SANDRA I BORJA CASAMITJANA
DISTRIBUÏDORS DE PATATES I CEBES
“Estem recuperant la patata catalana de qualitat”
Amb CatOrigen volem vendre patata de proximitat i donar valor al nostre patrimoni agrícola, que s’estava perdent
La nostra patata Amarin, la catalana, és la típica que va molt bé per guisar, fer rostits i trinxats i una truita ben «pochada»
La història de l’empresa Torribas, de distribució de patates i cebes, va començar quan Josep Torrent Ribas, que era fill de l’Armentera, a l’Alt Empordà, i era mosso del molí de l’Escala, que avui és un restaurant, va començar a fixar-se que al voltant d’on treballava s’hi feien unes cebes d’un to lilós, una mica rosades i més dolces que les habituals. Això era cap als anys trenta del segle XX i en Josep, que era un emprenedor i al molí guanyava molt poc, va decidir comprar cebes d’aquelles pels pobles de l’Empordà i amb el carro anar-les a vendre al mercat del Born, a Barcelona. “Allà anava explicant les virtuts d’aquesta ceba tan diferent i desconeguda que en aquell moment era la més dolça que hi havia. I li preguntaven: «D’on són aquestes cebes?» I ell deia: «De l’Armentera.» I li deien: «Però on és això?» «Al costat de Figueres», els explicava. I sempre igual: «D’on són aquestes cebes? De Ventalló. I on és aquest poble? Al costat de Figueres...» I així va ser com al final va decidir dir a tothom que les cebes eren de Figueres. I així van quedar batejades”, expliquen Sandra i Borja Casamitjana, els descendents d’en Josep.
I avui tothom coneix les cebes de Figueres per aquest nom gràcies al vostre besavi. Però l’empresa que va fundar, Torribas, i que vosaltres porteu avui, es va dedicar i es dedica encara, sobretot, a les patates!
Sí, cebes i patates, perquè quan baixava cap al Born des de l’Empordà, el nostre besavi passava pel Maresme i allà es feia molta patata. Aleshores aprofitava per comprar-ne i per vendre-les. I al revés: quan tornava cap a casa comprava més patates i les anava a vendre a França quan allà encara no era l’època de collir-les, perquè aquí surten més aviat. I així, amunt i avall amb el carro baixant cebes i pujant i baixant patates, va començar el negoci, l’empresa Torribas. I això va permetre al besavi obrir una parada al Born. Quan va esclatar la Guerra Civil va continuar comprant patates i cebes i ens consta que va donar molta feina als homes que treballaven al camp i a les dones que feien trenes amb les cebes per poder-les emmagatzemar..., de manera que les que es collien a l’estiu el nostre besavi les posava en un magatzem que tenia molt ventilat i, amb l’ajuda de la tramuntana, aguantaven, ben trenades, fins Nadal. Era quan encara no hi havia cambres...
Va tenir parada al Born fins que el van tancar i es va obrir Mercabarna.
Sí, va tenir una parada al Born i als anys setanta, quan aquell mercat va tancar i es va obrir Mercabarna, va adquirir la parada on encara estem. Nosaltres som la quarta generació de l’empresa, tot i que la tercera –el nostre pare i el nostre tiet– encara està en el negoci. Tots hem intentat seguir l’esperit emprenedor del besavi i una mostra és CatOrigen, el nostre projecte personal, amb el qual, d’alguna manera, continuem el que ell va iniciar.
I què és CatOrigen?
És el nostre projecte de treballar amb patates de proximitat. El vam iniciar perquè vam veure que cada vegada hi havia més gent que ens demanava patates d’aquí, catalanes, que també són les que s’adeqüen més als nostres plats de tota la vida, a la nostra cuina. El que passava és que de patates d’aquí no se’n trobaven tantes com la gent demanava, perquè Catalunya no és una zona de molta producció de patates. Per això vam decidir anar a buscar productors que en fessin o que n’haguessin fet en algun moment en el passat i que estiguessin disposats a tornar-ne a fer i col·laborar amb nosaltres. I vam buscar pagesos amb la idea de fer i vendre patata de proximitat i donar valor al nostre patrimoni agrícola, que s’estava perdent perquè cada any se’n feien menys quilos. Amb aquest projecte també volem donar suport a la nostra pagesia i valorar la gastronomia pròpia, la de Catalunya.
I quina patata promocioneu?
La nostra empresa, Torribas, distribueix patates de molts tipus, també cebes, alls i moniatos, però la patata d’aquest nostre projecte, del CatOrigen, és de proximitat, és molt pròpia d’aquí i molt típica de la nostra cuina: es diu patata Amarin. S’assembla a la Kennebec, que és la patata de tota la vida, la tradicional, però la llavor de l’Amarin és més nova i se’n poden fer més quilos, per això hi hem apostat. I, a més, també és més còmoda per pelar perquè no té tants ulls com la Kennebec, s’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé.
Com és aquesta patata?
Aquesta patata és la que va bé per cuinar els trinxats. Els famosos trinxats de la Cerdanya, per exemple. És una patata que no serveix tant per fer patata fregida, però que és la típica que va molt bé per guisar, per fer rostits o fer una truita pochada. O per fer amb mongeta tendra i després poder-la aixafar, un plat que és molt d’aquí a Catalunya. És una patata de carn blanca molt melosa... que també va bé per fer un suquet i es desfà una mica i dona més de consistència a la salsa.
I heu trobat pagesos que facin aquest tipus de patata?
Sí, n’hem trobat a vuit comarques: al Baix Ebre, al Baix Camp, al Maresme, al Vallès Oriental, al Baix Penedès, a la Selva, a la Noguera i a la Cerdanya. Són pagesos amb qui col·laborem per fer aquest tipus de patata, els donem suport, llavors i fem la distribució. Ara mateix entre tots tenim una superfície de conreu de 25 hectàrees que aporta regularitat de producte durant la temporada, de juny a desembre. De cara al futur ens agradaria afegir productors de tres comarques més, mirar a veure si en trobem algun a Vic o a la Seu, i també voldríem ampliar hectàrees amb els pagesos amb qui ja treballem. Però no és fàcil.
Com és això?
Bé, perquè alguns prefereixen cultivar altres productes més rendibles; el panís, per exemple. A Vic, on hi ha molts agricultors que es decanten pel blat de moro, estem buscant pagesos que vulguin fer patata. Amb els pagesos amb qui col·laborem estem molt contents i tots tenim el mateix objectiu: intentar donar valor a aquest producte de casa i oferir una patata de molta qualitat. Alguns productors, a més, han vist que cultivar patata també els és rendible perquè els permet fer rotació de cultius.
I quan es cullen aquestes patates?
De totes les patates, les que primer es cullen són les que es fan a la zona de l’Ebre i el Baix Camp. Són les primeres a sortir perquè com que estan més al sud és on hi ha més hores de sol, i les temperatures, pel fet d’estar arran de mar, són més planes; és més difícil que hi hagi gelades. Les darreres, que vam acabar de collir just la setmana passada, són les de la Cerdanya. Entre les unes i les altres donen una oferta regular de patata catalana de juny a desembre.
Veig que cada bossa de patates du una etiqueta per saber d’on ve.
Les patates de CatOrigen es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de 3 quilos i a cada bossa hi ha l’etiqueta de la comarca on ha estat collida i un codi QR, a través del qual el client pot accedir a la informació sobre l’origen del producte i com ha estat tractat. Aquest és un projecte molt personal en què apostem per la sostenibilitat i la responsabilitat social; per tant, donem al client tota la informació que es pot donar.
Per exemple?
A través del codi QR es pot saber tot de les patates: la mida, quan ha estat collida, en quin terreny. Hi ha fotos de com es van sembrar, com es van collir, de quan la planta va fer flor..., dels pagesos treballant i passant el tractor.
Abans dèieu que Catalunya no és una zona de molta producció de patates?
A veure: Catalunya és una zona que té bona patata però no és una zona de molta producció. En números grossos, posem que aquí d’una hectàrea en poden sortir entre 30.000 i 32.000 quilos, quan a Cartagena o a Valladolid, per exemple, la producció és de 40.000 o 45.000 quilos. Això és, sobretot, pel clima. I si te’n vas a Puigcerdà o a Prades la producció encara és més petita, d’una hectàrea en surten com a molt 20.000 quilos; per tant, estaríem parlant de zones que no són competitives en el mercat pur i dur.
Als pagesos no els deu sortir a compte?
Això vol dir que si un agricultor de Valladolid, posem pel cas, ha de cobrar 20 cèntims per quilo per guanyar diners, un d’aquí l’ha de cobrar a 40 cèntims. A casa nostra, Lleida és una de les zones més competitives, però pels pics de temperatures que hi ha en aquest territori hi ha poc marge de cultiu, i com que és una terra molt bona per a altres cultius, la pagesia, naturalment i en general, opta per altres productes: el panís, la ceba i els arbres fruiters.
Per tant, a Torribas, i al marge del projecte CatOrigen amb patata catalana, veneu molta patata de Cartagena.
Sí, i també de Castella, d’on se’n treuen molts quilos, i de França. A França, on ja el nostre besavi tenia relacions comercials, nosaltres hi comprem molt perquè ells comencen la collita al setembre, quan ja comença a fer fred, i quan les cullen són més fortes. Aleshores tampoc necessiten estar tant temps a la cambra i són molt competitives.
I les cebes?
També tenim cebes, sobretot de Figueres, i la Reca, la marró, i mirem de comprar-les aquí, sobretot a la zona de Lleida, que és on se’n fan més. La primera productora de cebes, però, ara mateix és Albacete, també de cebes de Figueres.
I aquestes cebes tan petites?
Es venien sobretot per Nadal per posar als rostits, però cada vegada hi ha més demanda i durant tot l’any. També creix la demanda de moniatos i també al llarg de tot l’any. Aquest era un producte de temporada que ara, gràcies a les noves tecnologies, es pot consumir molts més mesos.
A Torribas envaseu i distribuïu patates, cebes, alls i moniatos. El tema dels envasos com va, cada cop es demana que siguin “més sostenibles”?
Sí, el tema de l’embalatge és un gran repte que tenim i és evident que cal fer un tomb per ser més sostenibles. Ara mateix, precisament, tot el sector de productors i distribuïdors ens estem adequant a la nova llei de l’embalatge, que està a punt d’entrar en vigor. Ens ve una normativa que canviarà moltes coses.
Què proposa aquesta llei?
Aquesta llei prohibeix, per exemple, empaquetar menys d’un quilo i mig de producte i obliga les superfícies de més de 400 metres quadrats que tinguin com a mínim el 20 per cent dels productes frescos a granel. Això ho canvia tot en el nostre sector de la distribució i està molt bé, però a molts productors els preocupa perquè els suposarà un entrebanc..., no és un tema fàcil.
Què voleu dir?
Per exemple per als alls, que nosaltres també en distribuïm. Qui comprarà una bossa de com a mínim un quilo i mig d’alls? I pel que fa a la venda a l’engròs, els nostres productes, les patates, per exemple, no són els que tindran més problemes perquè tenen més consistència, però pensem en els productors de tomàquets o d’alvocats; la gent quan va al supermercat i pot agafar ella mateixa les fruites i verdures què fa? Posem pel cas els alvocats, que són molt delicats: la gent els toca, els pren per mirar si estan madurs... i acaba fent-los malbé. Els alvocats queden negres! i s’acaben quedant a la caixa i no els vol ningú. Un altre exemple és el de les fruites vermelles... Si es venen a granel... queden aixafades!
És un canvi molt gran, aquest.
Sí. Ningú dubta que és un canvi necessari el que s’ha de fer amb els embalatges, però com que no ha estat un canvi natural, demanat pel mercat i fet de forma progressiva, molts productors encara no estan mentalitzats. La venda a granel no és tan fàcil, com tampoc és fàcil deixar de fer embalatges més petits, és un canvi de model i s’hi ha de pensar molt. Ara justament el sector, que està preocupat, té fins al mes de novembre per dir-hi la seva i fer les reclamacions que cregui convenients.
A Mercabarna
Torribas és una empresa familiar dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes, alls i moniatos amb seu a Mercabarna, que ven a tot tipus de clients, des de detallistes o autoserveis a l’engròs fins a gran distribució. “Agafem les patates, les cebes..., les empaquetem segons el calibre i les adeqüem en paquets”, expliquen Sandra i Borja Casamitjana, la quarta generació de la família, que han iniciat un projecte propi, CatOrigen, per recuperar la patata típica catalana. Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia de productes ecològics. També ha estat capdavantera en l’obtenció de certificacions de qualitat i en polítiques de respecte pel medi ambient.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.