A punt per entrar en servei la primera estació de cables submarins de Catalunya
AFR-IX destina 10 milions al punt d’enllaç de fibra, prop de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs
L’estructura, estratègica per al sector digital, espera fregar la plena capacitat el 2027
La primera estació internacional d’aterratge de cables submarins de Catalunya està a punt per posar-se en marxa a Sant Adrià de Besòs, molt a prop de les Tres Xemeneies. El recinte, batejat com a Barcelona CLS (Cable Landing Station), l’ha liderat AFR-IX Telecom amb una inversió de 10 milions d’euros, dos més del que s’havia anunciat. La previsió és instal·lar fins a vuit cables de fibra òptica submarina que permetin enllaçar connexions procedents d’Àsia, Àfrica i el Mediterrani amb els Estats Units. Dels 10 milions d’inversió, set es dediquen a l’estació i tres a la infraestructura marítima i costanera per permetre l’entrada dels cables. L’estació arrencarà a finals d’any amb la connexió de dos cables, mentre que el tercer s’espera que arribi l’estiu del 2024. Els responsables de l’empresa esperen fregar la plena capacitat el 2027.
L’estació és la segona de l’Estat d’aquestes característiques, després de la de Bilbao, i té com a objectiu ser una alternativa a la instal·lació de Marsella, que és el port tradicional pels cables que provenen d’Àfrica i Àsia i ara rep una quinzena de connexions.
El conseller delegat de l’empresa, Norman Albi, ha explicat avui que l’estació catalana serà “un port obert”, per a múltiples operadors, i comptarà amb un corredor de cables submarins, de manera que l’arribada sigui ordenada. “A Marsella l’entrada és molt complicada perquè tothom es creua amb tothom”, ha destacat Albi.
L’empresa no ha detallat quan calcula que arribaran els primers cables amb precisió, però ha expressat que la seva previsió és que dos estiguin operatius “abans de finals d’any”. Una de les connexions més esperades és la del cable Medusa, que està en procés de contractació i que permetrà connectar els països del nord d’Àfrica amb Catalunya, per després creuar l’estret de Gibraltar per terra fins a Lisboa.
Infraestructura estratègica
El projecte ha comptat amb la complicitat de les administracions, com la Generalitat, que el considera “una infraestructura estratègica pel sector digital de Catalunya”. Així ho ha assegurat l’encara secretari general de Polítiques Digitals, David Ferrer. També han acudit a l’acte l’exvicepresident del Govern Jordi Puigneró, la conselleria del qual va treballar durant els últims mesos al costat dels impulsors del projecte; i representants de Junts com el president del seu grup parlamentari, Albert Batet. Ferrer ha recordat que el 99 % de la fibra òptica intercontinental viatja per cables submarins, i ha destacat les oportunitats que aquesta infraestructura pot generar per a l’atracció de grans projectes digitals com els del Parc de l’Alba o el futur hub digital, audiovisual i del videojoc de Catalunya, que se situarà a les Tres Xemeneies.
El Govern espera que la posada en marxa d’aquest port digital incrementarà entre el 2% i el 4% del PIB català en quatre anys per l’efecte sobre el sector de les telecomunicacions. “Podem ser l’autopista que connecti Estats Units amb Àsia”, ha afirmat Ferrer.
Al seu torn, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ara ha assumit part de la cartera de Polítiques Digitals, ha destacat que el 98% del trànsit de dades d’Internet circula per cables submarí. “Volem construir una àrea metropolitana de la Mediterrània”, ha dit.
La iniciativa ha de servir per activar la zona del Besós i per potenciar el futur hub audiovisual i del videojoc de Les Tres Xemeneies. En aquest sentit, l’alcaldessa de Sant Adrià del Besós, Filo Cañete, espera que l’activitat econòmica que es generi serveixi per “revertir la vulnerabilitat” de la zona, castigada econòmicament.
Un cop completada la inversió, l’empresa té la intenció de sortir a borsa quan la situació sigui propicia. Ja ha completat el primer pas, que és constituir-se en una societat anònima, i ara esperaran a que els mercats no estiguin “moguts”. “Hem d’estudiar si té sentit sortir ràpid o la primera meitat de l’any que ve”, ha assenyalat Albi.