Girona reclamarà 13,2 milions al soci privat de l’empresa de gestió d’aigua per “incompliments” al llarg de 28 anys
Els informes tècnics i jurídics inclouen al llistat de “greuges” manca d’inversió i de manteniment a la xarxa
L’Ajuntament de Girona reclamarà 13,2 milions d’euros a Girona S.A., el soci privat de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) que al llarg de 28 ha gestionat el servei. Els informe tècnics i jurídics per a la liquidació del contracte quantifiquen el cost total dels “incompliments”, entre els quals hi ha manca d’inversió i de manteniment a la xarxa. Això ha provocat, segons recorda el regidor de Sostenibilitat Martí Terés, un seguit de “greuges” com que actualment el 33% de les canonades encara siguin de fibrociment, provocant més avaries i fuites. L’ajuntament reclamarà els diners però no descarta que Girona S.A. recorri a la justícia per evitar abonar l’import.
El ple de Girona va aprovar, l'octubre del 2020, rescindir la concessió a Agissa posant punt final a una fórmula de gestió que havia durat 28 anys. La resolució del contracte era un pas endavant per municipalitzar el servei i arribava després que es detectessin incompliments contractuals i presumptes "irregularitats" per part del soci privat, Girona S.A., al capdavant de l'empresa. De fet, el jutjat d'instrucció 2 de Girona té oberta una investigació per apropiació indeguda i que ha d'esclarir si la pota privada de la societat mixta (que tenia el 80% d'Agissa) es va enriquir a costa de la part pública.
El contracte, però, acaba el 23 d'aquest mes. Per això, l'ajuntament va encarregar informes tècnics i jurídics per quantificar al detall "el perjudici" que els incompliments han causat a les arques dels tres ajuntaments. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha concretat aquest dijous les conclusions principals dels informes de cara a la liquidació i ha anunciat que l'Ajuntament de Girona reclamarà un total de 13,2 milions a Girona S.A.
Segons ha especificat Terés, els gruix dels diners que reclamen són per incompliments en matèria d'inversió (5,4 milions) i de reposició per fer el manteniment de la xarxa (5,4 milions). També hi ha, però, 1,6 milions en concepte de personal pel cost en estructura directiva i 1,5 milions per oficines. Aquest darrer punt inclou el lloguer de 6.000 euros al mes que Girona S.A. cobrava a Agissa per les oficines del carrer Ciutadans.
El regidor ha subratllat que els informes responsabilitzen de la manca d'inversió al soci privat i que això ha provocat un seguit de greuges que afecten, també, als veïns perquè, per exemple, un 33% de la xarxa encara està feta de fibrociment quan "ja s'haurien d'haver substituït". "Tenim anys per endavant per revertir la situació. No ens podem quedar de braços plegats i toca reclamar els 13,2 milions a qui va gestionar el servei anys i panys. El soci privat ha de fer front a la seva responsabilitat", ha dit Terés. El gruix dels incompliments van tenir lloc entre el 1992 i el 2012, segons els informes.
Els informes tècnics i jurídics hauran de passar per ple i, llavors, s'engegarà el procés de reclamació dels diners. Terés ja avança que creuen que Girona S.A. no estarà d'acord amb la resolució de l'ajuntament i recorrerà a la justícia per evitar abonar els diners per "danys i perjudicis". De fet, l'empresa ja va interposar un recurs contenciós administratiu contra la rescissió del contracte.
El problema, però, és que hi ha la causa penal encara oberta i la jurisdicció contenciosa administrativa no abordarà els recursos fins que estigui resolt. Fonts judicials han indicat que la instrucció no està tancada i encara falten algunes testificals. Llavors, el jutjat haurà de decidir si considera que hi ha indicis per enviar els exdirigents de Girona S.A. a judici o no.
La investigació judicial va començar arran d'una querella interposada per la CUP. Martí Terés ha exposat que el "pecat original" d'Agissa ja va ser, segurament, que es va adjudicar "a dit" l'any 1992, sense concurs públic. També ha recordat que va ser l'exalcalde Carles Puigdemont qui va encarregar informes sobre l'operativa de l'empresa mixta que han desembocat en la detecció de les suposades irregularitats i incompliments.