L'Institut Català d'Oncologia fa tornar a Catalunya el científic Manel Esteller

L'Institut Català d'Oncologia (ICO) ha engegat un nou programa de recerca adreçat a estudiar l'epigenètica del càncer, és a dir, els canvis o alteracions químiques que, sense alterar la seqüència bàsica de l'ADN, provoquen que un cèl·lula es converteixi en cancerígena. Així, el nou Programa d'Epigenètic i Biologia del Càncer, el primer d'aquestes característiques que es posa en marxa en un centre sanitari de l'Estat espanyol, es proposa investigar aquests canvis tant en tumors humans com en animals de recerca per poder dissenyar nous fàrmacs i aplicar-los en els pacients oncològics de l'Hospital Duran i Reynals, a l'Hospitalet de Llobregat.

El nou programa estarà dirigit pel prestigiós científic català Manel Esteller, que els darrers set anys ha dirigit el Laboratori d'Epigenètica del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, de l'Estat espanyol, amb seu a Madrid. L'ICO recupera així el prestigiós científica per a Catalunya.

El nou programa de recerca s'ha engegat en un nou laboratori d'uns 1.000 metres quadrats a l'Hospital Duran i Reynals, seu de l'ICO, que forma part de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL). Tot i que el programa va iniciar la seva activitat fa uns mesos, ha estat presentat oficialment aquest dilluns, coincidint amb la celebració del Dia Mundial contra el Càncer. El nou espai de recerca comptarà amb un centenar de científics i investigadors que formaran nou grups de recerca diferenciats i dirigits per Esteller. Per a la seva posada en marca, l'ICO ha invertit 3 milions d'euros i cada any hi destinarà 1,5 milions d'euros més per al seu funcionament.

L'objectiu del nou programa és bàsicament "entendre per què una cèl·lula sana es converteix en una cèl·lula cancerígena", es a dir, "investigar els canvis que es produeixen en la cèl•lula i que originen que desenvolupi un tumor", explica Esteller. En aquests sentit, hi juga un factor clau l'epigenètica, una disciplina que va més enllà de la genètica i que vindria a ser el "traductor de l'ambient amb el genoma", afegeix. L'epigenètica és el que explica per exemple que dos bessons amb l'ADN idèntic tinguin una penetració diferent de les malalties, o que en la clonació d'un ésser viu, tot i que el clon té el mateix ADN que l'original no és exactament idèntic a l'original, explica Esteller. L'epigenètica és fàcilment modulable per l'ambient que pot deixar empremtes en la persona, sense necessitat de provocar alteracions genètiques.

En aquest sentit doncs, el programa de l'ICO parteix del fet que perquè aparegui un tumor n'hi ha prou que es produeixin modificacions químiques que afectin la funció d'un gen que, per exemple, actua com a fre del càncer de manera que pot acabar provocant que la cèl·lula es converteixi en cancerígena. Caracteritzar aquests canvis epigenètics és doncs l'objectiu principal del Programa d'Epigenètic i Biologia del Càncer, en tant que és la base per, en el futur, poder dissenyar fàrmacs que actuïn directament sobre aquests canvis químics, sense necessitat d'haver d'actuar sobre tota la cèl•lula com passa en la majoria dels casos ara. La recerca en l'epigenètica del càncer permet doncs millorar els diagnòstics dels càncer alhora que suposa també una aproximació diferent als tractaments convencionals ja que es poden aplicar quimioteràpies altament selectives per cada un dels pacients aconseguint que siguin menys tòxiques, destaca Esteller.

Precisament la possibilitat de poder traslladar i aplicar els coneixements que es treballen al laboratori en els pacients oncològics de l'Hospital Duran i Reynals, i poder-ho fer de forma ràpida tant en l'àmbit d'assajos clínics com un cop es regulin nous fàrmacs és una de les principals qüestions que han convençut a Estaller de traslladar-se de nou a Catalunya.

Segons el director del programa, l'objectiu de la recerca mèdica és sempre aconseguir aportar millores en els pacients, per aquest motiu, és molt important poder, com permet l'ICO, cercar i sobretot validar nous fàrmacs que vagin adreçats a aquesta canvis epigenètics i poder en un temps ràpid mesurar les resposta dels malalts. Actualment en el sector de la salut, ja s'estan utilitzant quatre fàrmacs desenvolupats en aquest àmbit de la recerca del càncer per un tipus concret de leucèmia i per un altre tipus de linfoma, que és un tumor dels ganglis linfàtics. Per la seva banda, des del programa que dirigeix Esteller s'està fent recerca en els càncers de mama, els hematològics i la metàstasis, entre d'altres.

Manel Esteller, un referent internacional en l'àmbit de l'epigenètica

La posada en marxa d'aquest nou centre de recerca epigenètica del càncer suposa per Esteller tornar a Catalunya després de més de deu anys fora, durant els quals s'ha convertit en un referent internacional en l'àmbit de l'epigenètica. Nascut a Sant Boi de Llobregat, el 1968, i llicenciat en medicina, Manel Estaller ha estat decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors dels tumors.

Durant cinc anys i fins el 2001, Estaller va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units i des d'octubre del 2001 fins ara ha estat a Madrid dirigint el Laboratori d'epigenètica del Centro Nacional de Investigacions Oncológicas (CNIO). Actualment també és el president de la Sociedad Epigenètica. A més de rebre nombrosos premis científics, al llarg de la seva trajectòria professional i fins a l'actualitat ha escrit més de 190 articles científics i és editor associat de diferents revistes especialitzades en càncer.