L’oportunitat de l’aigua regenerada
Girona és la seu fins avui del segon Water Reuse Forum, centrat en experiències mundials per reaprofitar aigua depurada en comptes d’abocar-la al mar
Catalunya aspira a reutilitzar 100 hm³ anuals el 2027, el doble que ara
-
Una instal·lació per recuperar aigua residual i, a la dreta, el director de l’ACA, Samuel Reyes, ahir, obrint el congrés sobre aigua regenerada a Girona EURECAT / E.A. -
Una instal·lació per recuperar aigua residual i, a la dreta, el director de l’ACA, Samuel Reyes, ahir, obrint el congrés sobre aigua regenerada a Girona EURECAT / E.A.
Catalunya dona un segon ús, actualment, a 53 hm³ –53.000 milions de litres anuals– d’aigua consumida per indústries o particulars. És tot just el 23% de la capacitat total de l’embassament de Susqueda, que ara mateix està al 48%, i un volum respectable, però que només suposa un 5% del consum anual del país. El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, va defensar ahir que l’objectiu és arribar al 10%, uns 100 hm³ anuals, d’aquí a cinc anys, el 2027. Ho va fer en el marc del segon congrés Water Reuse Europe (WRE), que té lloc fins avui al Palau de Congressos de Girona amb un centenar d’experts d’arreu del món i d’altres amb base a Catalunya, i les comarques gironines, on ja hi ha experiència reutilitzant aigua depurada –per exemple, amb el bombament per irrigar els clubs de golf de Santa Cristina d’Aro i el Mas Nou, o camps agrícoles–, anirà a més amb experiències d’Eurecat i el Consorci de la Costa Brava.
En el context mundial, alguns estats ja fan servir l’aigua regenerada per a ús de boca, de manera directa. Als Estats Units, fins i tot, algunes empreses han començat a comercialitzar cerveses o gelats que l’empren. I a Singapur en beuen. A la Unió Europea encara es preveu només la utilització indirecta, fet que implica reinjectar-la en aqüífers o directament en cursos fluvials, com ja s’està fent en proves pilot al Llobregat –més de 8 quilòmetres riu amunt abans de la desembocadura al Prat–, i el gerent del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, Jordi Agustí, va avançar ahir que assajaran amb una planta pilot a Roses, per recuperar l’aqüífer a la desembocadura de la Muga i alliberar de pressió l’embassament de Darnius-Boadella –vegeu peça.
A Catalunya, per ara, les experiències consisteixen a recarregar aqüífers arran de mar, que estan en risc de salinització, amb aigua regenerada.
També hi ha algunes experiències per embassar aigua depurada en zones on espècies pròpies de zones humides, com ara les canyes, poden filtrar l’excés de productes nutrients –com ara nitrats o fosfats– o components químics, o bé la reutilització per a usos industrials –empreses que demanen grans quantitats d’aigua per a processos productius no relacionats amb la ingesta humana–, però l’opció del reg de jardins i fins i tot conreus ja és sobre la taula, en espera dels resultats dels estudis.
Proves pilot
En el cas del Llobregat, el projecte de bombar aigua riu amunt ha permès constatar que la major part de les 1.423 traces de productes o molècules dissoltes es poden eliminar a través de processos com ara l’osmosi inversa, l’oxigenació o ozonització de l’aigua, i l’acció de filtres de bacteris, carbó actiu o els rajos ultraviolats previs a la cloració que ja apliquen les potabilitzadores.
En el cas del Llobregat barceloní, només preocupa el 1,4 dioxà, un dissolvent industrial que suposa un risc per a la salut humana. L’opció és cercar les indústries que l’empren i articular el mecanisme perquè el substitueixin en els processos o trobar la fórmula per depurar-lo.
Taxes per pagar el cost
En el cas de la Unió Europea, l’escenari encara no aclareix com afrontar els costos de recuperar aigua. L’expert David Smith, director de la consultora Water, Environment and Business for Development (WE&B) va recordar que moltes de les experiències en curs ara mateix se sufraguen de manera experimental, pel “bé comú”, però va anunciar que al darrere hi ha un nou mercat amb empreses disposades a invertir-hi, i va reivindicar que la Unió Europea té pendent, tot i que programat, definir un model harmonitzat perquè el puguin adoptar tots els estats membres.
Reyes (ACA) va assumir que no s’han definit encara entre un model en què pagui qui contamina –sobretot en clau d’indústries– o bé generar incentius perquè les empreses més contaminants assumeixin gestos o inversions en depuració prèvia de compostos contaminants. I, des dels Estats Units, Melanie Holmer va exposar els casos d’indústries com ara Pepsi, que s’han compromès a reinjectar tota l’aigua que fan servir, més de 7 milions de litres al dia, en aqüífers a Califòrnia, on ja es recupera fins a un 40% d’aigua en algunes zones i la metròpoli de Los Angeles s’ha compromès a reutilitzar el 100% de l’aigua consumida en l’horitzó del 2035. Legislacions a banda, els lobbies insisteixen que cal un canvi mental de percepció entre els ciutadans, per assumir que el consum d’aigua regenerada pot ser potable. I Smith va insistir que, més enllà de preocupar-se “de la font, cal parar atenció en la qualitat”.
Roses assajarà a l’aqüífer
El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona presentarà avui el projecte, subvencionat per l’ACA, per començar a reinjectar aigua depurada i purificada posteriorment a l’aqüífer de la desembocadura de la Muga. La intenció, com va avançar ahir el director de l’ens, Jordi Agustí, és recuperar aigua que ara es llença directament al mar “i es contamina per salinització”, un procés que a l’hora de revertir-se, a les dessalinitzadores de Blanes –pendent d’ampliació– o el delta del Llobregat, consumeix més energia que no pas la recuperada per estalviar pressió a l’embassament de Darnius-Boadella. Entre les experiències que Eurecat ja ha assajat a Tossa, hi ha la reutilització de membranes d’osmosi de les dessaladores, per evitar que vagin a parar als residus, i que encara poden millorar la qualitat de l’aigua depurada. A Tossa, Miquel Rovira (Eurecat) defensava la prova per recuperar aigua depurada per regar jardins i zones verdes. I a Lloret, avui, els participants en el congrés visitaran els jardins de Santa Clotilde, que es reguen amb aigües reaprofitades de la xarxa municipal.