La planta de Sant Jaume, història d’un projecte fallit
Durant prop de dues dècades la Garrotxa ha estat immersa en una gran polèmica que finalment s’ha resolt actualitzant el projecte de les instal·lacions de triatge d’escombraries i aprofitant l’abocador comarcal
Setze anys després que transcendís la intenció del Consell Comarcal de la Garrotxa i la Generalitat de construir un centre de gestió de residus a Sant Ferriol –i dotze anys des que es va saber que finalment el lloc escollit era a Sant Jaume de Llierca–, el projecte més polèmic de les últimes dècades en aquesta comarca es pot donar per enterrat. La forta oposició que els promotors s’han trobat al territori (començant per l’Ajuntament de Sant Jaume), l’evolució durant aquests anys de les tècniques necessàries per al tractament –que han fet innecessàries unes instal·lacions de l’envergadura prevista– i l’increment de la recollida selectiva, han dut a l’alternativa d’habilitar un equipament més modern i de dimensions més modestes –però per a la mateixa finalitat de reduir el volum de deixalles entrades a l’abocador– al recinte ja existent de l’abocador comarcal del Clot de les Mules, a Beuda. El futur equipament, en un procés similar al de la incineració, aprofitarà les deixalles per generar energia a partir del metanol o l’hidrogen. Aquest estiu el Consell Comarcal n’ha aprovat el conveni corresponent.
“Ens podíem haver estalviat tot aquest merder”, deia aquesta setmana un alcalde que vol mantenir-se en l’anonimat, reflectint la sensació que té molta gent, per l’estira-i-arronsa entre defensors i detractors de la planta. En l’àmbit polític això s’ha escenificat en la divisió en dos blocs al si del Consell Comarcal: Junts i el PSC a favor del projecte a Sant Jaume i ERC i la CUP en contra.
Un fet significatiu ha estat la posició del consistori. Quan va esclatar el conflicte hi governava ERC –que de seguida es va mostrar en contra del projecte–, però el 2015 Junts va prendre’n el relleu i, malgrat ser el mateix patit que governava en solitari l’ens comarcal, el nou equip de govern va mantenir-se bel·ligerant amb la planta.
Les instal·lacions havien de servir per reduir el volum de residus que entressin a l’abocador. El primer lloc que es va pensar per posar-les van ser uns camps del terme de Sant Ferriol. Això va ser el 2006 i de seguida es va estructurar una oposició ciutadana que va obligar el Consell Comarcal a cercar una alternativa, que va ser a Can Coma de Baix de Sant Jaume, en sòl rústic, circumstància que obligava a redactar un pla especial que requalifiqués els terrenys. El consistori sostenia que el lloc idoni era el polígon industrial, una opció que més tard també va rebutjar perquè va considerar que no hi hauria espai disponible. El pla especial que es va redactar per requalificar Can Coma de Baix va acabar al TSJC i aquest tribunal va dictar que calia refer el document. Això va ser el tret de gràcia al projecte, perquè, a la pràctica, implicava començar de nou tota la tramitació.