“Acabem depenent d’ells”

El cas de la Rosa Maria és el de moltes persones que tenen cura de familiars dependents al seu càrrec. Són els anomenats cuidadors no professionals, que, com ella mateixa diu, es troben“aprenent sobre la marxa” amb molt poc suport i falta d’informació per part de les administracions. En el seu cas, fa anys que ajuda a llevar-se, rentar-se i vestir-se la mare, amb un grau de discapacitat del 75% que li dificulta la mobilitat però “amb el cap molt clar” per celebrar uns dies enrere els 92 anys. La situació a casa de la Rosa Maria s’ha complicat amb la progressió de l’Alzheimer que afecta el seu marit amb 64 anys. “Després de tota la vida a la banca i teletreballant a casa vaig haver de prejubilar-me per força per cuidar-los”, explica la Rosa Maria, que fa un any que està tramitant la valoració del grau de dependència del seu marit i hi dedica una quantitat d’hores que “hauria estat impossible” si hagués mantingut la feina. Com a cuidadora es queixa de la “desinformació” que els arriba per tramitar digitalment els recursos de la llei de la dependència que reben els qui són cuidats a casa. En el cas del seu marit, amb un grau de dependència de nivell 1, la prestació mensual de l’administració és de 145 euros mensuals. “No n’hi ha ni per pagar els tallers on pot anar”, explica la cuidadora, que pel fet de sol·licitar l’ajuda econòmica per a la persona dependent no té la possibilitat de rebre el servei d’atenció domiciliària (SAD). “No em servia de res unes hores perquè no accepten que vingui a casa ningú que no siguis tu, però ningú et pregunta què necessites tu”, es lamenta la Rosa Maria. “Hi ha moments terribles, però sempre podria ser pitjor i aguantes tot el que pots”, diu resignada i angoixada perquè és conscient que “acabem depenent d’ells”. Busca les estones lliures que pot i aprofitant quan ve la dona de fer feines o quan el marit participa en els tallers. Aleshores es troba amb altres companyes amb qui comparteix “penes” i es donen suport mutu. “N’hi ha que no poden més i es plantegen portar-los a una residència i és quan comença el drama de les llistes d’espera”, lamenta la Rosa Maria, en una situació que es pot allargar anys, i no es pot sol·licitar fins que hi ha un grau de dependència reconegut de nivell 2.

Amb el títol Qui cuida els cuidadors s’han fet xerrades i tallers en les terceres jornades organitzades per la plataforma La Teranyina de Badalona, que des del 2018 aplega una desena d’entitats, les administracions sanitàries i els serveis municipals que treballen per l’envelliment actiu a Badalona. “Ens preocupa perquè és essencial cuidar-los i també els professionals que fan jornades senceres amb sous precaris”, es queixa la presidenta de l’associació de malalts d’Alzheimer de Badalona, Anna Espí. La Teranyina ha iniciat un projecte, amb el suport de la Fundació Roca i Pi –que en forma part–, que cada mes reuneix un centenar de persones grans per dur a terme activitats diverses.