El banyolí fidel

La manera de veure el món i les pel·lícules que ha fet són bàsicament el resultat d’haver-se criat, intel·lectualment parlant, en una ciutat petita com és Banyoles i no pas en llocs com Barcelona, va dir ahir el pregoner de la festa major de la ciutat de l’estany, el cineasta i productor Albert Serra (1975). Aquells elements essencials adquirits de jove (“el marc mental”) els ha procurat salvaguardar de qualsevol contaminació externa, especialment de “la pulsió nerviosa” de les grans ciutats, fins al punt que ha evitat conèixer ningú més, sobretot durant la seva etapa (vuit anys) d’estudiant universitari a la capital catalana. Tant és així –va assegurar el director d’Honor de cavalleria i Pacifiction– que va anar ben poc a classe i que la gent amb què es relacionava era banyolina. Per la mateixa raó, ha mirat de no viatjar més del que era indispensable. De fet, va recomanar al públic que va omplir el Teatre Municipal que no viatgés. “He estat a Nova York i us asseguro que no hi passa res que no sapigueu”, va avisar. D’aquella etapa de joventut, en va néixer un concepte de vida lligat estretament als aspectes lúdics i, per tant, a la festa. De la confluència entre el que és lúdic (que ell vincula a la nit i, en especial, a les tertúlies amb els amics) i la creació artística neix la seva manera de fer cinema i un aiguabarreig del que és real i el que és ficció (“viure la vida com si fos una novel·la”). Tenint en compte que Serra situa el vessant lúdic en un espai de privilegi del seu univers, va resultar lògic que acabés el pregó elogiant les festes i, en concret, les de la seva ciutat, que va qualificar de memorables per l’esperit que s’hi respira i per les relacions humanes que s’hi estableixen. “He estat en moltes festes de tot tipus i mai m’ho he passat tan bé com aquí”, va concloure.

La presentació del pregoner la va fer l’alcalde, Miquel Noguer, que va donar les gràcies a Serra per haver projectat Banyoles a l’exterior. També va fer notar que al cineasta se li va concedir el premi Banyolí de l’Any el 2009, quan encara no s’havia fet un nom a escala internacional, cosa que vol dir –va assenyalar Noguer– que el jurat va tenir bon ull.

L’obertura de les festes de Sant Martirià va reunir familiars i amics de Serra (hi havia alguns dels intèrprets de les seves pel·lícules), regidors i alcaldes de la comarca i també molts dels pregoners anteriors.