del mateix període de l’any passat, en què se’n van produir 3.974. El 2018 n’hi va haver 3.939 i el 2019, 3.799 (-3,55%). L’any de l’esclat de la pandèmia, el 2020, es va produir un augment de defuncions significatiu, amb un total de 4.146, que suposen un 9,13% més que l’any anterior. El 2021, encara amb grans onades de casos de covid-19, però amb una massiva vacunació de la població, les defuncions van caure fins a les 3.974 (-4,15%).
Aquest any, el mes complet amb més defuncions observades va ser el gener (773). En canvi, el mes complet amb menys defuncions va ser el març (542). Per sexes, fins a la setmana 30 van morir a la demarcació més homes (2.140) que dones (2.056). Per edats, 3.062 defuncions van ser de persones de més de 75 anys, un 72,96% del total de la demarcació. De 75 a 79 anys n’hi va haver 434 (10,34%); de 80 a 84, 506 (12,05%); de 85 a 89, 852 (20,30%), i de 90 o més, 1.270 (30,26%).
La variable de la calor
Les altes temperatures registrades aquest estiu, amb onades de calor extrema que s’han allargat més del que és habitual, han comportat un increment accentuat de les defuncions atribuïbles a aquesta causa, que gairebé tripliquen les de l’any passat. Les estimacions del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat (MoMo), que es realitzen diàriament, eleven fins a 92 les morts atribuïbles a la calor des del maig fins ara a les comarques de Girona. Per mesos, quatre defuncions van tenir lloc el mes de maig, 18 al juny, 56 al juliol i 20 de moment aquest agost.
Aquestes xifres no són un registre real fet a partir de certificats de defunció, sinó una estimació estadística d’excés de mortalitat que el MoMo calcula en funció de diverses variables. De fet, els metges no apunten a la calor com a causa d’una defunció, sinó al problema de salut que la calor pot causar o agreujar. “No diem que una persona ha mort d’un cop de calor, sinó d’una deshidratació, d’esgotament, d’una taquicàrdia o d’un xoc que pot haver estat causat per un cop de calor”, explica Raquel Tena, infermera i adjunta de l’equip d’atenció primària de Sant Feliu de Guíxols.
L’estimació de 92 morts atribuïbles a la calor aquest estiu, fins al dia d’avui, contrasta amb l’estimació de l’estiu de l’any passat, en què va ser de només 34, gairebé una tercera part menys. De les 34 morts, 5 van ser al juny, 12 al juliol i 17 a l’agost.
El perfil de les persones que poden tenir complicacions a causa d’un cop de calor és el de “majors de 75 anys i nens de fins a cinc”, explica Raquel Tena. També tenen un perfil susceptible les persones amb malalties cròniques, com ara hipertensió, insuficiència cardíaca o Alzheimer; les persones exposades llargues hores al sol, com ara paletes, pescadors o pagesos, i les persones que practiquen esport a l’aire lliure al pic de la calor, com ara ciclistes o corredors.
Símptomes d’un cop de calor i primers auxilis
Els símptomes d’un cop de calor són, segons explica Raquel Tena, l’augment de la temperatura corporal, mal de cap, nàusees i vòmits, pell envermellida i esgotament de la persona. Si els símptomes perduren pot haver-hi afectació de la consciència, canvis en el comportament, confusió mental, dificultat de concentració i irritabilitat. En cas de detectar que una persona ha estat víctima d’un cop de calor, la primera cosa que cal fer és retirar-la del sol, si hi està exposada, i resguardar-la a l’ombra o en un lloc fresc. Seguidament, remullar-li progressivament la cara i les extremitats amb compreses d’aigua freda i avisar els serveis d’emergència sanitària, que valoraran, segons l’estat de la persona, si se li pot donar aigua o cal plantejar una teràpia de sèrum per hidratar-la internament. A mode preventiu, Tena recomana que la gent gran s’obligui a beure aigua encara que no tingui set. “La gent gran beu menys perquè té menys set. A vegades poden beure poc i si fa calor i es poden produir desequilibris”, assegura.
