L’altre cost dels peatges
Alliberar les autopistes ha fet que els municipis per on passen deixin de cobrar 16,5 milions en concepte d’IBI
Els ajuntaments fan mans i mànigues per retallar partides, que representen entre el 10% i el 20% del pressupost, i lamenten ser “els més perjudicats” i que “s’oblidi el territori”
El primer aniversari de l’eliminació dels peatges s’ha traduït en un increment del trànsit i col·lapses sobretot a l’AP-7, on la sinistralitat s’ha multiplicat. Deixar de pagar als peatges de l’AP-7 i l’AP-2 haurà suposat un estalvi per als conductors de 600 milions d’euros, segons càlculs del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Una bona notícia llargament reivindicada per la ciutadania, farta de pagar per unes vies més que amortitzades. Les conseqüències econòmiques de la fi dels peatges, però, no han estat tan positives per als ajuntaments que han deixat de rebre l’impost de béns i immobles (IBI) que els pagaven les concessionàries per compensar l’ocupació dels terrenys públics. Els municipis afectats no han cobrat els 16,2 milions d’euros que el 2020 van rebre de les filials Acesa (concessionària de l’AP-2 i l’AP-7, la titularitat de la qual és estatal) amb gairebé 13 milions d’euros i la filial Invicat (que gestionava la C-32 Nord i la C-33, de titularitat autonòmica), que va assolir els 3,2 milions.
La important pèrdua d’ingressos ha representat en alguns casos entre el 10% i el 20% del pressupost municipal. És el cas de Sant Julià de Ramis, on l’alcalde, Marc Puigtió, explica que des que van començar a cobrar l’IBI, el 2007, van preveure una partida d’inversions i no pas de despesa corrent per fer de més i de menys amb els 200.000 euros de l’import que rebien i que representava el 10% del pressupost. “Celebro no haver de pagar l’autopista, però per als pobles més afectats és una injustícia”, assegura Puigtió, que més enllà de la caiguda d’ingressos lamenta les afectacions que pateixen des que l’AP-7 és gratuïta, amb un volum de cotxes i un augment del soroll que provoquen les queixes dels veïns. Segons l’alcalde, han demanat a Carreteres que faci un nou estudi per posar més pantalles protectores per reduir-ne l’impacte. Puigtió retreu que encara s’hagi de treure paviment del peatge que torna estar il·luminat i on el consistori ha fet instal·lar càmeres per controlar el pas de vehicles, després de detectar que hi havia més robatoris al poble aprofitant que ara, sense peatge, la fugida era més ràpida per l’autopista que no pas per l’N-II.
Arenys de Mar i Arenys de Munt comparteixen un dels tres peatges troncals de l’autopista C-32, com el de Santa Susanna i Vilassar de Dalt. Per l’alcaldessa d’Arenys de Mar, Annabel Moreno, ha estat un “daltabaix econòmic” deixar de comptar amb els 368.000 euros de l’IBI per un pressupost total de 17 milions d’euros. “L’espai del peatge és immens, i a més de les plaques fotovoltaiques demanem fer-hi un aparcament”, explica l’alcaldessa, que només té el compromís de la Generalitat que “s’ho estudiarà”. Moreno lamenta que siguin els municipis els “més perjudicats”, amb el greuge que només van arribar a cobrar l’IBI dels darrers cinc anys, un cop l’Estat espanyol va eliminar la bonificació fiscal del 95% a les concessionàries d’autopistes per una llei aprovada el 1972.
Els municipis lleidatans per on passa l’AP-2, van emprendre mesures legals per demanar compensacions davant la nova situació que no obliga les administracions a continuar pagant. “Els ingressos extres anaven als serveis deficitaris que tenim als pobles petits, com la llar d’infants o el casal d’avis”, defensa l’alcalde de Castelldans, Conrad Llovera, que manté que sense l’IBI i els projectes solars al poble que la Generalitat “no resol, ni sap què fer”, els estan condemnant “a la misèria”.
Mai Més Peatges denuncia la falta d’inversions
El moviment Mai Més Peatges, que aplega plataformes i entitats en contra del pagament per circular, ha portat al jutjat la falta d’inversions en seguretat a les autopistes. La denúncia, presentada als jutjats d’Amposta, recorda les responsabilitats del Ministeri de Transports, la direcció general de Trànsit, el Departament de Vicepresidència i el Servei Català de Trànsit en la gestió de la circulació i el manteniment, des de l’alliberament. Els veïns retreuen la suspensió del servei ràpid de grues en cas d’accidents davant l’increment dels sinistres en els últims mesos. Reclamen el tercer carril a tot el traçat, nous accessos, zones de descans i protocols efectius d’actuació.
L’aixecament dels peatges obliga tant la Generalitat com el govern espanyol a fer el manteniment de les autopistes, i assumir el cost de la retirada de les cabines, sense oblidar el rescat a la concessionària 1.164,1 milions d’euros en concepte de compensacions i pagaments pendents per inversions fetes. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha destinat 92 milions d’euros a la conservació i explotació de l’AP-2 i l’AP-7 a Catalunya, prorrogable durant tres anys més. En el cas de la C-32 Nord i la C-33, el govern va adjudicar la conservació integral amb un contracte d’emergència, atès que la licitació inicial prevista va ser impugnada. Fins al març es van pagar 8,4 milions i el contracte es manté prorrogat a partir de llavors. El contracte, un cop es resolgui la impugnació, s’adjudicarà durant el primer trimestre del 2023.