Montjuïc: per qui toquen les campanes?

Campanades bastant més enllà de la mitjanit i sense ser Cap d'Any, però campanades. Els veïns dels barris pròxims a la muntanya de Montjuïc van recordar la setmana passada Ernest Hemingway i el seu Per qui toquen les campanes? En aquest cas, es tractava d'una única campana, però que va repicar de manera constant entre les dotze i dos quarts d'una de la matinada. Poca broma, tenint en compte que es tracta de la Mercè, la campana que la casa Bachert d'Alemanya va regalar a Barcelona el 1992, la més pesant de Catalunya (6.800 kg), i, si no, que ho preguntin als veïns.

Alguns veïns dels barris de la Font de la Guatlla i del Poble-sec recorden que el 6 de maig van passar "la nit del lloro" entre repic i repic i que no és la primera vegada que escolten la Mercè, també batejada com a Campana de la Pau, ressonant a deshora.

La campana està situada entre les Piscines Picornell i l'Estadi Olímpic, ja que, tot i que la primera idea de l'Ajuntament va ser col·locar-la al campanar d'una de les esglésies de la Vila Olímpica, les seves grans dimensions ho van impedir i en aquests moments és a la intempèrie, alçada en una estructura de més d'onze metres. L'aire i la pluja, però, fan perillar la seva conservació.

Des del districte de Sants-Montjuïc reconeixen que algun error va disparar el mecanisme de la campana de matinada i que no es va solucionar fins una hora i mitja més tard, quan s'hi va desplaçar la Guàrdia Urbana. Expliquen que es tracta "d'un cas aïllat" i que el motiu de l'activació sobtada no queda clar.
Anys enrere, la Campana de la Pau ja havia sigut motiu de polèmica, perquè, tot i que durant els Jocs Olímpics tocava puntualment l'àngelus, un cop passada l'efervescència olímpica va quedar silenciada i alguns veïns en reclamaven l'ús. Tretze anys més tard, el 2005, aquests veïns podien celebrar que la Mercè tornava a tocar l'àngelus dos cops al dia de manera puntual.

"Per què toca la campana?", es demana encara el Josep Martí, que viu al barri de la Font de la Guatlla, i està "cansat" d'haver de conviure de nit amb els sorolls. Explica que de tant en tant s'organitzen festes privades a la Fundació Mies van der Rohe, que "s'allarguen força més enllà dels horaris dels bars i que destorben el descans".

Alguns veïns, a més, "no s'acaben d'acostumar" al volum de la música de la Font Màgica de Montjuïc, que en aquesta època s'encén quatre dies a la setmana de 21 a 23.30 hores, ni al trànsit continuat de motos que enfilen cap a la muntanya de Montjuïc: "Hi ha dies que agafar el son és pràcticament una missió impossible, i això que vivim a peu de muntanya".