La fal·lera ja dura 25 anys
L’entitat Fal·lera Gironina, que porta la imatgeria festiva de Girona, celebra el seu primer quart de segle
Va fundar-se el 1997, quan va agafar el relleu de l’antiga associació Amics dels Gegants de Girona
Si aquestes ja són unes Fires de Sant Narcís prou especials per a tothom perquè es tracten de les primeres sense restriccions des de l’inici de la pandèmia, per a Fal·lera Gironina, l’entitat que mena els gegants i la resta de la imatgeria festiva de la ciutat, representa un esdeveniment encara més significatiu perquè enguany celebra 25 anys de la seva fundació. Fal·lera Girona va prendre el relleu l’any 1997 dels Amics dels Gegants de Girona, associació promoguda per Maria Carme Ribas i el seu germà Raimon, propietaris de la coneguda Granja Mora, on l’entitat tenia la seva seu.
Alguns fundadors de la nova associació provenien de la companyia teatral Tripijoc, un fet que va dur Fal·lera Gironina a adoptar en les seves actuacions un format que recorda els espectacles de carrer. De fet, per celebrar aquest primer quart de segle, l’entitat va estrenar el setembre passat, al Teatre Municipal, l’espectacle La mosca d’en Quim, que explica la història de com Joaquim Pla va crear els actuals capgrossos de la ciutat.
Actualment, Fal·lera Gironina participa en una trentena de trobades cada any. Principalment es mou per Catalunya, però també ha fet viatges a Bèlgica, el Marroc i Itàlia. “Aquests bolos ens serveixen per entrar en contacte amb altres colles de Catalunya i convidar-les a la trobada de gegants que cada any fem per les Fires de Sant Narcís”, explica Bernat Grau, un dels membres de l’entitat. A més de les habituals cercaviles, Fal·lera Gironina també participa en altres actes de cultura popular de la ciutat. La nit de Reis, per exemple, l’Àliga de la Ciutat, que l’entitat té en cessió, és l’encarregada de sortir a rebre Ses Majestats. I des del 2003 participa en la passejada i la penjada del Tarlà al carrer Argenteria.
La imatgeria festiva que Fal·lera Gironina tragina en les seves cercaviles supera la vintena de figures. Destaquen els quatre gegants municipals (Carlemany, Anna Gironella, Fèlix i Àngels) i una dotzena de capgrossos, però també diverses figures del bestiari, com la Bruixa de la Catedral, que es desplaça en xanques, el drac de set caps Beatusaurus i els quatre Dragolins, a més de l’Àliga de la Ciutat. La figura més imponent de tota la imatgeria festiva, però, és el gegant Gerió, que es va estrenar el 2001. Amb 4,43 m d’alçada i 138 quilos de pes, és el més gran i pesant de Catalunya. La faràndula es completa amb la colla de bastoners i músics.
Per poder dur a termes les seves activitats, Fal·lera Gironina disposa d’una seixantena de persones, entre membres actius de l’entitat i col·laboradors. “Hi ha des de mainada de tres anys fins a persones de 75, som una entitat intergeneracional”, explica Grau. Amb motiu dels seus 25 anys, l’associació també ha publicat el seu quart conte d’una col·lecció infantil, aquest cop dedicat a la figura de Gerió. Aquest mes de novembre té previst fer-ne la presentació.