La biomassa escalfa 78 edificis municipals a la demarcació
Des del 2014, a les comarques de Girona han proliferat aquests tipus d’instal·lacions, incentivades per les subvencions de la Diputació
La generació d’energia tèrmica amb estella estalvia l’emissió de 6.062 tones de C02 l’any
L’estella estalvia 6.062 tones de C02 l’any, gràcies als equipaments de biomassa que han proliferat en equipaments municipals Les calderes de biomassa, alimentades per estella de proximitat, han proliferat a tota la demarcació els darrers anys com a mitjà per escalfar aigua per a ús calefactor en edificis municipals.
En concret, les instal·lacions de propietat municipal que disposen de calderes de biomassa ja són 78, totes habilitades des de l’any 2014 cap aquí, treballs facilitats per la línia de subvenció oberta des de la Diputació de Girona. Les xifres d’inversió a les comarques gironines són definitòries de l’empenta enfocada a la proliferació d’aquest tipus de plantes, feta amb fermesa i sota la motivació d’un percentatge de construcció que ha fluctuat al llarg dels anys entre el 50 i el 75 per cent del cost total.
En vuit anys, s’han invertit, a tota la demarcació, fins a 12,9 milions d’euros per aixecar projectes de construcció i instal·lació de calderes de biomassa i de xarxes de calor que abasten diversos equipaments municipals pròxims. Molts són en equipaments escolars propietat dels ajuntaments, però també hi ha pavellons esportius, biblioteques, ajuntaments i centres d’atenció mèdica locals. Es fomenta la instal·lació de calderes de biomassa i xarxes de calor per contribuir a reduir el consum de combustibles fòssils, per millorar l’eficiència energètica i per contribuir a tenir boscos més cuidats i prevenir, per tant, incendis forestals.
A partir del buidatge de dades dels Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), la Diputació, que és qui impulsa, promociona i subvenciona aquest tipus d’equipaments, ha elaborat un estudi en què se sospesa la potencialitat de les instal·lacions de biomassa a les comarques de Girona. A partir de l’avaluació tècnica del consum i la ubicació de 2.919 equipaments públics de la demarcació, s’ha arribat a la conclusió que uns 551 d’aquests equipaments superen els 40.000 kw/h per any de consum tèrmic i que n’hi ha 223 més en què el consum s’eleva als 100.000 kw/h l’any. L’anàlisi tècnica conclou que els centres educatius són els tipus d’equipaments públics amb més potencial perquè la biomassa esdevingui fonts d’energia tèrmica bàsica.
L’enginyera d’eficiència energètica del servei de medi ambient de la Diputació, Remei Aldrich, apuntava, en unes jornades celebrades a Darnius fa poc, que “convé tenir present la sinergia dels edificis amb calderes de biomassa amb altres equipaments pròxims”. Per això, molts dels projectes impulsats a través de les subvencions de la Diputació són xarxes de calor que abasten diversos edificis municipals, sovint contigus.
Des de l’any 2015, la Diputació ha subvencionat la gran majoria de les 78 calderes de biomassa i xarxes de calor que s’han instal·lat a la demarcació. L’ens supramunicipal, a més, al llarg d’aquest temps, ha donat suport tècnic i jurídic, a través del Pla de Serveis per a la Transició Energètica i l’Acció Climàtica, als ajuntaments que van decidir apostar per l’energia tèrmica que generen les calderes de biomassa alimentades per estella. En el període 2015-2019, el projecte europeu Horizon 2020 també va donar suport a les iniciatives.
Cinc, aquest 2022
Aquest any 2022, hi ha previst que es completin cinc projectes. A Quart, s’instal·la un caldera de biomassa per alimentar l’escola, el pavelló i el centre cívic, amb un cost de 173.863 euros. També s’instal·la a Espinelves un caldera de biomassa que ha d’assortir la sala polivalent. El cost d’aquesta instal·lació és de 92.143 euros. La tercera de les previstes per a aquest any és la de Massanes. Es tracta d’una caldera de biomassa i una xarxa de calor per a l’ajuntament i el local social i l’edifici Serafí Mongé. El cost és de 79.860 euros. A Sant Joan de les Abadesses, es fa una caldera de biomassa per a la Casa de l’Ermità, amb un cost de 139.150 euros, mentre que a Palafrugell s’amplia la xarxa de biomassa al pavelló de hoquei i a l’estadi Josep Pla i Arbonès. Hi ha calderes de biomassa a Aiguaviva, Amer, Arbúcies, Begur, Besalú, Bordils, Breda, Caldes, Calonge, Campdevànol, Cassà, Celrà, Darnius, Espolla, Figueres, Fontanals i Fontcoberta, Garrigàs, Girona, Hostalric, la Jonquera, Bonmatí, Sant Llorenç de la Muga, Santa Coloma de Farners, Setcases, Vidreres, Vilablareix, Vilademuls, Vilalloga, Vilobí, Viladrau, Osor, Sant Jaume de Llierca, Serinyà, Sant Joan les Fonts, Olot, Bolvir i la Cellera.
LES XIFRES
LES FRASES
Un centre logístic per al Puig de les Basses
El mes de juliol passat, les conselleres de Justícia, Lourdes Ciuró, i d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, van presentar a Figueres un projecte de centre logístic de biomassa que ha d’aixecar-se a la banda oest del centre penitenciari del Puig de les Basses, al perímetre del centre.
Es tracta d’un complex integral que estarà finançat per la Generalitat i que comportarà tot el procés, des del tractament per convertir la fusta en estella fins a les calderes, que assortiran de calor tot el centre penitenciari en un futur. Ocuparà una superfície de 8.000 m² que es destinarà, majoritàriament, a l’assecatge de fusta, que es portarà d’altres llocs. La planta també tindrà una àrea de producció d’estella i d’aigua calenta de 300 m², on instal·laran una estelladora, el garbell, el dipòsit d’estella i la sala de calderes per produir aigua calenta.
De la planta de biomassa sortiran les canonades que aniran connectades a l’edifici de les instal·lacions de la presó, que és on es troben els acumuladors que rebran l’aigua calenta de les calderes situades al centre logístic. L’aigua calenta servirà per abastir d’aigua sanitària i per a la calefacció del centre penitenciari. A la planta de generació de biomassa també hi haurà un espai de 120 m² on es farà la formació especialitzada als interns que hi treballaran.
El cost de la planta serà de 4,3 milions d’euros i l’assumirà el Departament d’Acció Climàtica, en concret del fons climàtic que es nodreix de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO2 de vehicles.
L’estella de quilòmetre 0 com a font d’energia
Joan Puntí
Les xifres globals són clares i consistents: els 78 projectes impulsats al llarg d’aquests anys (2014-2022) que han tingut un cost de 12,9 milions d’euros tenen una producció tèrmica de biomassa, és a dir, aigua tèrmica feta amb biomassa, de 22.831 megavats/hora per any i el consum d’estella és de quilòmetre 0. El diputat de medi ambient de la Diputació, Lluís Amat, remarcava aquest aspecte: “L’estella es busca de proximitat. La voluntat màxima és que es tregui dels boscos propers, municipals en molts casos. D’aquí s’assorteix les calderes que generen energia per als equipaments. Fomenta l’economia circular.”
Amat destaca alguns dels avantatges que veuen els ajuntaments en aquests tipus de projectes: “Per exemple, hi ha un estalvi que pot oscil·lar entre el 15 i 20 %. Però també es fonamenta que siguis el propietari de la teva energia, que no depenguis de grans multinacionals.” La quantitat d’estella consumida en un sol any per alimentar aquestes 78 instal·lacions és de 6.579 tones provinents de la gestió de 16.449 hectàrees de bosc. L’estalvi d’emissions de CO2 xifrades en tones anuals és de 6.020.
Aquestes plantes de biomassa generen, segons expliquen des de la Diputació, fins a 30 llocs de treball, entre els directes i els indirectes. Es tracta de feines lligades a les feines que es fan al bosc –colles a muntanya treballant– i al tractament per obtenir l’estella, en les empreses que s’hi dediquen.
Des de la Diputació també es fa un seguiment dels contractes per tal de mantenir l’alta qualitat de les instal·lacions i l’operativitat. Es procura que l’estella sigui d’alta qualitat i que tingui la humitat adequada perquè sigui eficient.