Els advocats voluntaris critiquen que el jutjat d’instrucció hagi “trossejat” la macrocausa per les càrregues de l’1-O a Girona i Aiguaviva i que proposi que es jutgin els fets de cada col·legi per separat. El portaveu dels advocats que van interposar la querella en nom dels ajuntaments (també el de Sant Julià de Ramis, tot i que l’actuació policial allà no arribarà a judici), Albert Carreras, adverteix, en declaracions a l’ACN, que la decisió es pot traduir en “impunitat” i que “desvirtua” la tesi que tenen com a acusació: “Hi havia una decisió unívoca d’atemorir els votants.” Dies abans del cinquè aniversari de l’1-O, i més d’un any després que el jutjat d’instrucció 2 de Girona veiés indicis per enviar a judici 27 agents de la Policía Nacional i un guàrdia civil per delictes de lesions i lesions lleus, encara no hi ha, ni de prop, data de judici. Carreras ha explicat que el jutjat va dictar interlocutòries d’obertura de judici oral adoptant una decisió que no veuen amb bons ulls: “trossejar” el cas i que es jutgin les actuacions policials a cada col·legi electoral per separat. “Nosaltres defensem que és tot una causa comuna i que hi ha una unitat d’acció i de direcció i que, per tant, tot això s’hauria de resoldre en un sol judici”, ha explicat Carreras, que remarca que han presentat recursos a les interlocutòries. Ara la decisió final és en mans de l’Audiència de Girona, que haurà de resoldre si manté el criteri del jutjat d’instrucció o, per contra, estima recursos. En paral·lel a la petició de les acusacions –també hi ha personades la Generalitat i Òmnium–, la fiscalia i les defenses dels agents també han presentat recurs. En el seu cas, consideren que no hi ha indicis per acabar jutjant els agents. Segons Carreras, el jutjat instructor sosté que les actuacions “responen a decisions individuals dels agents”.