Societat

ANNA SALVIA

PSICÒLOGA

“La sexualitat continua sent un gran tabú entre famílies, docents i menors”

El porno es converteix en el seu educador sexual, ensenyant-los una manera de concebre la sexualitat molt violenta i masclista
L’educació sexual és imprescindible per experimentar una sexualitat saludable, segura i responsable

L’augment de denúncies d’agressions sexuals i agressions homòfobes, i l’augment del visionat de pornografia entre els joves, ha reobert el debat sobre la necessitat d’incorporar l’educació afectivosexual a les escoles. L’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència, elaborat per Save The Children, destaca que entre el 2019 i el 2020 més de la meitat dels adolescents han rebut només entre una i quatre hores de formació sexoafectiva. Segons els autors de l’informe, quan la informació arriba, ho fa tard: molts adolescents ja han fet consultes sobre sexualitat a internet al voltant dels 12 anys, i els que han vist pornografia ho han fet quan eren més petits. Evitar que el porno esdevingui l’educador sexual dels joves és sense cap mena de dubte un dels grans reptes de la societat en qüestió d’educació sexual. Anna Salvia (Barcelona, 1984) és psicòloga especialitzada en educació i salut sexual. Té una extensa experiència impartint xerrades, tallers i formacions sobre sexualitat a infants, adolescents, famílies, professionals i dones. És autora dels llibres La regla mola (si saps com funciona), Viatge al cicle menstrual i El semen mola (però necessites saber com funciona), que acaba de publicar-se, entre altres obres.

Abans era una revista amagada, ara és porno gratuït a internet el lloc on els adolescents busquen respostes als seus dubtes sobre sexualitat. La pornografia s’ha convertit per a ells en la primera porta d’entrada al sexe?
La pornografia és la font d’informació on infants i adolescents busquen resposta a les necessitats d’educació sexual que no satisfan ni la família ni l’escola.
Com hi accedeixen?
Durant la infància, se’l solen trobar per casualitat, perquè un altre infant els ho ensenya o perquè fan preguntes sobre sexualitat al cercador. Durant l’adolescència, el busquen per masturbar-se i per saber què han de fer el dia que tinguin relacions sexuals.
A quina edat comencen a veure’n?
No es pot generalitzar perquè hi ha moltes vivències diferents, però constato a través de l’alumnat, les famílies i els professionals que participen en els meus tallers que sovint s’ha avançat a l’inici de l’adolescència i, en alguns casos, fins i tot a la infància.
Com els afecta, als nens i adolescents en general?
El porno es converteix en el seu educador sexual, ensenyant-los una manera de concebre la sexualitat molt violenta, masclista i totalment allunyada de la realitat. El porno els ensenya la seva versió de què vol dir fer l’amor, com s’han de comportar els homes i les dones, quin tipus de relació s’ha d’establir entre els amants i quins cossos són vàlids per tenir relacions sexuals. També erotitza les escenes que mostra, és a dir, fa que les pràctiques sexuals que veuen en el porno els excitin i agradin i les vulguin reproduir en la seva vida sexual (en les fantasies per masturbar-se o quan tenen relacions sexuals).
Pot fer augmentar conductes violentes?
Sí, pot fer augmentar conductes violentes perquè el model que dona està basat en la violència i la dominació, en lloc de basar-se en el respecte i l’equitat. Actualment, una gran part de la població no identifica aquestes conductes violentes com a violència sexual perquè són consentides i perquè s’han normalitzat a través del porno i de les pel·lícules, les sèries, els videoclips, les cançons, etcètera. A les dones que han estat educades en aquesta cultura sexual en què la violència està normalitzada i erotitzada els pot costar molt identificar que han patit violència sexual i que aquestes pràctiques sexuals no els agraden i no els fan sentir bé. Als homes que l’han exercit encara els costa més d’identificar-ho. Per frenar aquesta normalització de la violència sexual cal una bona educació sexual que permeti diferenciar les relacions sexuals de la violència sexual i fomenti l’escolta i el respecte d’un mateix i de l’altre.
Què es pot fer si descobrim que el fill o la filla veu porno?
Sobretot hauríem de dir que és teatre i que s’assembla tan poc a la vida real com la manera de conduir en una pel·li d’acció de cotxes. Explicarem que no són parelles de veritat que estan tenint relacions sexuals perquè es desitgen, sinó que són actors que interpreten conductes sexuals a canvi de diners. Finalment, haurem d’explicar la diferència entre el que ha vist i la vida real i facilitar una bona educació sexual.
Per què continua sent tan difícil parlar de sexe amb els progenitors o els professors?
Des dels primers anys de vida, els infants aprenen que la sexualitat és un tema tabú sobre el qual no poden conversar amb els adults. Els adults els transmeten aquest missatge quan no prenen la iniciativa per parlar-ne o es posen nerviosos i eviten respondre quan la mainada pregunta. La sexualitat segueix sent un gran tabú, sobretot entre famílies, docents i menors.
Sovint el que veuen els joves presenta la dona com un simple objecte de plaer per als homes i mostra escenes de violència sexual que es venen com si fossin sexe i no una violació. Què s’ha d’explicar sobre tot això?
Caldrà que els ajudem a prendre consciència dels rols de gènere masclistes i les relacions de dominació que es representen en el porno. D’altra banda, explicarem que en les relacions sexuals s’han de complir tres normes: que siguin del mateix grup d’edat, que hi hagi consentiment i que hi hagi desig i excitació sexual. Si es trenca una d’aquestes normes, el que s’està fent ja no és sexe sinó violència sexual.
Com s’explica el “sí és sí”? I que el silenci no és consentiment?
Podem explicar el consentiment comparant-lo amb qualsevol altra activitat quotidiana, com jugar a futbol. A partir d’aquesta activitat podem desmuntar algunes creences que només tenim sobre les relacions sexuals i, en resum, prendre consciència que en les activitats del nostre dia a dia demanem el consentiment constantment.
A vegades es dona per fet el consentiment en relacions llargues.
Sí, constato que els joves han sentit a parlar de la paraula consentiment però que els falta que el baixem a pràctiques concretes perquè encara hi ha moltes creences antigues que no s’han qüestionat, com per exemple que tens el consentiment assegurat de la teva parella pel sol fet de ser-ho.
Per què considera que és important l’educació sexual?
L’educació sexual és imprescindible per poder experimentar una sexualitat saludable, segura, responsable i plaent. Necessitem educació sexual per poder gaudir del sexe i les relacions de parella, però també de la primera regla, el cicle menstrual, la concepció, l’embaràs, el part, la lactància o la menopausa.
Com més educació sexual, menys conductes de risc?
Sense cap dubte. Ja fa dècades que comprovem que l’educació sexual aporta els coneixements i les eines però també l’autoconfiança i la serenitat per poder prendre millors decisions i menys conductes de risc.
Quin paper hi tenen les famílies?
Les famílies tenen el paper principal en l’educació sexual perquè són els primers agents de socialització i de transmissió de cultura i són les persones més importants de la vida d’aquell infant o adolescent. Però seguidament venen les institucions educatives, responsables de donar les mateixes oportunitats a tots i totes les menors.
Cal incidir més en una educació amb perspectiva de gènere?
El gènere, és a dir, els rols que la nostra cultura assigna a cada sexe, impregna tots els àmbits de la vida, també l’escola. Els infants i adolescents passen la meitat del temps que estan desperts en centres educatius, així que l’escola tindrà un paper cabdal en la transmissió del gènere i d’altres aspectes culturals. Una educació amb perspectiva de gènere és la que analitza quins missatges masclistes estem transmetent des de l’escola i vetlla per canviar-los. Incloure-la als centres educatius és imprescindible però també un procés llarg que ja fa temps que vam iniciar i que ens acompanyarà unes quantes dècades més.
S’hauria de potenciar més l’autoestima i la comunicació interpersonal?
Si els infants i adolescents només passessin als centres educatius tres hores al dia, tindria més sentit que els mestres només es centressin a ensenyar matemàtiques, llengua i altres matèries acadèmiques. Però hi passen la meitat de la seva jornada, viuen i es socialitzen als centres educatius, per això és imprescindible que es treballin tots els aspectes humans, com, entre altres, la comunicació i l’autoestima.
L’educació sexual s’hauria d’impartir com a matèria a les escoles?
Sí, s’hauria d’impartir durant tota l’escolarització, dels 0 als 18 anys. Hauria de formar part del projecte de centre i del currículum de cada curs, amb tallers puntuals de professionals externs que reforcessin el treball de l’equip docent. Tanmateix, per poder-ho fer, cal formar en educació sexual tots els equips, perquè no es pot ensenyar el que no se sap.
Com hauria de ser una bona educació sexual?
És difícil de respondre en tan poc espai... Potser destacaria que una bona educació sexual implica milers de converses a casa i moltes hores de treball durant tota l’escolarització. També implica que les famílies i els docents sanem les nostres ferides i les nostres pors i ens atrevim a trencar el llegat de silenci que ens ha acompanyat durant generacions i generacions, que ens atrevim a donar als infants i adolescents el que ens va fer tanta falta a nosaltres.

Tretze anys proporcionant eines

Els adolescents catalans veuen pornografia per primer cop als 12 anys i, dels que en consumeixen (62,2%), 7 de cada 10 (el 72,8%) ho fan freqüentment, segons l’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència, publicat per Save The Children el setembre del 2020. Avisa, a més, que la pornografia és l’única font d’informació sexual per a un terç dels joves. En l’informe, l’ONG conclou que l’“educació sexual” actual no protegeix la infància i l’adolescència de les pràctiques sexuals de risc o de la violència, i destaca que els adolescents necessiten eines per desenvolupar-se sense obstacles. De fet, diu, “estan demanant més informació sobre la sexualitat i no podem resoldre-ho mirant a una altra banda”. “L’educació afectiva i sexual és una urgència”, conclou. La psicòloga Anna Salvia ( www.annasalvia.com ) ofereix des de fa 13 anys eines per a joves, famílies i educadors en format de xerrades, cursos, tallers i llibres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.