Catalunya ha viscut l’estiu més càlid

No ha estat només una impressió. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) confirmen que el d’enguany ha estat l’estiu més càlid viscut a Catalunya en la major part del país des que hi ha registres. En àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central així com als dos extrems del litoral i prelitoral fins i tot s’ha superat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu del 2003, que havia estat fins ara l’estiu més calorós des que es tenen registres al nostre país. Només al litoral i sectors del prelitoral barceloní aquest estiu no ha superat els registres de temperatura del 2003 tot i la constant de dies i nits tòrrides. A més de la meitat de les estacions de la xarxa XEMA que tenen més de vint anys de funcionament les temperatures mitjanes han trencat el sostre del 2003 i en la resta situen el del 2022 com el segon estiu amb temperatures més altes.

A l’Observatori de l’Ebre ha estat clarament l’estació més càlida des del 1905 amb una temperatura mitjana de 28,2 ºC, fins a 3,9 graus superior a la mitjana del període 1961-1990. I a l’Observatori Fabra, amb dades des del 1914, la temperatura mitjana de 26,2 ºC –fins a 4,4 per sobre del mateix període– ha estat la segona més alta per darrera de la del 2003 (26,7 ºC).

Per altra banda, l’estiu ha estat sec i molt sec a l’Empordà o el Delta de l’Ebre mentre ha estat normal o plujós en alguns sectors del Pirineu, la Depressió Central i el litoral i prelitoral Central i Sud. “La distribució irregular de la precipitació és deguda als diversos episodis de tempesta i tamborinades ocorreguts durant l’estació, propiciats per l’elevada temperatura sostinguda en el temps a nivells baixos de la troposfera”, afirma el comunicat fet públic avui pel SMC. Això explica, per exemple, que es pugui considerar plujós o molt plujós a la Terra Alta o en punts de la Ribera d’Ebre, el Segrià, el Baix Ebre, la Baixa Segarra i l’Anoia i no, en canvi, en altres punts de les mateixes comarques.

El SMC també destaca els “episodis de temps violent” d’aquest estiu. Aquest 30 d’agost l’Empordà patia la pedregada més forta des que es tenen registres –10 cm de diàmetre de les pedres de gel– mentre l’estació meteorològica de Figueres-Cabanes ha registrat el segon estiu més sec des del 1950 després del de l’any passat. Però hi ha hagut diverses pedregades; esclafits a Ponent, el Prepirineu occidental i l’Alt Penedès; i un possible tornado a Barberà del Vallès al costat d’episodis continuats de molta calor. Amb rigor científic, el SMC no relaciona aquests extrems meteorològics amb el canvi climàtic. Falta que es repeteixin amb regularitat durant sèries més llargues d’anys però, sens dubte, tot plegat hi fa pensar amb preocupació.